divendres, 15 de febrer de 2008

In memoriam

Avui és 15 de febrer. És un d'aquells dies que es fa necessari fer una mirada enrere i veure què va passar.
El 15 de febrer és dia amb moltes efemèrides destacades i que es mereixen un escrit individual.
Suposo que tots els qui heu estudiat la història espanyola, en algun moment o altre haureu sentit a parlar de la Guerra contra Estats Units.
Els Estats Units frisaven per entrar en guerra amb Espanya que en aquells moments batallava per mantenir Cuba. Va ser el 15 de febrer de 1898 quan va explotar l'USS Maine.
El 15 de febrer va veure néixer a Galileo Galilei.

Però per altra banda també ha vist morir, entre moltes altres persones, a Richard Feynman.

És un d'aquells personatges que no necessita presentació, no perquè no fes res de bo, sinó perquè tota presentació queda curta.

D'ell se'n saben i se'n recorden moltíssimes anècdotes, moltes de les quals sós extraordinàries. Algunes d'elles estan recollides als llibres on es parla d'ell.

D'entre totes n'hi ha unes quantes que m'agraden especialment i aquesta és una d'elles:

Després de l'incident amb la filosofia, Feynman va provar la biologia decidit a fer totes les matèries tot i ser ja professor de física de renom. Les classes a les que assistia eren per alumnes que ja estaven llicenciats. Els companys de classe solien riure's dels seus errors en les arees més bàsiques de la biologia. Els estudiants es van fer un bon fart de riure quan en una presentació va anomenat blastosferes als blastòmers o altres coses per l'estil.

La presentació següent feia referència als impulsos nerviosos dels gats. Els articles que llegien feien referències constants a determinats músculs i nervis dels gats, però en Feynman no sabia on era cada cosa ni les seves posicions relatives. Per tal de solventar el problema va anar a la biblioteca de biologia i va demanar un mapa d'un gat. Horroritzada, la bibliotecària va respondre: "Un mapa d'un gat? Voldrà dir una carta zoològica!"

Cal dir, però, que Richard Feynman va arribar a dalt de tot de la biologia d'aquells moments. Va arribar fins a James Watson.

Durant mesos, la història va córrer per la Universitat, un llicenciat en biologia havia demanat un mapa dels gats!!

Avui és un bon dia per saber qui era i rememorar-lo, avui ja fa 20 anys que va morir.

Odiaria haver de morir dues vedades. És molt avorrit!!

diumenge, 3 de febrer de 2008

L'agent de trànsit

Hem començat un nou mes i comencem a mirar enrere, ja n'ha passat un? Però si no fa tant de Cap d'Any!

Quan mirem enrere acostumem a pensar en els qui ja no hi són. Aquest mes mirant els aniversaris he vist que l'1 feia anys de la mort de W. Heisenberg, ahir de Bertand Russell i avui del naixement de Gaston Julia. Entre d'altres clar.

Bé, aquesta gent ens ha deixat una gran quantitat de coses. El senyor Heisenberg maiteix ens ha deixat amb el Principi d'Incertesa una gran excusa per a certs problemes amb la llei. Per veure'n un exemple hi ha mots casos en què es pot aplicar però aquest és el que m'agrada més de tots:

Aquesta no es pot utilitzar si es va una mica begut perquè es possible que hi hagi una disminució del coneixement d'on és un mateix.

Parlant d'excuses ara mateix me'n ve una altra al cap que tot i no ser tan bona també pot salvar-nos d'algun compromís amb la llei. Es tracta de l'Efecte Doppler.

Es ideal per quan hom es salta un semàfor en vermell.

- Escolti sap que acaba de saltar-se un semàfor en vermell?

- No, no era vermell, era verd. Vostè coneix l'Efecte Doppler?

...5 minuts d'explicació...

- Bé doncs li hauré de retirar la multa per saltar-se el semàfor, disculpi. Esperi, no marxi encara. He estat fent números i hi ha una cosa... Em temo molt que li hauré de ficar una multa per excés de velocitat...

Després de fer quatre càlculs es va veure que la velocitat del cotxe era força temerària i que era més que probable que qualsevol dels rècords anteriors de velocitat quedessin superats de llarg.

divendres, 1 de febrer de 2008

Premis

Fa dies que no plou gaire i potser el clima m'ha encomanat la sequera i el més de gener ha estat el pitjor de tots des de setembre. Esperem que canvïi aviat en el dos sentits.

Normalment quan parlem de premis ens vénen al cap els Òscars (o els Razzies si els coneixeu), o els Darwin (que n'he de parlar sens falta), els Nobel i els no menys admirats IgNobel.

Avui però parlaré d'un altre premi que he descobert aquesta tarda navegant sense rumbe per Internet just després de deixar-me portar per una curiosa curiositat curiosa.

El passat 24 de gener l'Institut Americà de Física va anunciar els guanyadors del premi Dannie Heineman Prizes for Astrophysics and for Mathematical Physics.

Aquest premi es concedeix des de 1959 principalment a investigacions en física matemàtica i astrofísica i entre els guanyadors més destacats hi ha el primer: Murray Gell-Mann, Aage Bohr fill de Niels Bohr i Stephen Hawking.

El premi d'aquest any, el de 2008, ha anat a parar a Mitchell Feigenbaum i Andrew C. Fabian.

El primer dels dos l'ha rebut pels seus treballs en el Caos i el segon en els Rajos X. Ha estat el fet de veure la paraula caos que m'he encuriosit per la notícia fins al punt de llegir qui havia guanyat el premi.

No ha estat una sorpresa veure que el galardonat era Mitchell Feigenbaum. Possiblement no us sonarà massa, a mi tampoc em sonava fa 4 mesos.

Feigenbaum ha rebut el premi Per desenvolupar la teoria determinística del Caos, més concretament la universalitat de la duplicació del període, i per la gran incisió d'aquests descobriments per a la comprenció dels fenòmens físics no lineals.

Durant aquesta setmana miraré de parlar del la dupliciació del període.

Mitchell Feigenbaum va néixer el 1944 a Filadèlfia. Va estudiar al MIT i després va anar voltant per Virgínia, Cornell, Los Alamos...

Una de les figures més conegudes seves és el diagrama de Feigenbaum que representa l'evolució de la funció logística a mesura que es va variant el paràmetre r en el cas de la Wikipèdia.


El seu inesperat descobriment en la teoria escalar dels primers passos cap al Caos s'han estès en moltes direccions dins del món de les matemàtiques hi han situat els sistemes dinàmics en el camp de la física. Els seus treballs més recents són sobre fluids i diferents estudis sobre la visió. A la dècada dels 90 va treballar en cartografia i va ser el primer d'implementar les projeccions de Chebychev.

Ente els premis que ha rebut destaquen el Premi Lawrence un premi de la Fundació MacArthur i el Premi Wolf de Física.