dilluns, 15 de desembre del 2008

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Un dels problemes que tinc és que a vegades els llibres em queden mig abandonats a mig llegir, és a dir, que si per alguna cosa mentre l'estic llegint estic uns dies sense fer-ho me n'oblido parcialment i a vegades me'n començo d'altres (que en alguna ocasió també canvien).

Doncs ara fa unes setmanes que m'estava llegint El Primer Círculo i sense saber ben bé perquè vaig canviar de llibre i he caigut al que duu el títol de l'escrit. L'autor es en Daniel Closa i Autet (el mateix que el del bloc centpeus).

Al llibre l'autor dedica una pàgina i mitja per tractar cada un de 100 enigmes que a dia d'avui la ciència encara no ha donat una resposta més o menys contundent. La veritat és que en la majoria dels temes aquesta pàgina i mitja queda una mica justa però això, segons va dir l'autor, era l'encàrreg que tenia i com passa en la majoria de sectors de la ciència si et diuen 3.926 és 3.926 (ara no recordo exactament quin era l'exemple, però em sembla que la idea s'entén.)

No és un llibre destinat a donar a conèixer a la gent les claus de l'Univers o de perquè les coses va com sembla que van. És un llibre que acosta una mica a diferents àmbits del coneixement científic i planteja problemes que o coneixíem des de fa temps o pensàvem que ja no hauria de ser problema i d'altres que són fets tan quotidians que molts ja donàvem per més que sabuts.

Al llibre es parla des dels inicis de l'Univers i els problemes que ens planteja com per exemple la inflació còsmica passant per física d'altes energies. També entra en temes terrestres com poden ser les glaciacions,els terratrèmols i les grans extincions. També fa un breu resum d'alguns problemes que ens planteja la vida en sí i problemes que podrien arribar a donar un clar guanyador d'un Premi Ig Nobel si mai es determinés què fa que badallem i per què, moltes vegades, en els moments menys oportuns. Passa per dinosaures i acaba arribant a problemes de caire tecnològic. I com no podia ser d'altra manera la Hipòtesi de Riemann també té una breu entrada.

És un llibre d'aquells que anima als estudiants a seguir estudiant ja que per sort la ciència encara no està tota feta i encara queda un llarg viatge que en moltes branques acabem de començar.

El llibre va especialment bé pel tren o altres mitjans de transport que s'hi assemblen ja que al tractar-se de capítols curts no és perd massa el fil i sempre es pot obrir el llibre per la pàgina que es desitgi.

PS: Si mai algú ha de fer un altre llibre d'aqusts estaria bé que s'hi incorporessin unes ratlles sobre la memòria de l'aigua. Encara que només fos per comentar una mica per sobre aquest curiós fenomen.

4 comentaris:

J ha dit...

El llibre està bé i apropiat per regalar aquests dies.

Estaria bé també un llibre sobre els 100 enigmes que més han costat de resoldre. Ho dic per sempre agrada saber com s'acaba una historia.

Dan ha dit...

Mestre! Motles gràcies pels comentaris del llibre. M'apunto això de la memòria de l'aigua, que ja noto que desperta un interes ben inesperat!
:D

Alasanid ha dit...

Joan: aquest que proposes podria tenir molt bona pinta.

Dan: la memòria de l'aigua donaria per tan o més que els rajos N o la fusió freda al seu temps ;)

Anònim ha dit...

Jo tenia entès que això de la memòria de l'aigua és una mica com la teòria que els humans només fem servir el 10% del nostre cervell, és a dir una cosa que, com no es pot demostrar, ens la creiem. I hauria de ser al revès, no? No hauriem de creure'ns-la fins que es demostri.
Perdoneu, però els escèptics ja ho tenim això. :)
http://xerraires.net/macabeu/