I els darrers anys han estat fent anuncis que cridaven molt l'atenció. A dia d'avui ja sé quin és el que m'ha agradat més, el d'aquest any. L'anunci però té un petit problema: diu que conta una història real que per sort o per desgràcia no va succeir.
El mite diu que Alexander Fleming havia salvat a Churchill de morir ofegat i en agraiment Churchill pare va pagar els estudis d'e Fleming, fill de família humil. Anys més tard la penicilina, va salvar a Churchill d'una pneumònia. Segons el mite gràcies a la recompensa que es va donar a en Fleming aquest va poder tornar a salvar en Churchill.
Doncs bé, com he dit abans això no va succeir, és més, cap de les dues salvades de vida. L'any 1944 Winston Churchil tornant de la Conferència de Teheran amb Roosvelt i Stalin es va veure afectat per una greu pneumònia. El metge militar del Caire que se'n va fer càrreg va recomanar fer ús urgent de la penicilina. Tanmateix, Moran, el metge particular del Primer Ministre, no ho va permetre. Churchill va ser tractat amb una sulfamida i se'n va sortir. Més tard, però, sense el desmentiment de Moran, es va fer córrer el rumor que la responsable de la curació havia estat la penicilina.
Pel que fa la primera acció, segons l'anunci, va succeir l'any 1885. 11 anys després del naixement de Winston i tan sols 4 després del de l'Alexander. Segons diu la llegenda de debò va ser Fleming pare qui el va salvar.
De totes maneres, a la biografia de Fleming es menciona una carta escrita a un col·lega Andre Gratia (la carta es conserva) en què menciona la història qualificant-la de ser una fàbula meravellosa.
Que aquesta gran història no sigui certa no implica que Fleming no pugui ser admirat. En aquest escrit, l'Omalaled ens conta algunes de les seves virtuds. Sens dubte, és un gran personatge que no desentona com a representant de l'essència de la Marató.
Com deia és l'anunci que més m'ha agradat i aquí el teniu sencer:
2 comentaris:
Es bo posar de relleu, com has fet, les llegendes urbanes. Jo he llegit la història d'en Churchill i Flèming fins i tot en llibres recents.
En fi, no s'ha de creure tot el que es llegeix :-)
Salut!
A mi em sonava d'haver-ho llegit per algun llibre i no hi ha hagut manera de trobar-ho i llavors va vaig estar buscant si era llegenda.
Un altre any si necessiten idees poden buscar-ne alguna d'en Feynman o d'algun altre dels grans de la ciència. Segur que els queda bé.
Publica un comentari a l'entrada