LASER

Quan sentim la paraula làser pensem inevitablement en les grans batalles que transcorrien a una galàxia molt i molt llunyana o en alguna de les aventures d’en James Bond.

Després d’uns moment de recordar ens adonem que una vegada o altra hem tingut un làser a les mans.

Però d’on ve la paraula làser? És d'origen llatí? No ho sembla pas. Aquesta paraula és un acrònim de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation és a dir Amplificació de Llum per Emissió Estimulada de Radiacions en català seria ALEER (suposo que els qui sabem castellà ho relacionem amb una cosa completament diferent)

Aquests noms donen la informació molt condensada però com funcionen els làsers?

Hi ha làsers de més d’un tipus però intentaré explicar-ne un de concret. Els làsers He-Ne.

Els fonaments del funcionament dels làsers rauen a la mecànica quàntica, més concretament en la relació entre la matèria i l’energia.


El procediment per fer un feix làser és relativament simple.

El primer que s'ha de fer és excitar els àtoms de gas continguts en un recipient; en aquest cas heli i neó.

Quan un àtom està excitat hi ha dos processos pels quals els electrons passen a estats de menor energia. El primer és per emissió espontània la qual es produeix quan l'electró, en un moment donat, canvia de nivell i emet un fotó amb energia igual a la que ha perdut. L'altre mètode és el d'emissió estimulada que es produeix quan l'electró és pertorvat per un fotó; l'electró canvia de nivell i emet un altre fotó idèntic a l'incident. Un fotó en fase, mateixa freqüencia i direcció. Cal recordar que l'electró es pot comportar com una ona i també com una partícula.

El que es tracta en els làsers és que hi hagi més àtoms excitats que en estat fonamental (s'aconsegueix mitjançant una font d'alimentació, el que s'anomena bombeig). Amb el bombejat s'aconsegueix que hi hagi emisions espontànies contínuament. Com que els fotons són alliberats en totes direccions, mitjançant uns miralls, s'ajusta a seva direcció per tal de fer-los passar a través del gas com es mostra a la imatge anterior. Aquests fotons provoquen emissions estimulades en la mateixa direcció i per tant, molts més fotons en fase, direcció i amb la mateixa longitud d'ona.

Per aquest procés la quantitat de fotons augmenta i s'equilibra a mesura que s'escapen els fotons per un dels miralls que els reflecteix parcialment.

El feix de llum que en resulta té unes característiques que el fan especial.

Una de les més importants és la coherència de les ones electromagnètiques emeses; es a dir les ones estan en fase. Una altra característica destacable és que la llum està molt concentrada i que divergeix molt poc. No es possible aconseguir una divergència nul·la a causa de la difracció que es produeix a la sortida.

La majoria de làsers són monocromàtics però se n'ha arribat a fer que emeten radiacions a diferents longituds d'ona.

Com que hi ha molts salts d'energia possibles els que es busquen són precisament aquells que la radiació sigui visible.

Espero que hagi quedat prou comprensible, de moment encara porto la L en aquest gran món.

Sementals

Si et dediquessis al món dels braus i se't jubila un gran semental què faries?

Com ja sabeu, hi ha països que tenen una cultura taurina molt arrelada i que necessiten una bona producció d'aquests animals. De ramaders n'hi ha uns quants i una paraula important en aquest sectors és ganadería. Hi ha ganaderies que amb el temps s'han fet un bon nom i gràcies, en part, a grans sementals.

El problema arriba quan el gran mascle es retira després d'una llarga vida de donar material genètic. Per sort per ell, molts dels seus fills els maten i no els haurà de passar una pensió. Tot i això, la seva vida no és fàcil.

Els ganaderos, és a dir, els propietaris de les ganaderies tenen un petit problema quan aquest moment arriba. La solució més normal i que fa mols anys que es fa servir és canviar de semental. Es a dir, en compren un de nou (com si fos un cotxe).

