dimarts, 15 d’abril del 2008

Leonardo i Leonhard

Avui és 15 d'abril i em veig moralment obligat a fer una dedicatòria a dos dels més grans de la història de la humanitat, avui és doncs el millor dia per retre un homenatge a dues ments meravelloses que van veure ja fa algun segle.

El primer és Leonardo Da Vinci, els qui em coneixeu sabreu que és un dels personatges històrics que més admiro; és el símbol i reprsentació humana del Renaixement (tot i no saber llatí ni dominar l'àlgebra).
Va néixer avui fa 556 anys i va morir 67 anys després. Al llarg de la seva prolífica vida va deixar grans coses:

Unes pintures francament bones, els seus apunts (escrits especularment), grans estudis sobre anatomia, obres d'enginyeria que amb els anys s'han acabat portant a terme (i han funcionat), i també va destacar com a inventor...

Són moltes les coses que se'n poden dir i llegir.

Aquesta frase, però, mostra el seu somni més gran:

Una vegada hagis provat el vol sempre caminaràs per la Terra amb la vista mirant al cel, perquè ja has estat allí i allí ancies tornar.


L'altre geni que avui fa anys és Leonhard Euler, nascut a Basilea el 1707 i mort el 1783, és un dels més grans matemàtics de la història i el matemàtic més prolífic de tots els temps entre 60 i 80 volums!!
Va ser un home ocupat. Va treballar i va tirar endavant moltes branques de les matemàtiques: l'anàlisi, la teoria dels nombres, la geometria, topologia, física, astronomia...

Un dels fets curiosos és que va perdre un ull i finalment va perdre la visió de l'altre als 60 anys. A partir de llavors va estar dictant els escrits a familiars i amics.

Una ment i memòria impressionant que no mancaven de sentit de l'humor:

Ara tindré menys distraccions.

Frase escrita després de perdre el seu ull dret.


Clar que posats a recordar no estaria malament que el 15 d'abril de 1912 el Titànic es va enfonsar. El vaixell es mereixia el nom de Titànic ja que feia 270 metres de llarg i pesava més de 45 mil tonelades. Aquest monstre de les aigues, però, no era indestructible. El 15 d'abril un "petit" iceberg li va obrir un forat de més de 90 metres de llarg.

El resultat final van ser més de 1.500 morts i de tots els passatgers que viatjaven al vaixell, avui, 96 anys després només un romà viu. Es una dona i no en recorda res, quan es va enfonsar el Titànic tenia 10 setmanes de vida, aquesta dona és Millvina Dean.


Si continuo parlant d'aniversaris... me'n surten de tot arreu: l'Emma Watson (la que interpreta a Hermione Granger a Harry Potter), l'assassinat d'en Lincoln, també fa anys que van morir Brunelleschi (el de Santa Maria del Fiore de Florència), Goya, Jean-Paul Sartre, Pol Pot...

La llista és llarga i a dia d'avui hi ha molta gent que commemora alguna altra cosa.
PS: Un petit apunt, avui és l'aniverssari de McDonald's no sé si faran descompte...
-------
Avui, personalment, no ha estat un dia dolent: he començat les classes a les 10, a la primera hora hem mirat un video, després hem anat al laboratori, a castellà hem estat llegint una obra de teatre i finalment hem fet classe de matemàtiques. En general, un dia d'aquell que no em faria res repetir.

2 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Bé, fan anys avui... jejeje. In memoriam si.. Weeeno és vàlid, jejeje.
De Leonardo Da Vinci no sabía lo dels seus escrits; de les seves pintures és evident... xDD.
De L'Euler segurament vaig veure alguna cosa més, però amb el que em quedo és amb que va ser un dels més grans matemàtics de la història.
El Titànic que li deien que era indestructible... en fi, sense comentaris. És escalofriant però pensar en com moriría aquella gent. Imagina't de trobar-te a la mateixa situació la desesperació que li deu venir a un. De la quantitat de morts no m'enrecordo, però van ser molt i molt poquets ja que molts van morir pel camí congelats.
Mare meva, ets igual que jo; quan et poses a explicar una cosa no pares fins que l'hagis dit tot complet, jejeje.
A veure si et venen molts de dies com el d'avui. xDD.

PD: El Mcdonalds, interesant. Es podría fer la prova com aquell que va estar prenent nomès menjar d'allà durant un mes per veure si era sa i al final entre d'altres coses va patir anomalies de cor, fetge i no se qué més. Fem la prova? xDDDDD.
Un salut

Robert

Alasanid ha dit...

Ja en vaig fer un que era in memoriam i per això no volia repetir-lo. Però la intenció és com a mínim recordar aquests grans personatges.

Jo el tema dels seus escrits ho sabia per un parell de samarretes que he tingut (ahir, en vaig estrenar una).
De l'Euler hi ha moltíssima cosa, per alguna cosa és el més prolífic. El més conegut és la identitat d'Euler que és la que l'acompanya a la fotografia (recull 5 dels nombres més importants de les matemàtiques).

Ha de ser horrible morir a les aigues gèlides, és una mort que no es desitja a ningú.

Clar que n'hi ha de dies d'aquests però no són massa sovint.

PS: no et recomano seguir l'experiència d'en Morgan Spurlock, és increïble el mal que poden fer 30 dies menjant la mateixa porqueria. Va augmentar 11 kg, va destrossar el fetge, va patir disfunció sexual... A tot això se li ha de sumar l'addicció que li va provocar aquell tipus de menjar. (per més informació mireu el documental Super Size Me).