100 mites de la ciència (llibre)

Fa uns mesos en Dan ens sorprenia amb el seu últim llibre: 100 mites de la ciència. I després d'haver-lo llegit toca escriure'n alguna cosa.

El llibre és un recull de 100 mites que són presents en la societat sobre fets suposadament demostrats per la ciència i que corren com a veritats incontestables.

Com sempre en Dan tracta molts camps de la ciència: el cos humà, els animals, els aliments, la Terra, l'Espai, els propis científics... I com sempre ho fa de la millor i més difícil de les maneres: amb uns arguments a l'abast de tothom i sense fer ús de grans artilugis científics que, tot i tenir una gran potència per atacar els mites, acostumen a embolicar l'explicació i fer-la més llunyana.

Entre els mites hi ha coses que semblen òbvies però que al carrer es deixen sentir. Un d'aquests és que si tenim la desgràcia de ficar la pota entre ortigues si aguantem la respiració la cama picarà menys. O el de ficar la cullereta a l'ampolla de cava per evitar que s'esbravi.

Amb aquest petit escrit m'agradaria comentar una sèrie de mites del llibre que malauradament em va tocar desmentir fa poc (i no hi va haver manera). Tenen a veure amb la Teoria de l'Evolució.

El primer argument (i més important) dels opositors és: com ja diu el nom es tracta d'una teoria, i què vol dir teoria...? En ciència, però, una teoria és un conjunt de teoremes i principis que descriuen el comportament de la naturalesa. I el més important de tot és que no només es fa la teoria sinó que es posa a prova constantment (i de forma reproduïble). A més a més, una bona teoria és capaç de predir fenòmens mai vistos fins al moment (i que acaben, un moment o altre, veient-se al laboratori). I quan una teoria topa amb contradiccions la feina dels científics és deixar-la de banda i buscar un altre cos de teoremes i principis que basteixin una altra teoria més potent.

Per tant, tots aquells qui argumentin que una teoria científica només són especulacions, que donin un cop d'ull a teories com la Teoria General de la Relativitat amb nombroses prediccions que s'han mesurat posteriorment i que gosin dir que són simples especulacions...

Un cop descartada l'opció de només és una teoria ataquen amb: si home, el meu avi no era un mico!. El problema és que ni Darwin ni les "actualitzacions" de la Teoria de l'Evolució mai han esmentat que l'home i els ximpanzés (per exemple) són descendents l'un de l'altre. El que sí que diuen és que fa uns milions d'anys hi havia una espècie d'animals que amb el pas de les generacions va anar diferenciant-se seguint un procés gradual i pràcticament continu per anar a parar a espècies que a dia d'avui són diferents. I es que com ja va dir en Daniel Closa Tots som parents.

Amb aquesta evolució contínua també està relaciont el tercer argument: on és la bàula perduda?. Una pregunta molt curiosa ja que la majoria d'ells no estan al corrent de l'actualitat paleontològica i no saben ni a què es refereixen. La bàula perduda representaria una etapa evolutiva que a dia d'avui no coneixem. Quan se'n troba una entre dues etapes de seguida comencen a dir que no n'hi ha cap d'intermèdia entre la que han trobat i les que ja tenien abans. En Dan fica un exemple magnífic per entendre el procés:

Suposa que intentem reconstruir la vida d'una persona a partir de les fotos que s'ha fet. Òbviament no tenim fotos de cada minut (i si les tinguéssim ens les demanarien de cada mig minut). Tot i això, les fotos que s'ha fet es poden ordenar de forma cronològica i ens indicarà com ha anat canviant la persona i si tenim la sort de trobar una foto nova la podrem col·locar entre dues que ja teníem i encara tindrem més detalls d'aquella persona.

Un llibre molt recomanable i que si mai llegiu segur que trobareu alguna sorpresa en forma de mite.

I ara que ja ens ha mal acostumats... A esperar el següent!!

