diumenge, 7 de març del 2010

Les màquines de Rube Golberg

De les infinites maneres que hi ha de fer una mateixa cosa poques en sobreviuen. Nomlament les que queden per la posteritat són les que minimitzen l'energia, el temps o els recursos materials.

Però els humans hem fet un pas més enllà i com diuen en castellà a vegades ens agrada rizar el rizo.

Hi ha unes màquines molt peculiars, les Màquines de Rube Golberg. Aquestes màquines es caracteritzen per fer rocambolesques coses extremadament senzilles. I quina gràcia té? Doncs la veritat és que quan hom veu uns vídeos entén perquè a vegades són tan fascinants.

Tot va començar de la mà de Rube Golberg (dibuixant, enginyer, etc.) en unes il·lustracions de principis de segle XX i a hores d'ara ja són a molts programes d'entreteniment televisiu d'arreu del món.

Per acabar aquest breu escrit us deixo amb unes màquines del programa d'entreteniment japonès PythagoraSwitch.




En Joan Ayats ha trobat una altra màquina de Rube Golberg una mica més sofisticada:



Simplement una altra de les infinites maneres de fer una cosa, unes màquines increïbles de Theo Jensen. Gràcies Sheldon.

diumenge, 28 de febrer del 2010

Efecte Pauli

Wolfgang Pauli (1900 - 1958) va ser un dels grans físics teòrics del segle XX. Als 19 anys va publicar el seu primer article sobre la Relativitat General d'Einstein, als 21 anys es va doctorar sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld i dos mesos després Pauli va publicar un segon article sobre la Relativitat General. Aquest segon article va rebre els elogis d'Einstein.

Amb poc més de 20 anys Wolfgang Pauli ja contribuia en la construcció de les fronteres de la física teòrica.

Durant el segle XX la física ha patit una separació molt difícil de reunificar. Es tracta de la separació entre físics teòrics i experimentals. A grans trets els uns donen hipòtesis i els altres tracten de posar-les a prova. I com no podia ser d'altra manera hi ha certs piques.

Com ja he comentat abans Pauli era un gran teòric. I com a gran teòric va plantejar l'efecte Pauli. Aquest efecte intentava explicar una sèrie de situacions en què la presència d'un teòric de la seva talla era suficient per espatllar aparells dels experimentals. Otto Stern, físic i amic de Pauli, va prohibir-li d'entrar al seu laboratori.

Un dels casos més coneguts i espectaculars el va viure James Franck a Göttingen.

Un matí James Franck va entrar al laboratori i va trobar-se aparells destrossats, vidres per terra, absolutament desordenat. La primera reacció de Franck va ser escriure un telegrama a Pauli: "Pauli, on eres la nit passada?" La resposta era clara "Viatjant de Zurich a Berlin". El tren havia passat per Gottinga.

Una altra vegada, a Hamburg, Pauli va ser convidat a visitar l'observatori. Coneixedor de l'efecte, Pauli va declinar la invitació amb aquestes paraules "No, no; els telescopis són cars". Els astronoms van riure i van assegurar-li que l'Efecte Pauli no tenia poder a l'observatori. Quan Pauli va entrar a la cupula hi va haver un bon terrabastall, una peça metàl·lica d'un dels telescòpis havia caigut i destrossat el formigó.

En una altra ocasió mentre era a Princeton el ciclotró va ser destruït en un incendi.

Aquests tres casos de l'Efecte Pauli els he trobat a:
Frisch, Otto Robert; What Little I Remember.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Problema 3: Una operació

Tot i que no ho sembli perquè últimament no he escrit res he anat afegint temes a la llista i de mica en mica aniran sortint. De moment deixo un altre problema. Un d'aquells que corren pels correus electrònics i que m'ha passat un company de classe.