A vegades hi ha animals que han engendrat grans braus i que és una llàstima que s'hagin de retirar. Això és el que li ha passat a Victoriano del Rio. Alcalde, el seu semental, ha engendrat dos magnífics exemplars i és una llàstima que s'hagi de retirar. El que pretén fer el senyor Victoriano és ni més ni menys que clonar el brau.

La clonació li costarà de 30 a 35 mil euros i a més a més amb garantia. Només em vull imaginar que l'ha de tornar, seria una situació còmica. Clar que del Rio és d'aquelles persones que de ciència hi entén

"No hi ha garanties, ja que és la primera vegada que es fa. Quan es vol avançar en ciència, s'ha d'apostar"

Sí, això és el que ha dit el senyor Victoriano.

Per a la clonació les cèl·lules mare s'extrauran del lòbul auricular d'Alcalde i seran enviades a uns laboratòris de Texas per fer l'embrió.

Una gran feinada per provar de mantenir un mascle tot i la seva més que possible mort. Tanmateix, el senyor Victoriano haria de recordar que no tot el material genètic el passa el mascle tot i que amb el que ha fet s'assegura un mascle molt semblant al que tenia i descarta la possibilitat de trobar-ne un de millo.

És una gran llàstima a dia d'avui no s'hagin adonat de l'atrocitat que representa jugar amb els bous de la manera que ho fan. Però mentre les majories segueixin donant-hi suport, els qui hi estem en contra no podem fer altra cosa que mostrar-nos-hi en contra.

Extret d'aquí.

In memoriam

Avui és 15 de febrer. És un d'aquells dies que es fa necessari fer una mirada enrere i veure què va passar.

El 15 de febrer és dia amb moltes efemèrides destacades i que es mereixen un escrit individual.

Suposo que tots els qui heu estudiat la història espanyola, en algun moment o altre haureu sentit a parlar de la Guerra contra Estats Units.

Els Estats Units frisaven per entrar en guerra amb Espanya que en aquells moments batallava per mantenir Cuba. Va ser el 15 de febrer de 1898 quan va explotar l'USS Maine.

El 15 de febrer va veure néixer a Galileo Galilei.

Però per altra banda també ha vist morir, entre moltes altres persones, a Richard Feynman.

És un d'aquells personatges que no necessita presentació, no perquè no fes res de bo, sinó perquè tota presentació queda curta.

D'ell se'n saben i se'n recorden moltíssimes anècdotes, moltes de les quals sós extraordinàries. Algunes d'elles estan recollides als llibres on es parla d'ell.

D'entre totes n'hi ha unes quantes que m'agraden especialment i aquesta és una d'elles:

Després de l'incident amb la filosofia, Feynman va provar la biologia decidit a fer totes les matèries tot i ser ja professor de física de renom. Les classes a les que assistia eren per alumnes que ja estaven llicenciats. Els companys de classe solien riure's dels seus errors en les arees més bàsiques de la biologia. Els estudiants es van fer un bon fart de riure quan en una presentació va anomenat blastosferes als blastòmers o altres coses per l'estil.

La presentació següent feia referència als impulsos nerviosos dels gats. Els articles que llegien feien referències constants a determinats músculs i nervis dels gats, però en Feynman no sabia on era cada cosa ni les seves posicions relatives. Per tal de solventar el problema va anar a la biblioteca de biologia i va demanar un mapa d'un gat. Horroritzada, la bibliotecària va respondre: "Un mapa d'un gat? Voldrà dir una carta zoològica!"

Cal dir, però, que Richard Feynman va arribar a dalt de tot de la biologia d'aquells moments. Va arribar fins a James Watson.

Durant mesos, la història va córrer per la Universitat, un llicenciat en biologia havia demanat un mapa dels gats!!

Avui és un bon dia per saber qui era i rememorar-lo, avui ja fa 20 anys que va morir.

Odiaria haver de morir dues vedades. És molt avorrit!!

L'agent de trànsit

Hem començat un nou mes i comencem a mirar enrere, ja n'ha passat un? Però si no fa tant de Cap d'Any!

