dilluns, 28 de juliol de 2008

El sastre de Panamá

Just uns anys abans de canviar de segle les grans potències mundials estaven atentes a què passaria i com quedaria la situació després del 31 de desembre de 1999, dia en què el Canal de Panamà passava de mans americanes a panamenyes.

Tenir el control del Canal de Panamà és un factor important en l'economia del país propietari; només cal saber que durant el 2005 hi van passar més de 278 milions de tonelades i que pot estalviar milers de quilòmetres si se segueixen les rutes clàssiques.

En la novel·la de John le Carré ens planteja una de les possibles situacions: un govern panameny encara corrupte constituït per norieguistes i els orientals amb la intenció de deixar-hi milions a esquenes dels americans.

Per aquesta raó el Regne Unit, per salvar per enèsima vegada a l'Oncle Sam, envia un jove agent secret, Andrew Osnard, per tal d'esbrinar tot el que pugui de la possible venda als emergents països asiàtics.

Osnard necessita informadors, algú disposat a col·lavorar. Un talp. El candidat ideal sembla ser Harry Pendel, sastre de la reialesa i emigrant del Regne Unit. Harry Pendel està orgullós de vestir els peixos grossos de Panamà: presidents, ministres, banquers, periodistes, advocats, banquers, traficants, militars... els quals confessen les seves inquietuds al sastre mentre aquest pren mides i els emprova els vestits.

Andrew Osnard tindrà de part seva la pèssima situació econòmica del sastre per tal de presionar-lo.

És una novel·la en què es mostren els grans recusos d'un autor experimentat i consagrat en el món de la literatura de l'espionatge. Fa ús de metàfores formidables i un vocabulari heterogeni pels diferents personatges.

Fa uns anys es va estrenar una pel·lícula basada en aquesta obra protagonitzada per Pierce Brosnan, Geoffrey Rush, Jamie Lee Curtis i un jovenet Daniel Radcliffe.

Una gran diferència entre el llibre i la pel·lícula són els quasi 20 anys més que se li atribueixen a Andy Osnard. El final també és diferent: és a dir que si veieu la pel·lícula el llibre encara us sorprendrà.



Una comparació que es fa amb el govern és la següent: és com si s'hagués capturat a Alí Babà (Noriega) i els 40 lladres quedessin lliures.

2 comentaris:

Laia ha dit...

Oh, pinta bé! Quan acabi la meva llista llaaaaaarga intentaré llegir-lo! Coi cada vegada en poso més, de llibres a la llista...

Alasanid ha dit...

La veritat és que m'ha agradat.

l'únic inconvenient que li he trobat és que hi ha poca acció pel meu gust i una mica massa de salts enrere en el temps però que són necessaris.