Bona tarda/nit/matí,
Bé ara feia dies que ni jo passava per aquí, i és fins i tot preocupant, però després d'unes llargues (llargues!?) vacances ja torno a voltar pel meu bloc. On a partir d'ara intentaré entrar i escriure-hi amb molta més feqüència.
Normalment quan hi escric és perquè hi ha hagut alguna cosa que m'ha cridat l'atenció. Ja sigui al diari o en la meva vida que també és diària.
Ahir estava llegint el diari, és a dir, fent els mots encreuats fins que una definició se'm va creuar. Hidrur de silici molt simple. Ai mare! Bé aquesta no em sortia perquè no la tenia al cap. Element de símbol Rd. Aquesta sí que me la sé, els elements de la taula periòdica se'm donen bé, espera un moment Rd no és cap símbol!!
Avui he comprovat la resposta, la solució que proposen és RADO, segons tenia entès el seu símbol era Rn però...
És un petit problema que pot passar quan un està escrivint els mots encreuats i està acostumat a preguntar:
- Quin és el símbol del calci?
- Ca...
- El ferro és Fe, no?
- Sí...
Fins que un dia no hi ha la persona que respon.
Uhm... em queden les lletres RD sense definició... Com les omplo... Llavors és la inspiració, quan de petit li havien fet aprendre la taula periòdica helio, neón, argón, xenon, radón.
Ja està, radó és Rd.
Com els fan els mots encreuats?? Manualment ha de ser complicat distribuir les paraules en files i columnes per tal que el resultat final tingui sentit. Les paraules de les files han de permetre les de les columnes, un joc curiós i entretingut de fer. Sens dubte fer una sopa de lletres ha de ser més fàcil.
Unes pàgines abans hi havia uns dibuixets amb fonts d'ones electomagnètiques i les freqüències de les quals. Entre altres coses em va sorprendre el fet que utilitzessin més prefixos dels que coneix la gent no especialtzada (Tera-, Peta- i Exa-)...
Però bé seguiré buscant coses d'aquest tipus que encara se me n'escapen moltes. Aquest article m'ha fet recordar unes frase que va reportar l'Omalaled fa temps (les inicials).
Fins que torni a escriure.
PS: l'hidrur aquell és el silà, com el metà però canviant el carboni per el silici.
PPS: Des d'aquí m'agradaria felicitar a tots aquells qui en la seva vida hagin creat uns mots encreuats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Un blog de ciència, dixxx! Quina pooooooooorrr!
Salut, gran patriota sinerenc!
No has de tenir-li por... És bona i no et farà cap mal. Dels polítics has de tenir por.
Quedes saludat joarló.
Alasanid de Sinera o Joan d'Arenys ^^
PS: No sóc massa patriòta de la llegendrària Sinera, simplement visc on la va ser inspirada i la respecto molt.
Per saber qui feia mots encreuats, abans (en castellà) n'hi havia prou de preguntar qui sabia el que era un "tas" una "isa" o un "ucase".
Òndia, no me'n sona cap d'aquestes paraules... Realment ajuden a acotar la població.
Les he hagut de buscar al diccionari... Bé, una manera avui podria ser preguntar a veure qui sap què és una "ara".
És un altar :-)
Ara :-) jo no faig servir mai la paraula ara, excepte per dir "en aquest precís moment" i en els mots encreuats :-)
N'hi ha molts, d'aquests com el radó...
Fins que no ho vaig mirar al diccionari no en vaig estar segur d'haver-la fet bé.
Per l'ara que dius que utilitzes n'hi ha una altra que a vegades també serveix que m'agrada força i és: suara
Publica un comentari a l'entrada