divendres, 4 d’abril de 2008

La tradició portada a l'espai

En el moment que vaig veure el títol de la notícia em va venir una blocaire al cap, suposo que per la seva afició a la papiroflèxia.

Un transbordador de paper pot volar de l'espai a la Terra?

Científics japonesos i mestres de l'origami desitgen poder llençar un transbordador de paper des de l'espai per veure com s'ho fa per tornar a la Terra.
Veure com entra a l'atmosfera seria genial pels enginyers de cara estudiar nous dissenys per a vehicles que han de penetrar l'atmosfera a grans velocitats.

No és una idea nova però és difícil de conèncer els qui tallen el bacallà a les Agències Espacials. Com es fa entendre als qui manen que es vol llençar un avió de paper per veure com s'ho manega per arribar a terra??

Finalment Shinji Suzuki del Departament d'Aeronàutica i Astronàutica del la Universitat de Tòquio és el qui dirigeix aquest ambiciós projecte: fer baixar el transbordador de paper.

Què el fa especial a aquesta meravella de l'origami?

Entre altres coses les més destacades són que ha sortit il·lès del túnel de vent hipersònic on ha resistit a velocitats de Mach 7 i ha superat temperatures de més de 200 graus centígrads sense cap cremada. Aquest prototip tot just fa 7 centímetres de llarg i 5 d'ample.

Quan podrem veure aquesta meravella baixar? Doncs com a mínim tres anys els haurem de deixar passa perquè l'Agència Espacial Japonesa ha acceptat fer-ne estudis de viabilitat en què gastarà 300.000 dòlars cada any.
Però com sempre hi ha d'haver problemes. Tot i els diners que hi deixaran, no han trobat encara la manera de seguir-lo quan el llencin ni tampoc saber on podria caure. Això en el cas que arribi sencer.

Per fer-lo es va utilitzar paper de fibres de canya de sucre que és molt resistent a la calor, el vent i l'aigua, se li va donar una capa d'un esprai especial i es va plegar per tal de formar el primer transbordador espacial de paper amb un pes total d'uns 30 grams.

Els teòrics esperen que amb la capa d'esprai, les vores i el morro cònic arrodonits i la seva poca massa l'aparell podrà evitar molta de la calor que es produeix pel fregament amb l'aire que és el que malmet més els vehicles que entren a l'atmosfera terrestre.

Com sempre hi ha d'haver algú que el llenci i de voluntaris no n'han faltat: Koichi Wakata, el primer astronauta que va jugar al Go a l'espai ja s'ha ofert voluntari per la missió. Si tot va bé, llençarà uns quants transbordadors de paper a l'estela de l'Estació Espacial Internacional, que cal recordar tan sols es troba a 340 km de la superfície del planeta i que fa una volta a la Terra cada hora i mitja a una velocitat mitjana de 27.000 Km/h.

Els resultats serviran per seguir aprenent coses de la nostra atmosfera i si l'experiment surt malament serà una bona anècdota que es veurà clarament empetitida per alguna de les grans errades de la NASA.

Per acabar, voldria citar les paraules d'en Suzuki:

Moltes coses sobre la ciència s'han d'aprendre senzillament provant-les.

Així doncs, els propers anys hauríem de recordar, de tant en tant, d'aixecar el cap i mirar amunt per veure si veiem baixar el transbordador de paper. En cas que caigui i l'intercepteu tindreu el rècord d'haver interceptat l'avió de paper que ha volat més quilòmetres.

Després de l'eufòria obriu-lo per veure si hi ha una sorpresa en forma de número de telèfon i aneu ràpid a informar-ne les autoritats pertinents. Aquest és un dels mètodes pels quals jo hauria apostat a l'hora de fer-lo localitzable. Clar que si cau al mar, a qualsevol lloc on no es vegi, des d'on no pugui trucar o on no hi hagi ningú...

Aquí hi ha la notícia en anglès.

6 comentaris:

Joan ha dit...

