Fa mesos l'Omalaled ens descobria per a molts de nosaltres un material compost anomenat pykrete. Fet a partir de serradures i gel.
Avui vull ser jo qui aporti un parell de diferències més en el tipus de gel que podem tenir. Un és el més conegut per tots nosaltres, el gel fet amb aigua dolça (el mateix que utilitzem en forma de glassons). L'altre és el que s'obté a partir d'aigua salada.
Aparentment podria semblar que han de ser molt semblants però una altra vegada el fet d'haver-hi sal complica una mica més la solidificació de l'aigua. Per començar el procés de solidificació comença per sota dels famosos 0 graus centígrads. En aquest procés es comencen a formar petits cristalls solament d'aigua, a mesura que aquests cristalls van creixent l'aigua líquida que romà encara sense congelar és més i més salada. D'aquesta manera un cop congelada tota l'aigua queda una gran xarxa de canals de sal.
Per tant, una de les millors maneres de comprovar aquestes diferències és mitjançant l'experimentació casolana.
En aquest petit experiment he fet servir uns gots de plàstic, aigua (dolça i salada), congelador i colorant.
Hi ha molts mètodes per aconseguir l'aigua salada i en aquesta època de l'any la millor és sens dubte la que vaig fer servir: anar a refrescar-me a la platja. Clar que per alguns no és tan fàcil però...
El que es tracta de fer amb les aigües és ficar-les una a cada got (ara a l'estiu de gots de plàstic en corren per culpa de les festes majors) i directes al congelador.
Un cop s'ha solidificat l'aigua o al cap d'uns dies si l'experiment us marxa del cap es procedeix a desengotar els petits blocs de gel. En el meu cas el que no contenia sal ha sortit ràpid.
Un cop trets es disposen de costat i es va abocant colorant per sobre del gel de mica en mica ja pot ser el típic blau de metilè que alguna vegada hem fet servir o com en el meu cas un colorant que he trobat per la cuina.
El resultat final és previsible si se sap que una de les dues mostres estava farcida de canals de sal i l'altra en canvi era pràcticament sòlida del tot.
Ara us deixo amb un petit vídeo del que he fet.
Una de les coses que es pot destacar de les diferències entre els dos blocs de gel és la resistència i el fregament amb altres cossos. El gel dolç és més fràgil i propens a esquerdar-se tot i ser més dur. Pel que fa al fregament el gel marí és menys esmunyedís que el gel que estem acostumats a fer servir.
Ja que en aquest vídeo surto una mica no us deixaré amb les ganes de veure'm una mica més o tornar-me a veure per tant aprofitant que avui corria una noticia meva per internet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola Joan.
Llegint aquest post m'he enrecordat que jo vaig fer també un experiment, tot i que no tinguès res a veure amb això. Jo bàsicament el que vaig fer va ser agafar aigua salada i ficarla a una cassola. Posant-la al foc després la vaig deixar ebullir fins que es va evaporar tota l'aigua. Va resultar curiòs veure tota la sal dipositada al fons, clar que amb crostes.
I més d'un 9 a la sele!!. Deu meu si que te l'has currat bé. Si no baixes la guardia a la uni triomfaràs sense dubte ;).
Un salut
Robert
Si mai ho tornes a fer et recomanaria que anessis amb compte. No sé si t'hi vas fixar però al final, quan queda poca aigua, al sortir bombolles i fer-se la crosta de sal pot esquitxar. Jo la part final la deixo per al Sol si mai ho faig.
Oh que maco! Jo si ho vull fer crec que hauré de tirar del saler! I l'únic colorant de per casa també és d'aquest color (per a l'arròs de la paella :P)
I moltes felicitats per la nota, noi! Es nota que vius a prop de la platja, estàs torradet! (la pell... en el bon sentit...!)
A veure la concentració de sal al mar diria que ve a ser d'uns 30 g/l aproximadament.
Amb una bona mescla de colorants pot quedar molt bé. Potser és el mateix i tot de colorant.
Gràcies. I això que quan hi vaig ja no hi ha gaire sol.
Publica un comentari a l'entrada