diumenge, 28 de febrer de 2010

Efecte Pauli

Wolfgang Pauli (1900 - 1958) va ser un dels grans físics teòrics del segle XX. Als 19 anys va publicar el seu primer article sobre la Relativitat General d'Einstein, als 21 anys es va doctorar sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld i dos mesos després Pauli va publicar un segon article sobre la Relativitat General. Aquest segon article va rebre els elogis d'Einstein.

Amb poc més de 20 anys Wolfgang Pauli ja contribuia en la construcció de les fronteres de la física teòrica.

Durant el segle XX la física ha patit una separació molt difícil de reunificar. Es tracta de la separació entre físics teòrics i experimentals. A grans trets els uns donen hipòtesis i els altres tracten de posar-les a prova. I com no podia ser d'altra manera hi ha certs piques.

Com ja he comentat abans Pauli era un gran teòric. I com a gran teòric va plantejar l'efecte Pauli. Aquest efecte intentava explicar una sèrie de situacions en què la presència d'un teòric de la seva talla era suficient per espatllar aparells dels experimentals. Otto Stern, físic i amic de Pauli, va prohibir-li d'entrar al seu laboratori.

Un dels casos més coneguts i espectaculars el va viure James Franck a Göttingen.

Un matí James Franck va entrar al laboratori i va trobar-se aparells destrossats, vidres per terra, absolutament desordenat. La primera reacció de Franck va ser escriure un telegrama a Pauli: "Pauli, on eres la nit passada?" La resposta era clara "Viatjant de Zurich a Berlin". El tren havia passat per Gottinga.

Una altra vegada, a Hamburg, Pauli va ser convidat a visitar l'observatori. Coneixedor de l'efecte, Pauli va declinar la invitació amb aquestes paraules "No, no; els telescopis són cars". Els astronoms van riure i van assegurar-li que l'Efecte Pauli no tenia poder a l'observatori. Quan Pauli va entrar a la cupula hi va haver un bon terrabastall, una peça metàl·lica d'un dels telescòpis havia caigut i destrossat el formigó.

En una altra ocasió mentre era a Princeton el ciclotró va ser destruït en un incendi.

Aquests tres casos de l'Efecte Pauli els he trobat a:
Frisch, Otto Robert; What Little I Remember.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Problema 3: Una operació

Tot i que no ho sembli perquè últimament no he escrit res he anat afegint temes a la llista i de mica en mica aniran sortint. De moment deixo un altre problema. Un d'aquells que corren pels correus electrònics i que m'ha passat un company de classe.

Després de passar una bona estona amb la barca l'Alasanid s'ha trobat amb una operació molt curiosa al tornar cap a casa, **, el primer que ha fet quan ha arribat ha estat ficar-la a prova. I aquest ha estat el resultat:

2**3=10
6**5=66
4**8=48
7**2=63

Amb què es trobarà quan faci 7**9?

dilluns, 22 de febrer de 2010

A Salvador Espriu

Avui fa 25 anys que ens va deixar un del grans de les lletres catalanes. Salvador Espriu.

Comentaria la seva obra però no en sé prou i de ben segur que hi haurà qui ho farà millor durant el dia d'avui (a les 6 de la tarda fan un programa especial deidicat a l'Espriu al canal 33). De manera que deixaré algunes de les coses coses que va esciure. La meva intenció és que se segueixi recordant al pare de Sinera, val la pena.

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal llicço
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàrem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Cementiri de Sinera
II

Quina petita pàtria
encercla el cemetiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

XXIX

Pas de l'amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil,
per aturar-te?

Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
Tan sols un home.

XXX

Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somiant els mars en calma,
la claror de Sinera.

dijous, 11 de febrer de 2010

100 mites de la ciència

Un any més en Dan ens anuncia la publicació d'un llibre nou. FELICITATS DAN!!

Aquesta vegada (com ja va sent costum) ve amb una presentació que comptarà amb la presència de l'autor.

Us deixo un enllaç al seu bloc on hi podreu trobar més detalls respecte la presentació.

dissabte, 6 de febrer de 2010

Violet Jessop

En l'anterior entrada vaig esmentar una gran companyia naval de principis del segle XX, la White Star Line. En aquesta entrada vull escriure sobre una dona que hi va treballar. Violet Jessop.

La Violet va néixer a Bahía Blanca, Argentina, l'1 d'octubre de 1887. De ben petita ja va haver de passar per una tuberculosis que segons els metges havia d'acabar amb la seva vida, anys més tard va perdre el pare i la família Jessop va emigrar al Regne Unit.

Al Regne Unit la seva mare va trobar feina de cambrera a la Royal Mail Line. Quan la dona va emmalaltir la Violet, la germana gran, va ocupar el seu lloc a la Royal Mail. Poc temps després va entrar a una altra companyia naval: la White Star Line.

La White Star es caracteritzava per la luxúria dels seus transatlàntics. Un dels seus bucs insígnia era l'Olympic. Violet Jessop va entrar al servei de l'Olympic on sens dubte hi va trobar una d'aquelles experiències que es recorden durant molt de temps. El xoc amb l'HMS Hauke.

Pressionada per companys de feina Violet es va decidir per canviar d'embarcació. Va deixar l'Olympic i va embarcar a la germana gran, el Titanic.

Com és mundialment sabut (gràcies en part a James Cameron) durant la nit del 14 al 15 d'abril de 1912 va col·lisionar amb un iceberg i va acabar engolit per l'Atlàntic. Després de 8 hores flotant a les fredes aigües de l'oceà el bot salvavides on anava Violet Jessop va ser rescatat pel RMS Carpathia, de la companyia Cunard Line.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial la Violet va entrar a la Creu Roja Britànica i va embarcar al HMHS Britannic. El Britannic era la germana gran del Titanic i de l'Olympic. I durant la Gran Guerra va servir d'hospital.

L'any 1916, bord del Britannic, Jessop va tornar a passar per una experiència marítima que costa d'oblidar. El Britannic es va trobar amb una mina marina al Mar Egeu, el Britannic es va enfonsar. Quan era al bot salvavides Violet Jessop va haver de saltar a l'aigua per evitar de ser engolida per una hèlix del Britannic. Un cop a sota l'aigua va picar de cap amb la quilla. Anys més tard un metge va veure que s'havia fracturat el crani.

Acabada la Guerra Violet va seguir a la White Star fins que va entrar a treballar a la Red Star on va fer un parell de voltes al món a bord del Belgenland. Per acabar tornant a la Royal Mail.

L'any 1999 Graham Jessop (pel que he trobat res a veure amb Violet) va liderar l'equip que va descobrir les restes del Carpathia que havia estat enfonsat per un U-Boot nazi.