Quan mirem enrere acostumem a pensar en els qui ja no hi són. Aquest mes mirant els aniversaris he vist que l'1 feia anys de la mort de W. Heisenberg, ahir de Bertand Russell i avui del naixement de Gaston Julia. Entre d'altres clar.

Bé, aquesta gent ens ha deixat una gran quantitat de coses. El senyor Heisenberg maiteix ens ha deixat amb el Principi d'Incertesa una gran excusa per a certs problemes amb la llei. Per veure'n un exemple hi ha mots casos en què es pot aplicar però aquest és el que m'agrada més de tots:

Aquesta no es pot utilitzar si es va una mica begut perquè es possible que hi hagi una disminució del coneixement d'on és un mateix.

Parlant d'excuses ara mateix me'n ve una altra al cap que tot i no ser tan bona també pot salvar-nos d'algun compromís amb la llei. Es tracta de l'Efecte Doppler.

Es ideal per quan hom es salta un semàfor en vermell.

- Escolti sap que acaba de saltar-se un semàfor en vermell?

- No, no era vermell, era verd. Vostè coneix l'Efecte Doppler?

...5 minuts d'explicació...

- Bé doncs li hauré de retirar la multa per saltar-se el semàfor, disculpi. Esperi, no marxi encara. He estat fent números i hi ha una cosa... Em temo molt que li hauré de ficar una multa per excés de velocitat...

Després de fer quatre càlculs es va veure que la velocitat del cotxe era força temerària i que era més que probable que qualsevol dels rècords anteriors de velocitat quedessin superats de llarg.

Premis

Fa dies que no plou gaire i potser el clima m'ha encomanat la sequera i el més de gener ha estat el pitjor de tots des de setembre. Esperem que canvïi aviat en el dos sentits.

Normalment quan parlem de premis ens vénen al cap els Òscars (o els Razzies si els coneixeu), o els Darwin (que n'he de parlar sens falta), els Nobel i els no menys admirats IgNobel.

Avui però parlaré d'un altre premi que he descobert aquesta tarda navegant sense rumbe per Internet just després de deixar-me portar per una curiosa curiositat curiosa.

El passat 24 de gener l'Institut Americà de Física va anunciar els guanyadors del premi Dannie Heineman Prizes for Astrophysics and for Mathematical Physics.

Aquest premi es concedeix des de 1959 principalment a investigacions en física matemàtica i astrofísica i entre els guanyadors més destacats hi ha el primer: Murray Gell-Mann, Aage Bohr fill de Niels Bohr i Stephen Hawking.

El premi d'aquest any, el de 2008, ha anat a parar a Mitchell Feigenbaum i Andrew C. Fabian.

El primer dels dos l'ha rebut pels seus treballs en el Caos i el segon en els Rajos X. Ha estat el fet de veure la paraula caos que m'he encuriosit per la notícia fins al punt de llegir qui havia guanyat el premi.

No ha estat una sorpresa veure que el galardonat era Mitchell Feigenbaum. Possiblement no us sonarà massa, a mi tampoc em sonava fa 4 mesos.

Feigenbaum ha rebut el premi Per desenvolupar la teoria determinística del Caos, més concretament la universalitat de la duplicació del període, i per la gran incisió d'aquests descobriments per a la comprenció dels fenòmens físics no lineals.

Durant aquesta setmana miraré de parlar del la dupliciació del període.

Mitchell Feigenbaum va néixer el 1944 a Filadèlfia. Va estudiar al MIT i després va anar voltant per Virgínia, Cornell, Los Alamos...

Una de les figures més conegudes seves és el diagrama de Feigenbaum que representa l'evolució de la funció logística a mesura que es va variant el paràmetre r en el cas de la Wikipèdia.

El seu inesperat descobriment en la teoria escalar dels primers passos cap al Caos s'han estès en moltes direccions dins del món de les matemàtiques hi han situat els sistemes dinàmics en el camp de la física. Els seus treballs més recents són sobre fluids i diferents estudis sobre la visió. A la dècada dels 90 va treballar en cartografia i va ser el primer d'implementar les projeccions de Chebychev.

