dijous, 27 de setembre de 2007

Un altre llibre


¿Qué te importa lo que digan los demás?

Abans d’ahir vaig parlar d’un llibre que havia llegit feia molt temps. Vaig considerar que era el millor que podia fer abans de parlar-vos de l’últim que vaig llegir, malauradament també era en castellà com ja va essent freqüent en el camp de la ciència. El llibre era una espècie de segona part del que vaig comentar. En aquest es centren més en la seva cara més humana i les seves experiències amb la Comissió Robers. Pels qui no la conegueu va ser una comissió presidencial dels Estats Units constituïda després de l’accident del transbordador espacial Callenger. Després de mesos de voltar amunt i avall, i anar aprenent un fotimer de coses sobre el transbordador va acabar presentant un apèndix que van adjuntar a l’informe final, no sense haver tingut algun problema amb els membres més buròcrates de la comissió.

Pel que fa a la seva part més humana ens parla molt més de la seva primera dona,Arlene, qui va morir d’una tuberculosi que havia passat sense detectar durant molt de temps per la majoria dels metges que l’havien visitat. També narra el seu viatge èpic de Los Alamos a l’hospital on era la seva dona en què si no ho recordo malament punxen 4 vegades la roda.

Tanmateix també ens mostra algunes de les seves aventures arreu del món i la seva poca mania a l’hora de triar un hotel. Tot un Premi Nobel, sens dubte.

Un fet sorprenent és que va ser titllat de “cerdo machista” per un col·lectiu de dones. Es sorprenent el sistema que utilitza per desfer-se’n: “Parlem ara de l’estructura del protó...” si no ho recordo malament.

PS: Va ser titllat de masclista per haver utilitzat una famosa anècdota d’un altre dels grans físics del seu temps, Hans Bethe.

PPS: L’anècdota és l’arxiconeguda per molts que fa referència al per què brillen les estrelles.

dimarts, 25 de setembre de 2007

Avui va de llibres



Aviat farà un any que em vaig llegir aquest llibre però l’havia d’explicar una mica per sobre perquè és un dels llibres més entretinguts i interessants que he llegit.

El llibre en qüestió com ja haureu pogut veure a la foto és la versió en castellà titulada ¿Está Vd. de broma, Sr. Feynman?
En aquest llibre es narra part de la vida de Richard Feynman tal i com aquest va explicar durant anys a l’autor del llibre Ralph Leighton.
La història comença amb un Feynman jove en mig de la crisi econòmica posterior al 29 com reparador de ràdios. Més tard entraria a estudiar a la universitat i es casaria amb la seva primera dona. El llibre ens sorprèn amb gran quantitat d’aventuretes que té el personatge al llarg de la seva vida. Després marxa cap a Los Alamos on esdevé rebentador de caixes fortes a fi de demostrar la poca seguretat i la seva habilitat.
Al llibre no només hi ha coses relacionades amb la física. El Dr. Feynman també ens sorprèn com a biòleg i el seu limitat coneixement sobre anatomia animal. Tot i això va arribar a estar amb homes de la talla del Dr. Watson conegut per tots per la seva relació amb la descoberta de l’estructura en doble hèlix de l’ADN. Tanmateix, va voler provar en el camp de la filosofia però se’n va cansar ràpid.És sens dubte un llibre entretingut i molt amè altament recomanable i que compensa amb escreix l’euro amb 20 cèntims que em va costar que me’l portessin des d’una altra biblioteca.

dilluns, 24 de setembre de 2007

El gen… despistat?


Avui canviaré de tema i us parlaré d’una petita part del meu genoma.

Aquesta és una de les preguntes que em faig amb més freqüència i és si sóc víctima de ser l’hereu del gen despistat. En aquest planeta abunden les persones que el tenen.
Tot i que aviat farà 17 anys que visc al mateix poble encara aquesta tarda he patit un parell d’errors en la situació espacial de dues ferreteries. El problema principal ha estat que enlloc d’anar cap al mar he anat cap a la muntanya fins que m’he adonat que no anava pel “bon” camí.
He fet la volta i Riera avall (pels més grans: abans cada cop que plovia força sortien imatges de cotxes nedant cap al mar a l’espai del Temps). Entro a la ferreteria i com m’acostuma a passar no tenien la bombeta que necessitava (tampoc és la primera vegada que em passa). He canviat el rumb i un altre cop cap amunt fins que he hagut de recular 15 metres perquè havia passat de llarg la segona parada.
Tampoc en tenien. Au més amunt!
A la tercera parada sí que n’hi havia tot i que no era del tot com l’original.
Conclusió: si mai t’equivoques, no canviïs el rumb, canvia la destinació.
Pregunta: He llegit que una de les principals causes de ser una mica despistat és l’abstracció, és veritat?
Pregunta: He llegit que una de les principals causes de ser una mica despistat és l’abstracció, és veritat?
Consell: Si voleu saber anècdotes sobre despistats i no sabeu on trobar-les busqueu entre els matemàtics i els físics.
PS: La bombeta en qüestió era per la lupa binocular que m’està ajudant amb el treball de recerca.
PPS: També us passen coses així?
PPPS: Laia això dels post scriptum és una de les meves manies.

diumenge, 23 de setembre de 2007

Pare jo vull ser...


L’altre dia l’Omalaled ens parlava del cas de Sir William Henry Bragg i del seu fill. Moltes vegades els pares volen o si més no els agradada que els seus fills segueixin els seus passos o que els succeeixin a les empreses que els ha costat anys tirar endavant. En certes ocasions els fills fan una altra cosa o s’interessen per altres coses, un fet perfectament comprensible. Altres vegades els fills segueixen el camí començat pels pares.

Aquesta idea que avui publico em va passar pel cap a finals de maig. Era final de curs i havia de fer una exposició sobre els processos químics i físics que intervenen a la sinapsi quan llegint un llibre em trobo un escrit signat per un tal Heisenberg. D’entrada em va sobtar molt, sortosament al costat hi havia un requadre en què deia que era fill del famós físic alemany. Segons deia quan havia comunicat al seu pare que volia fer biologia, en Werner s’havia enfadat i li havia dit que la veritable ciència era la física.*

A partir d’aquí vaig començar a pensar i preguntar-me què se n’havia fet dels fills dels grans científics que era capaç de recordar.

Max Planck va tenir més d’un fill, el més gran Karl, va morir a la Primera Guerra Mundial, les bessones van morir poc després i el quart, Erwin, va morir executat per règim nazi... El senyor Planck, però va tenir un altre fill amb la segona dona, Herrmann del qual no he trobat res.
Properament continuaré amb la descendència de John Von Neumann, Neils Bohr, els Curie, J.J. Thompson i Feynman.

* No he trobat cap lloc on es digui i he trobat que un fill seú és o va ser físic...

dissabte, 22 de setembre de 2007

Queda innaugurat un bloc


Aquí i avui dia 22 de setembre de 2007 comença la meva vida com a blocaire. Ha passat molt temps hi ha plogut força des que em van animar a fer-me'n un. Diria que un any.

Així doncs ceda innaugurat aquest bloc que espero utilitzar fins que me'n cansi.

Per què alasanid? Això ho deixo pel perfil que queda millor allí.

Encara no sé que hi escriuré però si veieu la foto qui fa publicitat a favor del meu bloc és un dels grans del seu sector, per tant intenaré no decebre a ningú.

Des d'ara i fins que el tanqui estaré al servei del bloc, atentament

Alasanid