L'exploració de l'espai és tasca costosa i laboriosa. Detalls com aquests hi donen un alé de quotidianeitat que ho apropa als que ens quedem per aquí.
Potser quan es jubilin els transbordadors, els astronautes nostalgics de les seva estetica silueta, es consolin llançan aquestes papiroflexiques aeronaus.

Esta bé el post.

a reveure,

Laia ha dit...

Hehehe, la Llum em va enviar un parell de notícies sobre això :P

realment, si arriba a terra sencer i algú pot fer-ho saber, serà... una passada!! La física guanyarà punts dins el meu rànquing personal :P

Alasanid ha dit...

Joan: sí que n'és de costosa però és molt fructuosa.

A veure si sense ser astronauta aconseguim llençar-ne algun d'aquests.

Laia, era d'esperar que alguna cosa n'haguessis sentit. A mi em va sorprendre molt i si surt bé, l'origami pujarà alguna posició més en el meu rànquing. :)

robsup2007 ha dit...

Hola

T'he enviat un e-mail amb noticies relacionades amb aquests descobriments recents de planetes.

Hola, aprofito avui, que he trobat un parell de noticies a yahoo força interesants. Es tracta del nou planeta que van trobar amb característiques similars a la Terra. Es força curiòs i sense dubte un pas endavanat important en la cerca de planetes que puguin albergar vida. Per que un planeta pugui albergar vida tal i com diu la noticia s’han de cumplir varis requisits:

--Ha de contenir aigua a la seva superficie.
--Ha de ser de tipus rocòs.
--Ha d’estar allunyat d’una certa distancia d’una estrella amb tal de que tingui una temperatura adequada per permetre el desenvolupament de vida.

A mès aquests descobriments son força novedosos per tractar-se del fet de ser la primera vegada que es troben planetes amb superficie rocosa ja que la resta dels descobriments anteriors sempre es tractàven de planetes gaseosos com per eixemple Júpiter o Neptú.
Altres aspectes interesants son per eixemple el seu periode de rotació, que en aquest cas és de 4,2 dies i força ràpid el de traslació, de 5,2 dies (rapidíssim).
Ës difícil saber si reialment n’hi han d’altres sistemes planetaris diferents al nostre que també presentin algún tipus de vida però de totes maneres fins el momento segueix sent un misteri. No obstant pensó que aquests trobaments són sense dubte força importants.

Les meves preguntes són les següents:

--¿Quines tècniques es fan servir pel descobriment de planetes que en alguns casos es troben tan i tal llunyans?
--¿Quina és la teva opinió al respecte? (sobre aquests trobaments i sobre la possibilitat de nous planetes que puguin albergar vida).

Robert

Alasanid ha dit...

Hola, una altra vegada, gràcies.

Sens dubte era d'esperar que un dia d'aquests caigués una notícia d'aquestes. Però tot i ser esperada sempre és una gran nova.

Responent a les preguntes:

-- Actualment se'n fa servir més d'una. La que s'ha fet servir per aquest han observat que en l'òrbita d'un planeta proper i havia anomalies i han pogut deduir què les provocava, la presència d'aquest planeta.

L'altre mètode i de moment més exitós es basa en l'Efecte Doppler i un dia ja el comentaré més detalladament.

-- La meva opinió... Doncs que aquest ha estat el primer i que cada cop se'n trobaran més i més ràpidament.

Sobre la vida... Hi ha moltes estrelles i s'ha vist que l'aigua i altres mnolècules són força abundants a l'Univers.

Sobre si ens trobarem a l'ET... Ens haurem de conformar amb un cosí seu perquè potser ja es mort.

robsup2007 ha dit...

jajaja, escolta mai es sap... potser tenen tanta vida com el matusalen aquell... xDD. Ara en serio, em penso que potser no es trobaràn cosos de vida similars als nostres però sí podría ser com a mínim algun tipus de microorganismes, tot i que haría de ser en unes condicions óptimes pel desenvolupament de vida.

Robert