divendres, 30 d’abril de 2010

Power Balance??

Avui en Dan ens sorprenia amb polseres i preses de pèl i és que aquests últims dies el que ha estat notícia a Espanya és precisament això, un presa de pèl en forma de polsera. Pensava que la població era, en general, més intel·ligent (d'en Cristiano Ronaldo no m'ha sorprès pas, però).

Navegant per internet he arribat a una de les pàgines d'aquesta gent. En aquest cas es tracta de Power Balance Perú. Aquesta gent no s'amaguen els trucs a la màniga si no que els exposen al públic clarament. Anem a veure què diuen.

Per començar parlen d'hologrames i freqüències. La primera gran paraula me la guardo per després i començaré per les freqüències.

Els representants del producte resolen així a la pregunta què és una freqüència:

Cada objecte d'aquest planeta, animat o inanimat, té una freqüència que pot ser calculada amb exactitud. Albert Einstein sabia que qualsevol cosa en l'univers emet una freqüència única, i que aquesta freqüència no només afecta l'hàbitat que l'envolta, la seva energia es manté en el temps i pot afectar fins i tot a grans distàncies.

Un bon paràgraf però la pregunta persisteix, què coi és una freqüència? Del text se n'extreu que la freqüència és una caracterísitca de cada cos i que pot ser calculada. Llavors per esvair dubtes fan referència als grans coneixements d'un dels científics més reconeguts del segle XX: Albert Einstein. Així doncs, tenint en compte la referència a Einstein, el més normal és que aquestes freqüències corresponguin a freqüències d'ones. I quines ones?

De la Teoria de la Relativitat d'Einstein es pot arribar al concepte d'ones gravitatòries però que fins a dia d'avui no s'han pogut mesurar. Així doncs aquestes no poden ser.

Unes altres ones famoses que tenen relació amb el físic alemany són les electromagnètiques i aquestes sí que es poden mesurar amb gran precisió. I la freqüència serveix per a classificar-les, ja anem bé. La llum que veiem són ones d'aquestes i per tant, és cert que actuen a grans distàncies.

Ara bé, a finals del segle XIX es va descobrir que una de les maneres d'identificar les substàncies era mirant quines radiacions emetien quan es desexcitaven. Amb això es va poder identificar un nou element a milions de quilometres de distància, l'heli. L'heli va ser ni més ni menys que al Sol.

Ara bé, hi ha un petit problema... Cada substància acostuma a tenir més d'una freqüència... Per exemple, si observem la readiació únicament d'àtoms de ferro:
I aquesta barbaritat de freqüències són només pel ferro, no vull ni imaginer-me què passa en molècules més complicades o amb estructures cristal·lines.

I la pregunta ara és inevitable, de totes les freqüències en què radiem quina és la bona?

O potser són més sofisticats i van una mica més lluny, i consideren que la freqüència d'una persona és justament la freqüència màxima en què emetem radiació si ens consideréssim un cos negre. Hi ha qui ha fet els càlculs i el resultat es troba aproximadament cap longituds d'ona de $9500 nm$ que en freqüència equival a $3.2 \cdot 10^{13} Hz$ i correspon a radiació infraroja.

I si aquesta és la freqüència a què treballa l'aparell hi ha un petit problema... i és que l'energia dels fotons de les radiacions electromagnètiques està estretament lligada a la seva freqüència per la famosa constant de Planck.

Hi ha un altre dispositiu, mundialment conegut, que treballa a freqüències més baixes i que ha atemorit a molts dels qui han comprat polseres d'aquestes. Es tracta dels telèfons mòbils, hi ha qui creu que amb la radiació emesa per un telèfon mòbil n'hi hauria prou per fer un ou dur. Jo suposo que per controlar tot el que controlen aquestes polseres l'energia radiada o canalitzada ha de ser sorprenentment alta i podria ser perjudicial per les nostres proteïnes.

Si llegim unes línies més ens adonem que realment res d'això és el que esmenten ells, i que es tracta de freqüències de tot just $7 Hz$, a què es refereixen? Qui sap... Mirant una mica per internet ens adonem que aquesta freqüència ja està "reservada".

Un cop deixat aquest tema per inútil entrem amb el que ells anomenen hologrames. L'holografia és una tècnica experimental que durant els últims anys ha estat aconseguint uns èxits cada cop més rellevants. Exactament no sé què hi ha d'holografia, però copio una altra frase:

Els hologrames que es composen de Mylar una pel·lícula de poliéster utilitzada per la impressió de música, pel·lícules, fotografies i dades. Per tant, és natural.

I és aquesta gent, la que ho vol tot natural, és la que diu que tot allò que és sintètic (fet al laboratori) no és natural. I el Politereftalat d'etilè, àlies PET, que es troba en molts embasos de begudes és un polímer sintètic, per tant no natural pels més maniàtics.

Però la realitat és que implementar tot això per aconseguir una simple polsera és tot un mèrit, amb raó guarden el secret!

Per això jo també m'he atrevit a donar una idea per un nou dispositiu amb força funcions. Es tracta del Discman. Al video següent es mostra que utilitzat de la manera adient pot proporcionar un plus d'estabilitat i equilibri impressionant, sobretot si es porta lligat al cap com si fos una diadèma. A més a més, permet escoltar música, interaccionar amb la gent, es fa notar per si s'és un exhibicionista, i pot descodificar molta informació. I més d'un podrà rescatar-lo d'algun armari, no caldrà ni comprar-lo de nou! Així doncs, a veure quan començo a veure gent amb discmans al cap.



Un dels lectors del blog (Sheldon Copper) m'ha fet arribar publicitat dels de Power Balance. La veritat és que aquesta gent ho ha treballat molt això de vendre el seu producte, però clar, amb els diners que n'han fet...

Potser ens hauríem de replantejar el futur i mirar de guanyar-nos la vida enredant a la gent? Alguna idea?



M'agradaria veure els participants d'humor amarillo amb aquestes polseres, dubto que els servissin de massa allà.

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Gràcies per la benvinguda!

Espero que el meu blog tiri endavant... intentaré posar tantes coses interessants com pugui

:D

Gràcies

Alasanid ha dit...

Benvingut Guillem, tot un plaer tenir-te per aquí!

Espero que n'hi pengis moltes de coses.