Orgones??

Quan vaig presentar la pseudociència vaig dir que amb aquell escrit començava una sèrie d'articles relacionats amb aparells de dubtosa eficàcia.

Un dels comentaristes del blog (gràcies Sheldon Copper) m'ha fet arribar un full amb una propaganda que promet meravelles que si se saben interpretar porten a terribles malsons.

Es tracta de Equipos bioenergéticos chacra orgónicos. I com que és un tema interessant (i divertit) n'aniré transcrivint alguns fragments.

Los Orgones son elementos echos con metal, material organico natural y cuarzo. Su combinacion sirve para proteger nuestro oxigeno y nuestro cuerpo de las radiaciones electromagneticas de los moviles, antenas TV, ordenadores y aparatos electronicos en general que nos llenan de radicales libres, afectando todo nuestro organismo.

El Orgon es un elemento natural y vital que purifica las radiaciones electromagnéticas, recoge el excesos de iones negativos, radicales libres y los convierte en iones positivos, favoreciendo nuestro bienestar general.

Los campos eléctricos y magnéticos pueden producir débiles corrientes eléctricas en el cuerpo, pero los efectos biológicos dependen del tipo, frecuencia e intensidad de estos campos. Un campo magnético de alta frecuencia como las microondas, es capaz de calentar el tejido. Recientes estudios epidemiológicos basados en estadísticas para hallar una correlación entre enfermedades y campos electromagnéticos, indican que la radiación interactúa con el tejido a nivel celular.

El hierro presente en nuestra sangre y almacenado en nuestro cerebro, es muy sensible a los campos electromagnéticos. Lo mismo sucede con la permeabilidad de las membranas que forman los nervios, los vasos sanguíneos, la piel y otros órganos, como así también los cromosomas que forman parte del ADN. La presencia de un campo electromagnético produce una agitación de los átomos, moléculas e iones sensibles a él.

Com es pot veure en la clara definició d'orgons si un porta un rellotge de polsera de quars ja disposa d'un bon aparell per protegir el nostre apreciat oxigen.

Una cosa curiosa és que diu que purifica les radiacions electromagnètiques. Què vol dir amb això?? Ja sé que pel nom poden semblar misterioses les ones electromagnètiques. Si canviem d'ones què entendríem per purificar les ones marines, ruixar-les amb aigua beneïda?

A més, els orgons eliminen els ions negatius. Un ió és un àtom amb càrrega elèctrica neta: els ions negatius són els àtoms que han guanyat electrons i els positius són els que n'han perdut. De manera que si els orgons capten els ions negatius i n'alliberen de positius amb el temps van quedant carregats negativament (i nosaltres positivament, quines enrampades!) i tenim un orgó amb càrrega negativa!! (Terrible, apocalíptico).

Pel que fa a les oscil·lacions provocades pels camps EM... Si no són de molt alta freqüència (UV, X o gamma) no són excessivament perillosos. La freqüència de les ones dolentes és més d'un milió de vegades la de les microones. Així doncs, si l'agitació és dolenta... Què hi fan els orgons per lluitar contra l'agitació tèrimica que és molt més notable?

Seguint el paper trobem coses tan o més curioses:

- Transforma la energía etérica negativa de tu hogar en energía etérica saludable.

- Purifica los átomos del agua de la red de suministro y del agua embotellada.

- Ayuda a las plantas a crecer mejor. Repele a los insectos.

[...]

- Elimina los chemtrails y mantiene limpio el cielo.

[...]

Energia etèrica? Àtoms d'aigua?? Repel·leix insectes? Manté net el cel??

I per si tot això fos poc presenten el que deu ser el súmmum dels materials orgònics. Les priàmides orgòniques.

Estas Pirámides [...] han sido comprovados sus efectos por maestros Reiki y por un doctor en medicina cuántica que además de las comprovaciones realizadas con sus máquinas, ha usado las varillas de Radiestesia y un Péndulo de Tackyones.

