dijous, 26 de febrer de 2009

Un ús peculiar

Amb els làsers se'n fa de tot i més. Constantment ens sorprenen amb nous usos d'una cosa aparentment tan simple com és un feix de llum, però tenen unes característiques que els fan especials.

Les aplicacions que s'han trobat fins ara van des del mesurament de distàncies (com per exemple la que hi ha entre la Terra i la Lluna) i temes a l'avantguarda de la recerca científica o en la cirurgia fins a usos militars i industrials passant per aspectes tan quotidians com els CD o els codis de barres. De manera que a nivell comercial ha estat molt explotat i segur que no erro quan dic que encara en trobaran més de maneres d'aprofitar les seves propietats.

A nivell comercial un dels molts usos que se'ls ha donat té a veure amb el món de la cosmètica (i és que hi ha ments que pensen en totes les sortides...). En aquest cas parlo de la depil·lació làser.

Acostumats al tipus de làsers que surten al cinema costa una mica d'imaginar com es pot fer per eliminar pèls sense tallar les persones pel mig i semblaria inviable si no fos perquè milers de persones ja ho han fet.

Aquest procediment és una realitat i a dia d'avui no és cap secret. Els pèls contenen melanina, un pigment que juntament a la pell i a l'iris els dóna color, de manera que en la majoria dels casos la pell i els pèls no són del mateix color. Per la seva banda, una de les propietats dels làsers és que la llum que emeten pot tenir una longitud d'ona molt ben determinada. Amb aquestes dues característiques quan s'emet radiació làser d'una longitud d'ona determinada aquesta radiació és absorbida només pels capil·lars i reflectida per la pell (cal recordar que el color de les coses depèn de la llum que reflecteixen de manera que els més foscos són els que en reflecteixen menys i per tant n'absorbeixen més i com que els pèls acostumen a ser més foscos que la pell absorbeixen molta més energia, la longitud d'ona i els colors que percebem estan estretament relacionats).

De manera que la melanina dels cabells absorbeix més llum que no pas la pell i per tant s'escalfa. A l'escalfar-se suficient es destrueix el bulb pilós sense afectar el que l'envolta ja que és de diferent color. Un cop destruït el bulb els pels cauran i s'haurà aconseguit el que es buscava.

Ara bé, no a tothom li és igual d'efectiu. La combinació ideal és la de pell clara i pèls foscos, i els qui tenen més problemes són els qui tenen els pèls clars o la pell més fosca. Fa uns anys era pràcticament impossible aconseguir resultats amb aquestes últimes combinacions però les tècniques evolucionen a gran velocitat i ara mateix ja hi ha eines per aquests casos.

Per fer-ho bé no n'hi ha prou amb una sola intervenció ja que no tots els pèls són igual de vells i tenen diferents concentracions de melanina i normalment amb unes quantes sessions ja n'hi ha prou.

El principi que hi ha darrere de tot això és la fototermòlisi selectiva que després de llegir l'escrit és fàcil interpretar-ne el significat i que dona la possibilitat de fer coses sorprenents.

dimarts, 17 de febrer de 2009

L'LHC a Redes

Redes és un programa, ja mític, de divulgació científica que s'emet cada setmana a LA2 de TVE i com no podia ser d'altra manera en aquest país els diumenges a la 1:25.

El programa és conduït pel divulgador Eduard Punset i en cada programa és acompanyat per científics de talla mundial que treballen en el tema de què tracta l'episodi. Eduard Punset ha tractat temes que van des de la medicina fins a l'art passant per la física i el que sabem de l'Univers.

El primer diumenge de febrer el programa va ser dedicat a l'LHC i el d'aquest proppassat diumenge va ser la segona part. Per tal de fer un bon programa Punset va viatjar fins a Ginebra on hi va entrevistar els físics teòrics del CERN Luis Álvarez Gaumé i John Ellis.

En aquests dos episodis es parla entre d'altres coses dels temibles forats negres que es diu que poden ser creats al col·lisionador. A part de la matèria i l'energia fosques i el bosó de Higgs.

Aquí us deixo amb els dos episodis:
El primer


El segon


Pels qui vulguin saber més coses de l'LHC els recomano aquest bloc que porten uns joves físics espanyols que estan al CERN.

dijous, 12 de febrer de 2009

Bicentenari d'un jove aventurer

Avui en Dan ha celebrat al bicentenari del naixement de Darwin mostrant-nos d'una mica més a prop la persona que va ser el conegut naturalista anglès.

Avui fa justament dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i una de les iniciatives que s’ha organitzat per commemorar-ho és la del «Blog for Darwin». Naturalment no en podia quedar al marge i també dedicarem el post d’avui a Darwin. S’ha de dir, però que el 12 de febrer del 1809 va ser un dia important per la història ja que no només va néixer en Darwin. En una d’aquelles casualitats que fan gràcia, aquell mateix dia també va néixer l’Abraham Lincoln.