Després de passar una bona estona amb la barca l'Alasanid s'ha trobat amb una operació molt curiosa al tornar cap a casa, **, el primer que ha fet quan ha arribat ha estat ficar-la a prova. I aquest ha estat el resultat:

2**3=10
6**5=66
4**8=48
7**2=63

Amb què es trobarà quan faci 7**9?

dilluns, 22 de febrer del 2010

A Salvador Espriu

Avui fa 25 anys que ens va deixar un del grans de les lletres catalanes. Salvador Espriu.

Comentaria la seva obra però no en sé prou i de ben segur que hi haurà qui ho farà millor durant el dia d'avui (a les 6 de la tarda fan un programa especial deidicat a l'Espriu al canal 33). De manera que deixaré algunes de les coses coses que va esciure. La meva intenció és que se segueixi recordant al pare de Sinera, val la pena.

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal llicço
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàrem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Cementiri de Sinera
II

Quina petita pàtria
encercla el cemetiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

XXIX

Pas de l'amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil,
per aturar-te?

Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
Tan sols un home.

XXX

Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somiant els mars en calma,
la claror de Sinera.

dijous, 11 de febrer del 2010

100 mites de la ciència

Un any més en Dan ens anuncia la publicació d'un llibre nou. FELICITATS DAN!!

Aquesta vegada (com ja va sent costum) ve amb una presentació que comptarà amb la presència de l'autor.

Us deixo un enllaç al seu bloc on hi podreu trobar més detalls respecte la presentació.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Violet Jessop

En l'anterior entrada vaig esmentar una gran companyia naval de principis del segle XX, la White Star Line. En aquesta entrada vull escriure sobre una dona que hi va treballar. Violet Jessop.

La Violet va néixer a Bahía Blanca, Argentina, l'1 d'octubre de 1887. De ben petita ja va haver de passar per una tuberculosis que segons els metges havia d'acabar amb la seva vida, anys més tard va perdre el pare i la família Jessop va emigrar al Regne Unit.

Al Regne Unit la seva mare va trobar feina de cambrera a la Royal Mail Line. Quan la dona va emmalaltir la Violet, la germana gran, va ocupar el seu lloc a la Royal Mail. Poc temps després va entrar a una altra companyia naval: la White Star Line.

La White Star es caracteritzava per la luxúria dels seus transatlàntics. Un dels seus bucs insígnia era l'Olympic. Violet Jessop va entrar al servei de l'Olympic on sens dubte hi va trobar una d'aquelles experiències que es recorden durant molt de temps. El xoc amb l'HMS Hauke.

Pressionada per companys de feina Violet es va decidir per canviar d'embarcació. Va deixar l'Olympic i va embarcar a la germana gran, el Titanic.

Com és mundialment sabut (gràcies en part a James Cameron) durant la nit del 14 al 15 d'abril de 1912 va col·lisionar amb un iceberg i va acabar engolit per l'Atlàntic. Després de 8 hores flotant a les fredes aigües de l'oceà el bot salvavides on anava Violet Jessop va ser rescatat pel RMS Carpathia, de la companyia Cunard Line.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial la Violet va entrar a la Creu Roja Britànica i va embarcar al HMHS Britannic. El Britannic era la germana gran del Titanic i de l'Olympic. I durant la Gran Guerra va servir d'hospital.

L'any 1916, bord del Britannic, Jessop va tornar a passar per una experiència marítima que costa d'oblidar. El Britannic es va trobar amb una mina marina al Mar Egeu, el Britannic es va enfonsar. Quan era al bot salvavides Violet Jessop va haver de saltar a l'aigua per evitar de ser engolida per una hèlix del Britannic. Un cop a sota l'aigua va picar de cap amb la quilla. Anys més tard un metge va veure que s'havia fracturat el crani.

Acabada la Guerra Violet va seguir a la White Star fins que va entrar a treballar a la Red Star on va fer un parell de voltes al món a bord del Belgenland. Per acabar tornant a la Royal Mail.