[...]

La prequeña tiene un radio de acción contra las radiaciones electromagnéticas de 40 metros y la grande 140 metros.

Això ja és la traca final. Sembla ser que ara hi ha una branca de la medicina que s'encarrega de curar els pobres electrons quan agafen un refredat (electrons o altres partícules del món quàntic). I altres aparells que no m'he trobat mai en cap laboratori.

I per acabar ja el més divertit. Es carreguen les radiaccions electromagnètiques en un radi que va dels 40 als 140 metres!! Es a dir aquella regió de l'espai queda a les fosques ja que la llum visible és, també, una radiació electromagnètica.

Com es pot veure una tonteria rere l'altre. S'hauria de ser ben burro per creure's alguna cosa...

Pseudociència

Amb l'article dedicat a Power Balance vaig tocar un tema que pot donar molt de si. La Pseudociència.

Durant segles hi ha hagut gent que s'ha aprofitat de la ignorància i la por de les persones i n'han tret grans beneficis. Amb els anys els anys, l'ésser humà ha anat responent preguntes més o menys complicades i amb el temps s'ha desenvolupat un mètode, el científic, que dóna una potència increïble a l'art d'entendre la natura.

Després d'uns quants segles de mètode científic són moltes les preguntes que s'han respost i moltes més les que s'han formulat i segueixen sense resposta. Tanmateix, les que ja s'han respost són innumerables.

Curiosament en aquest món en què les respostes estan a l'abast de la major part de la població segueix havent-hi gent que per por i ignorància són enganyats, entre d'altres coses, pel que ara es coneix com a pseudociències.

Si heu anat seguint el blog haureu notat que Richard Feynman és un dels físics que acostumen a aparèixer per aquí. Així doncs avui el faré sortir altra vegada i parlant de les ciències socials.

Amb aquesta categoria pretenc passar una bona estona amb les diferents pseudociències i si mai trobeu res interessant (coses de l'estil de Power Balance) feu-m'ho arribar al correu electrònic (o en persona) que mirarem de treure'n l'entrellat i riure una bona estona.

Problema 6: Taules plenes

Aquesta setmana he rebut la notícia de la mort d'un dels grans divulgadors de les matemàtiques d'aquestes últimes dècades: Martin Gardner.

Com citaven avui a Gaussianos:

Siempre he creído que el mejor camino para hacer las matemáticas más interesantes a los alumnos y profanos es acercarse a ellos en son de juego.

Martin Gardner (1914 - 2010)

Així doncs, avui torno a penjar un problema i espero que aquest costi una mica més de fer caure que l'anterior. Està inspirat en algun dels que havia plantejat Gardner.

Fa temps l'Alasanid va assistir en una festa molt curiosa: l'organitzador volia fer seure tots els seus convidats en taules amb el mateix número de convidats, totes iguals.

Després d'anar provant de fer-les de 2, 3, 4, 5 i 6 persones el pobre home es trobava que sempre li quedava un convidat sol en una de les taules. Desesperat, va demanar ajuda a un dels convidats que li va proposar de fer les taules per a 7 persones.

En fer-les de 7, per sorpresa de tots, van passa de tenir una persona sola a quedar-los només un forat en una taula. Van seguir provant amb 8, 9 i 10 persones per taula i tornava a quedar-los un convidat sol.

Poc abans que comencés la festa es va decidir, en un últim esforç per part de tothom, de les taules per onze persones i... sorpresa! Totes es van omplir.

Després d'un bon tiberi l'Alasanid i els altres 10 companys de taula van comptar que no hi podia haver més de 2000 persones.

La pregunta és: quanta gent hi havia convidada??

Des de fa un dia o dos el blog disposa d'una barra que connecta directament amb Wolfram|Alpha de qui en tornaré a dir alguna cosa properament.

Problema 5: Una problema de lletres

Havent resolt el problema 4, arriba el 5è.

