diumenge, 21 d’octubre de 2007

El relleu

Dimecres d’aquesta setmana, 16:42 a la barberia.

Després d’haver estat 1 hora esperant per fi em toca a mi i ja estic assegut i com es normal en mi, jo i el barber estàvem envoltats d’un silenci que només era tallat per les tisores que estisoraven els meu cabells. Com sempre va ser ell qui va trencar el silenci.

XXXXX: Hamilton o Alonso?

Joan: ...? Ah! Räikkönen.

XXXXX (una mica descol·locat): Si clar també podria però és molt difícil... Si l’Alonso i en

Hamilton xoquessin... Que ja s’ha vist, no es porten massa bé i és l’última cursa... Però en Räikkönen ho té molt malament, hauria de passar un miracle...

Joan: És veritat ho té molt difícil, però guanyarà la cursa i el campionat, si més no la cursa.

I poca cosa més va ser el que vam dir. No sóc de parlar massa a no ser que hi hagi molta confiança i si em puc estalviar de parlar millor per a mi. Això ho sap el meu germanet que ja directament respon per mi a preguntes de quants anys tens a vegades.

Si els altres responen bé per mi perquè he de respondre jo? Com diu aquell savi proverbi <>

Durant tota la setmana s’anaven fent especulacions sobre si seria l’asturià o l’anglès jo sempre m’he decantat a favor del del nord simplement perquè diuen que allí la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Un resultat favorable a l’equip roig i una vegada més a mitja Espanya els farà ràbia aquest color.
Des de fa temps s’especulava sobre qui seria el successor del Kàiser avui s’ha vist que l’home idoni és l’Home de Gel o el gran Massa que també hi ha contribuït molt al llarg de la temporada.

El mestre i el qui el substituirà (ja una mica grandet)

PS: El senyor XXXXX és el barber.