L'any 1999 Graham Jessop (pel que he trobat res a veure amb Violet) va liderar l'equip que va descobrir les restes del Carpathia que havia estat enfonsat per un U-Boot nazi.

diumenge, 31 de gener del 2010

Efecte Venturi

Com haureu pogut comprovar últimament no he escrit gaire... Però bé, ara hi torno amb un petit escrit i aprofito per fer servir una mica de LaTeX.

Una de les primeres coses que s'aprenen de dinàmica de fluids és l'efecte Venturi. Aquest fenomen es dóna quan un fluid varia la seva velocitat (normalment perquè la canonada per on circula s'estreny). El que va observar Venturi és que quan la velocitat augmenta la pressió disminueix. Una idea que d'entrada és poc intuïtiva.

Anys més tard el matemàtic Daniel Bernoulli va donar una explicació més àmplia del fenomen aplicant la conservació de l'energia.

El resultat a què va arribar Daniel Bernoulli és que a llarg d'una línia de corrent la velocitat $v$, la densitat $\rho$, l'alçada $h$ i la pressió $P$ estaven relacionades de la manera següent. $\frac{1}{2}{\rho}v^2+{\rho}gh+P=constant$.

Per altra banda, sabem que en una canonada l'aigua que hi entra és la mateixa que la que surt (suposant que és incompressible) i això es pot expressar de la manera següent $G=v\cdot{S}=constant$ on $G$ és el cabal, $v$ és la velocitat del fluid i $S$ la secció de la canonada. El cabal és precisament el volum de líquid que passa per unitat de temps.

Amb aquests resultats podem veure de manera més detallada què passa amb l'efecte Venturi i poder explicar una gran varietat de fenòmens.

En aquest esquema podem seguir una de les línies de corrent (imaginem que els punts 1 i 2 estan a sobre de la mateixa línia de corrent) i aplicar el Principi de Bernoulli i que el cabal és constant.

Així doncs tindrem que $A_1v_1=A_2v_2$ i podem aillar $v_2=\frac{A_1}{A_2}v_1$ i d'aquí podem veure que si $A_1>A_2\Longrightarrow\frac{A_1}{A_2}>1$ i per tant $v_2>v_1$. En altres paraules, si ha de passar la mateixa quantitat de fluid per la part ample i per la part estreta el que passi per la part estreta ho haurà de fer més ràpid.

I seguin el Principi de Bernoulli tenim que que $\frac{1}{2}{\rho}{v_1}^2+{\rho}gh_1+P_1=\frac{1}{2}{\rho}{v_2}^2+{\rho}gh_2+P_2$ i en el cas de Venturi $h_1=h_2$ de manera que l'expressió anterior es pot reescriure de la manera següent $\frac{1}{2}{\rho}{v_1}^2+P_1=\frac{1}{2}{\rho}{v_2}^2+P_2$. Com que $v_1>v_2$ perquè se segueixi complint la igualtat $P_1<{P_2}$

Dit així pot semblar una cosa que no tingui massa transcendència però sortosament el nostre entorn està plagat d'aquestes situacions i ens hi podem familiaritzar haver d'anar a grans laboratoris.

Els cops de porta
Moltes vegades (sobretot a l'interior de les cases) deixem portes obertes i veiem com amb una mica de corrent d'aire es tanquen amb un bon cop. Algunes vegades l'explicació d'aquest fenomen es pot fer a partir de l'efecte Venturi.

El corrent d'aire entra per la porta; depenent de com està la porta a la part del darrere hi pot haver aire en repòs. El corrent que passa per un costat de la porta té una velocitat mentre que l'aire del darrere està quiet això fa que la pressió a la part frontal sigui menor que la del darrere i si les condicions hi acompanyen aquesta diferència farà que la porta comenci a tancar-se. Mentre es tanca la secció per la que entra l'aire es fa més petita i per tant la velocitat d'entrada augmenta i si $v\uparrow \Longrightarrow P\downarrow$ és a dir que a mesura que es tanca la porta la diferència de pressió entre els dos costats augmenta i fa que la porta es tanqui més ràpid, és un procés que es retroalimenta fins que es taca amb un bon cop.