Ente els premis que ha rebut destaquen el Premi Lawrence un premi de la Fundació MacArthur i el Premi Wolf de Física.

Confusió

Bona tarda/nit/matí,

Bé ara feia dies que ni jo passava per aquí, i és fins i tot preocupant, però després d'unes llargues (llargues!?) vacances ja torno a voltar pel meu bloc. On a partir d'ara intentaré entrar i escriure-hi amb molta més feqüència.

Normalment quan hi escric és perquè hi ha hagut alguna cosa que m'ha cridat l'atenció. Ja sigui al diari o en la meva vida que també és diària.

Ahir estava llegint el diari, és a dir, fent els mots encreuats fins que una definició se'm va creuar. Hidrur de silici molt simple. Ai mare! Bé aquesta no em sortia perquè no la tenia al cap. Element de símbol Rd. Aquesta sí que me la sé, els elements de la taula periòdica se'm donen bé, espera un moment Rd no és cap símbol!!

Avui he comprovat la resposta, la solució que proposen és RADO, segons tenia entès el seu símbol era Rn però...

És un petit problema que pot passar quan un està escrivint els mots encreuats i està acostumat a preguntar:

- Quin és el símbol del calci?
- Ca...
- El ferro és Fe, no?
- Sí...

Fins que un dia no hi ha la persona que respon.

Uhm... em queden les lletres RD sense definició... Com les omplo... Llavors és la inspiració, quan de petit li havien fet aprendre la taula periòdica helio, neón, argón, xenon, radón.

Ja està, radó és Rd.

Com els fan els mots encreuats?? Manualment ha de ser complicat distribuir les paraules en files i columnes per tal que el resultat final tingui sentit. Les paraules de les files han de permetre les de les columnes, un joc curiós i entretingut de fer. Sens dubte fer una sopa de lletres ha de ser més fàcil.

Unes pàgines abans hi havia uns dibuixets amb fonts d'ones electomagnètiques i les freqüències de les quals. Entre altres coses em va sorprendre el fet que utilitzessin més prefixos dels que coneix la gent no especialtzada (Tera-, Peta- i Exa-)...

Però bé seguiré buscant coses d'aquest tipus que encara se me n'escapen moltes. Aquest article m'ha fet recordar unes frase que va reportar l'Omalaled fa temps (les inicials).

Fins que torni a escriure.

PS: l'hidrur aquell és el silà, com el metà però canviant el carboni per el silici.
PPS: Des d'aquí m'agradaria felicitar a tots aquells qui en la seva vida hagin creat uns mots encreuats.

2007

Bé, aquests dies he estat força a prop de la televisió i he vist que són molts els qui fan una valoració/resum del 2007: el Zona Zaping, l'Alguna Pregunta Més?, el Polònia i els de cada any (els de les notícies). Aquest any ho han presentat amb un nom curiós Llibre de reclamacions. Curiosament m'ha recordat al Memorial de Greuges de Valentí Almirall.

Jo també he viscut en aquest 2007, l'any del fogot a Arenys de Mar. Ha estat un any important un any que podria ser determinat com any 1 del que espero que sigui una vida prou llarga.

Entre altres coses he entrat a molts mons nous. El món del càlcul, el de la mecànica quàntica i finalment al món dels blocs.

Tot i l'entrada en aquests mons encara se'm reclama a un altre que el deixo per més endavant, el món de les relacions socials. N'hi ha que m'ho reclamen, que em socialitzi més.

Ha estat un any de bons i algun mal moment, com és costum cada any.

Entre els bons destaquen l'entrevista amb el professor Wagensberg, conèixer el desenllaç de l'única heptologia que he seguit des de fa molts anys, la de Harry Potter, haver conegut l'Omalaled, en Dan, en Carquinyol, i moltes altres persones.

No faré prediccions sobre el que ve perquè és molt complicat. Tanmateix, hi ha una cosa que tinc segura: serà un any que ja em comença amb feina i requerirà molt treball i superació personal.

A veure si l'any que ve puc fer un escrit millor que aquest.

Fins llavors, intentaré anar escrivint i llegint.