De Darwin i la teoria de l’evolució se'n parlarà molt aquest any. Bicentenari del naixement i cent cinquanta anys de la publicació de l’”Origen de les espècies”. Per tant, més que insistir en la importància de la seva obra, em permetreu que, per variar, comenti algunes curiositats menys conegudes d’aquest personatge.

Amb en Darwin hi ha un problema. La seva imatge reflecteix massa bé el que s’espera d’un científic. Un home, gran, amb barba blanca, mirada tranquil·la, posat intel·lectual i una mica malaltís. Res de tot això és massa important i hi ha milions de persones semblants. Però a l’imaginari habitual és així com es representa als savis. I certament Darwin es mereix el qualificatiu de savi, però aquestes imatges es van prendre al final de la seva vida, quan ja s’havia inventat la fotografia.

I el cas és que Darwin va ser un jove prou diferent. Quan llegeixes les seves aventures juvenils i sobretot el diari que va escriure durant el viatge que va fer al voltant del món amb el vaixell HMS Beagle descobreixes un Darwin molt diferent.

Per exemple, de jove era un fanàtic de la cacera. Com que era fill de família rica i que la seva família vivia a l’Anglaterra rural aprofitava qualsevol moment per anar a caçar amb indisimulat entusiasme. Tanta passió tenia per agafar l’escopeta que un dia el seu pare li va deixar anar “Només t’ocupes de caçar, de gossos i d’atrapar rates: seràs el deshonor de la teva família”.

Aquesta afició li va anar molt bé després, quan va embarcar al Beagle. Moltes vegades va ser ell qui marxava a fer partides de caça per obtenir carn fresca mentre navegaven per Sudamèrica. Ell mateix va escriure en una carta a les seves germanes: “Estic passant el setembre a la Patagònia d’una manera semblant a com ho feia a Anglaterra, és a dir: caçant; en aquest cas, però, hi ha la satisfacció afegida de saber que un està donant provisions fresques a la dotació del vaixell. Avui he caçat un altre cérvol i un agutí o cobaia. Aquest darrer feia més de deu quilos i té la millor carn que he tastat mai”.

Però a més de caçar va viure moltes altres aventures. Va cavalcar amb els gautxos, va enfrontar-se a bandits, va dormir al ras sota el cel de la Pampa i fins i tot va intentar, sense èxit, fer servir les “boleadoras” per capturar animals. De fet va fer caure el seu propi cavall. ”Els gautxos es partien de riure i cridaven que fins aleshores havien vist capturar amb les boleadoras tota mena d’animals, però mai un home bolejar-se a si mateix”.

Un seguit d’aventures que, amb vint-i-pocs anys, havien de ser d’allò més intenses. En aquell temps Darwin va escriure “Amb les meves pistoles a la cintura i el meu martell de geologia a la mà, no dec semblar un bàrbar magnífic?

Com que al vaixell es marejava molt, aprofitava totes les ocasions que tenia per fer expedicions per l’interior. De fet, aquella era una part important de la seva feina, explorar la geologia de les zones per on passava el Beagle. Però aquestes expedicions el van ficar en algun embolic. En una ocasió havia quedat de retrobar-se amb el Beagle a Buenos Aires, però en arribar va trobar que la ciutat estava setjada pels homes del general Rosas. Va negociar amb els soldats i va fer notar que ell mateix era conegut del general (una exageració. Simplement havien coincidit en un sopar). Amb això va aconseguir entrar a la ciutat, per descobrir que el Beagle, veient la que es preparava, havia marxat a Montevideo. De manera que Darwin es va trobar presoner dins una ciutat setjada i va haver de subornar un mariner per poder escapar de contraban a través del bloqueig.

Va escalar muntanyes dels Andes, per indrets on trobaven mules congelades i creus de viatgers que havien mort. Tot i així ell fins i tot feia el fatxenda “pel que he vist, no hi ha res que sigui un autèntic perill, i molt poc que ho sigui en aparença”. Va viureterratrèmols“ Un terratrèmol com aquest destrueix de cop totes les velles pressuposicions. El món, el mateix estàndard de tot el que és sòlid, es mou sota els nostres peus...

A Tahití va quedar embaladit amb les illes i els seus habitants. “Allà asseguts, veure allò era un espectacle sublim. Les ombres de la nit enfosquint gradualment els punts més alts. Els tahitians, amb els seus cossos nus i tatuats, el cap guarnit amb flors i vistos a la fosca ombra del bosc componien un bon quadre de l’home habitant alguns boscos primitius".

Quan després de cinc anys de viatge donant la volta al món, va tornar a casa i ja no va fer mai més cap viatge. Es va dedicar a la ciència, es va casar, va tenir deu fills dels que en van sobreviure set, la seva salut es va anar deteriorant i al final es va convertir en l’home, en el savi, de la foto.

Però no deixeu que aquesta imatge us amagui el jove entusiasta, caçador, escalador, aventurer agosarat que va tenir la sort de viure amb una intensitat excepcional la seva joventut.

Pels qui vulguin saber 10 coses de Darwin els recomano aquest enllaç directe a l'escrit que en va fer l'Aberron fa uns mesos.