Pulveritzadors
Un altre exemple quotidià de l'efecte Venturi el trobem a als pulveritzadors. El que passa en aquests aparells és que en accionar la pistola a es genera un corrent d'aire perpendicular al tub que connecta la pistola amb el líquid. Aquest corrent d'aire fa que hi hagi una disminució de la pressió a la part superior del tub i la pressió atmosfèrica apreta el líquid i aquest puja pel tub. Un cop a dalt es pulveritza quan entra en contacte amb el corrent d'aire.

Amb un got d'aigua i una palla es pot experimentar fàcilment. Però compte, si deixeu molta palla sense aigua haureu de bufar més fort!
Gratacels
Els constructors de gratacels s'han trobat amb molts problemes. Un dels més curiosos és fàcilment explicat amb l'efecte Venturi. Aquests monstres de la construcció acostumen a mantenir l'interior a la pressió atmosfèrica. Però què passava quan a l'exterior hi bufava el vent? Si el vent bufava paral·lel a les finestres per l'efecte Venturi la pressió a la part exterior disminuïa. Si el vent bufava prou fort la diferència de pressió entre l'interior i l'exterior era tal que els vidres es trencaven cap a l'exterior.

Efecte Magnus
En la majoria dels esports en què la pilota té gran protagonisme una cosa molt curiosa és que popularment s'anomena efecte (vídeo d'efectes al fubol)
Com podem veure a la il·lustració anterior quan la pilota penetra en l'aire aquest passa a una determinada velocitat pel voltant de la pilota. Quan aquesta rota en un costat el moviment de la rotació és en el mateix sentit que el corrent d'aire de manera que allà la velocitat de l'aire es fa més gran. Per contra a l'altre costat la rotació de la pilota alenteix el flux d'aire. De manera que a un costat la velocitat és més alta que a l'altre. De manera que en el costat on hi ha menys velocitat la pressió és superior i per tant empeny la pilota cap a l'altre costat. Com es pot veure en aquest dibuix apareix una força que modifica la trajectòria de la pilota.

Trompes de succió
Als laboratoris un aparell interessant són les trompes de succió. I s'utilitzen per accelerar algunes filtracions.Aquests aparells es connecten a una aixeta i es fa córrer l'aigua pel tub central. L'aigua entra pel punt A. Al punt B el tub s'estreny i com hem vist abans la velocitat de l'aigua augmenta. A l'augmentar la velocitat la pressió disminueix i per tant entra aire per C. Si el punt C el tenim connectat a un matràs Kitasato podem fer-ne baixar la pressió i fer que es filtri més ràpid.

L'Olympic i el Hawke
A principis de segle XX la companyia White Star Line va iniciar un projecte molt ambiciós: construir els tres transatlàntics més grans i luxuriosos del món: l'Olympic, el Titanic i el Britannic. Un dels primers accidents d'aquests bucs el va protagonitzar l'Olympic amb un creuer de guerra: el Hawke. Inicialment es va donar les culpes de l'accident al Hawke. Després d'un judici es va arribar a la conclusió que la culpa era de l'efecte Venturi.

Sembla ser que en passar de costat els dos vaixells, l'aigua que hi havia entre les dues embarcacions es desplaçava a una determinada velocitat (cal recordar que els vaixells desplacen aigua en avançar), aquest fet va provocar que la pressió a la zona entre els dos cascs fos inferior que la que hi havia als altres dos costats de les embarcacions. El resultat va ser una bona col·lisió.



Com es pot veure l'efecte Venturi i en general el Principi de Bernoulli és present en molts àmbits de la nostra vida i és normal ja que vivim constantment dins de fluids que estan en moviment.