A l'Alasanid sempre li ha agradat de fer sumes, però algunes vegades es fa un bon embolic i suma amb lletres. Una de les últimes sumes que ha fet és la següent:

Si sabem que l'Alasanid suma fent servir el nostre sistema de numeració (del 0 al 9) i que cada lletra es correspon a una xifra diferent, quan val la suma d'A i B?

Power Balance??

Avui en Dan ens sorprenia amb polseres i preses de pèl i és que aquests últims dies el que ha estat notícia a Espanya és precisament això, un presa de pèl en forma de polsera. Pensava que la població era, en general, més intel·ligent (d'en Cristiano Ronaldo no m'ha sorprès pas, però).

Navegant per internet he arribat a una de les pàgines d'aquesta gent. En aquest cas es tracta de Power Balance Perú. Aquesta gent no s'amaguen els trucs a la màniga si no que els exposen al públic clarament. Anem a veure què diuen.

Per començar parlen d'hologrames i freqüències. La primera gran paraula me la guardo per després i començaré per les freqüències.

Els representants del producte resolen així a la pregunta què és una freqüència:

Cada objecte d'aquest planeta, animat o inanimat, té una freqüència que pot ser calculada amb exactitud. Albert Einstein sabia que qualsevol cosa en l'univers emet una freqüència única, i que aquesta freqüència no només afecta l'hàbitat que l'envolta, la seva energia es manté en el temps i pot afectar fins i tot a grans distàncies.

Un bon paràgraf però la pregunta persisteix, què coi és una freqüència? Del text se n'extreu que la freqüència és una caracterísitca de cada cos i que pot ser calculada. Llavors per esvair dubtes fan referència als grans coneixements d'un dels científics més reconeguts del segle XX: Albert Einstein. Així doncs, tenint en compte la referència a Einstein, el més normal és que aquestes freqüències corresponguin a freqüències d'ones. I quines ones?

De la Teoria de la Relativitat d'Einstein es pot arribar al concepte d'ones gravitatòries però que fins a dia d'avui no s'han pogut mesurar. Així doncs aquestes no poden ser.

Unes altres ones famoses que tenen relació amb el físic alemany són les electromagnètiques i aquestes sí que es poden mesurar amb gran precisió. I la freqüència serveix per a classificar-les, ja anem bé. La llum que veiem són ones d'aquestes i per tant, és cert que actuen a grans distàncies.

Ara bé, a finals del segle XIX es va descobrir que una de les maneres d'identificar les substàncies era mirant quines radiacions emetien quan es desexcitaven. Amb això es va poder identificar un nou element a milions de quilometres de distància, l'heli. L'heli va ser ni més ni menys que al Sol.

Ara bé, hi ha un petit problema... Cada substància acostuma a tenir més d'una freqüència... Per exemple, si observem la readiació únicament d'àtoms de ferro:

I aquesta barbaritat de freqüències són només pel ferro, no vull ni imaginer-me què passa en molècules més complicades o amb estructures cristal·lines.

I la pregunta ara és inevitable, de totes les freqüències en què radiem quina és la bona?

O potser són més sofisticats i van una mica més lluny, i consideren que la freqüència d'una persona és justament la freqüència màxima en què emetem radiació si ens consideréssim un cos negre. Hi ha qui ha fet els càlculs i el resultat es troba aproximadament cap longituds d'ona de $9500 nm$ que en freqüència equival a $3.2 \cdot 10^{13} Hz$ i correspon a radiació infraroja.

I si aquesta és la freqüència a què treballa l'aparell hi ha un petit problema... i és que l'energia dels fotons de les radiacions electromagnètiques està estretament lligada a la seva freqüència per la famosa constant de Planck.

