El setembre passat vaig penjar un article dedicat a una història relacionada amb la pituïtària i uns mesos després un altre dedicat a evasions extretes del llibre Eurekas y Euforias de Walter Gratzer. L'article d'avui és una adaptació d'una de les moltes històries que conté, aquesta vegada dedicada a la geologia (ciència minoritària en el llibre).
En l'expedició d'Ernest Shacketon a l'Antàrtida de 1908 hi van participar dos intrèpids geòlegs que es proposaven determinar la posició del pol sud magnètic. Eren Edgeworth David, professor de la Universitat de Sidney, i Douglas Mawson, posteriorment catedràtic de geologia a Adelaida. Per assolir el seu objectiu travessaren glacials i feren observacions de les formacions locals.
Un dia havent plantat la tenda va tenir lloc una anècdota que mostra la mentalitat d'aquest parell de científics.
David havia agafat el quadern de dibuix per representar la vista del perfil de les muntanyes mentre en Mawson era a la tenda canviant les plaques fotogràfiques del carregador de la càmera. Canviar les plaques s'havia de ficar a dins del sac de dormir.
De sobte Mawson va sentir una veu exterior:
- Mawson, Mawson
- Què hi ha?
- Oh, ets al sac canviant les plaques, no?
- Sí, professor.
I silenci. Llavors en Mawson va tornar a sentir el seu antic professor cridant-lo en un to més alt.
- Mawson!
En Mawson va respondre altra vegada i pel seu to de veu el professor va entendre que encara era a dins del sac.
- Oh, encara estàs canviant les plaques?
- Sí.
I altra vegada silenci. Al cap d'un minut, amb un to encara més alt i ansiós:
- Mawson!!
En Mawson saben que passava alguna cosa però sense saber què volia el professor va respondre:
- Eh! Què passa? Què puc fer?
- Bé, Mawson, estic en una posició més aviat perillosa. En realitat estic penjant dels dits al límit d'una esquerda i no crec que pugui aguantar massa temps més. Hauré de molestar-te perquè surtis i m'ajudis.
I en Mawson va sortir tan ràpid com va poder i es va trobar amb el professor traient el cap i penjant de l'esquerda.
Un cop aixecat el professor l'expedició va seguir el dia següent escalant encara dos glacials més i fent 15 quilòmetres diaris arrossegant els trineus seguint la direcció que els marcava la brúixola.
Finalment van arribar al pol sud magnètic (72º 25' Sud, 155º 16' Est), van plantar-hi la Union Jack, van conquerir el lloc en nom de l'Imperi Britànic i s'hi van fer una fotografia fent servir una corda per disparar la càmera a distància.
En la fotografia s'hi poden veure d'esquerra a dreta: el doctor Mackay (botànic i tercer membre de l'expedició), el professor David i en Mawson.
5 comentaris:
Són professors d'universitats australianes però semblen l'exemple clar de la flegma britànica, no?
He estat mirant d'on eren i efectivament els dos són nascuts a les illes britàniques.
En Mawson es va traslladar a Austràlia amb 2 anys i en David va esdevenir-ne professor als 24 anys (tot i que ja havia visitat el continent).
jejeje, vet aquí la importància de canviar les plaques. En David hagués sortit a la foto, viu al pol o mort al fons de l'esquerda, però l'important era quedar immortalitzat, per suposat.
ostres, quina sang freda, allà penjat i prenent-s'ho amb calma, esperant que l'altre canviés les plaques!
Asimetrich. per sort en van sortir vius... Ja es tenien la immortalitat guanyada després del viatge jaja.
Laia. quan ho llegia m'imaginava que el cridava per alguna cosa que havia vist o qualsevol cosa tret d'estar en la situació que estava.
Publica un comentari a l'entrada