dimecres, 24 d’octubre de 2007

Estirada d'orelles

Això és el que alguns creuen que em mereixo i creieu-me no és pas culpa meva, és culpa de la societat (del sistema com dirien alguns).

Avui, precisament avui és el dia que diuen que vaig néixer, jo hi era però no us puc assegurar que realment fos el dia que m'han dit.


Recordo molts dels aniversaris que he passat amb especial claretat els últims. Ha caigut en cadascun dels dies de la setmana i aquest any cau en dimecres, igual que fa 17 anys. 17 fa anys em semblava un número gran en quan a edat, avui hi he arribat i possiblement durant el mes d'octubre i novembre encara se m'escaparà algun 16.

Recordo que quan vaig entrar a 1r d'ESO em va coincidir amb una excursió, a 2n un professor em va explicar que al seu país no estiraven les orelles sinó que li feien esclatar tants ous al cap com anys celebrava (a la víctima, clar), a 3r va caure en cap de setmana... Finalment a 4t no recordo res en especial, només l'estirada d'orelles per part d'un professor i companys de classe, l'any passat va passar el mateix que l'anterior i aquest any han repetit els persones que em són més fidels en l'estirada d'orelles, 3 anys seguits, un bon mèrit.

N'hi ha que els cau sempre en festa, no miro a ningú eh!!, d'altres que els cau cada 4 anys i que certes ocasions el tenen separat 8 anys. Sempre que els celebréssim a partir d'un número. Crec però que s'haurien de celebrar coses més concretes que anys del calendari Gregorià. Això però és l'opció fàcil de calcular i recordar.

Des d'aquí felicito a tots els nascuts el 24 i els 2-3 dies del voltant.




Un bon pastís...

3 comentaris:

omalaled ha dit...

Eps! Felicitats.

Salut!

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Moltes felicitats Joan! M'hagués agradat deixar-t'ho palès abans però darrerament el temps no m'acompanya, com tampoc que bufa la meva ment. Tant sí com no, hi ha qui per, desgràcia, hem nascut en un pont constitucional. No és perquè no m'agradi el Dret Constitucional, que sí, però malauradament, aquesta Constitució no és la meva, sort que el dia 7 de desembre està en el rovell de l'ou i no està esquitxat ni per la fal·làcia de l'articulat ni per la Puríssima... En fi, 17 anys són 17, noves concepcions i nous reptes t'esperen company! Ens veiem aviat, espero, perquè ho celebrem adequadament com es mereixi.

Una abraçada Joan

Alasanid ha dit...

Moltes gràcies a tots dos