Hi ha un altre dispositiu, mundialment conegut, que treballa a freqüències més baixes i que ha atemorit a molts dels qui han comprat polseres d'aquestes. Es tracta dels telèfons mòbils, hi ha qui creu que amb la radiació emesa per un telèfon mòbil n'hi hauria prou per fer un ou dur. Jo suposo que per controlar tot el que controlen aquestes polseres l'energia radiada o canalitzada ha de ser sorprenentment alta i podria ser perjudicial per les nostres proteïnes.

Si llegim unes línies més ens adonem que realment res d'això és el que esmenten ells, i que es tracta de freqüències de tot just $7 Hz$, a què es refereixen? Qui sap... Mirant una mica per internet ens adonem que aquesta freqüència ja està "reservada".

Un cop deixat aquest tema per inútil entrem amb el que ells anomenen hologrames. L'holografia és una tècnica experimental que durant els últims anys ha estat aconseguint uns èxits cada cop més rellevants. Exactament no sé què hi ha d'holografia, però copio una altra frase:

Els hologrames que es composen de Mylar una pel·lícula de poliéster utilitzada per la impressió de música, pel·lícules, fotografies i dades. Per tant, és natural.

I és aquesta gent, la que ho vol tot natural, és la que diu que tot allò que és sintètic (fet al laboratori) no és natural. I el Politereftalat d'etilè, àlies PET, que es troba en molts embasos de begudes és un polímer sintètic, per tant no natural pels més maniàtics.

Però la realitat és que implementar tot això per aconseguir una simple polsera és tot un mèrit, amb raó guarden el secret!

Per això jo també m'he atrevit a donar una idea per un nou dispositiu amb força funcions. Es tracta del Discman. Al video següent es mostra que utilitzat de la manera adient pot proporcionar un plus d'estabilitat i equilibri impressionant, sobretot si es porta lligat al cap com si fos una diadèma. A més a més, permet escoltar música, interaccionar amb la gent, es fa notar per si s'és un exhibicionista, i pot descodificar molta informació. I més d'un podrà rescatar-lo d'algun armari, no caldrà ni comprar-lo de nou! Així doncs, a veure quan començo a veure gent amb discmans al cap.

Un dels lectors del blog (Sheldon Copper) m'ha fet arribar publicitat dels de Power Balance. La veritat és que aquesta gent ho ha treballat molt això de vendre el seu producte, però clar, amb els diners que n'han fet...

Potser ens hauríem de replantejar el futur i mirar de guanyar-nos la vida enredant a la gent? Alguna idea?

M'agradaria veure els participants d'humor amarillo amb aquestes polseres, dubto que els servissin de massa allà.

Will it blend?

Moltes empreses tenen problemes a l'hora d'anunciar-se i la majoria d'elles recorren als publicistes i acaben fent un enunci que costa d'entendre (tot i que a vegades ens ho sembla i l'anunci ja ha fet la seva feina).

Però quina publictat és millor que posar a prova el producte fent coses que s'acostuma a no recomanar?

Tom Dickson, fundador de Blendtec, una empresa que fabrica batedores, ho va tenir clar. Havia de posar a prova la maquinària i que tothom pugués veure les excel·lències dels seus productes. I Youtube permet això últim.

Al llarg de pràcticament un centenar de vídeos ha provat de triturar una mica de tot. Des de zirconi cúbic (molt més econòmic que els diamants) fins a imans de neodimi passant per videojocs i, sobretot, aparells de l'Apple (iPod, iPhones, iPad).

Aquí us deixo amb uns minuts amb les estrelles de Blendtec (en Tom i el Total Blender o l'Extrem Blender).

Qui no ha tingut mai la temptació de jugar amb unes quantes bales?

Hi ha qui després de les bales es va passar al cub de rubick, aquí hi ha un mètode ràpid per resoldre'l.

A qui no li molesta l'Spam?? En Tom també té els seus mètodes.

Altres vegades li toca canviar les bombetes.

I n'hi ha molts més que podeu trobar vosaltres mateixos, espero que els gaudiu.

Yes, it blends!