dimecres, 29 de juliol de 2009

Premis Ig Nobel de la Pau (1991 - 2000)

Algunes vedades he parlat dels premis Ig Nobel i en algun cas n'he escrit alguna cosa d'algun en concret. Ara el que vull fer és centrar-me en les diferents categories i anunciar tots els que s'han concedit fins al moment i si en surt algun d'interessant li dedicaré un article.

Per començar he triat els Premis Ig Nobel de la Pau que segons el meu parè són els més càustics de tots. Si més no és l'últim que voldria guanyar jo i si no ja veureu com acostumen a ser.

En aquest primer article repasso els premis des de 1991 fins a l'any 2000.

1991: A Edward Teller, pare de la Bomba d'Hidrogen, pels seus grans esforços per canviar el significat de la Pau tal i com el coneixem.

1992: A Daryl Gates, ex-cap de la Policia de Los Angeles, pels seus mètodes persuasius únics per fer que la gent es reuneixi.

Gates era cap de la policia de Los Angeles el 1992, quan es van produir Els Disturbis de Los Angeles de 1992. Els Disturbis van començar el 29 d'abril de 1992 després que un jurat declarés innocents quatre agents de policia acusats d'haver apallissat un motorista negre un any abans, l'acte havia estat enregistrat per George Holliday. Després de la sentència i durant 6 dies hi va haver una autèntica batalla campal que va acabar amb entre 50 i 60 morts, uns 2.000 ferits, més de 3.000 incendis que van destrossar més de 1.000 edificis, uns 10.000 arrestos i uns 1.000 milions de dòlars en danys. Gates va ser rellevat abans d'acabar l'any.

1993: A la Pepsi-Cola Company de Filipines, per organitzar un concurs amb premis milionaris i anunciar un número de guanyadors equivocat. Aquest fet va incitar la revolucuó de 800.000 "guanyadors", i van unir-se d'aquesta manera en una sola causa les múltiples faccions enfrontades, per primera vegada en la història del país.

L'ordinador de la companyia havia sofert un error durant una promoció el 1993 que va fer que enlloc de 18 taps guanyadors se n'imprimissin i distribuissin 800.000. La resposta per part dels guanyadors va ser òbvia. La companyia fou objecte de més de 5.000 querelles i una condemna per negligència labora i públicitat enganyosa que li costaren unes despeses de més de 10 milions de dòlars ja que els 18 premis pensats inicialment ascendien a un total de 720.000 dòlars.

1994: A John Hagelin, de la Maharishi University i l'Institute of Science, Technology and Public Policy, promulgador de pensaments pacifistes, per la seva conclusió experimental que la meditació transcendental simultània de 4.000 meditadors entrenats provocà una disminució del 18% en la incidència de crims violents a Washington D.C.

1995: Al Parlament Nacional de Taiwan, per demostrar que es guanya més clavant-se cops de punys i patades que no pas declarant la guerra en contra d'altres nacions.


12 anys després segueixen igual...

1996: A Jacques Chirac, President de la República Francesa, per commemorar el 50è aniversari de d'Hiroshima realitzant proves atòmiques al Pacífic.

1997: A Harold Hillman de la University of Surrey, Anglaterra, pel seu informe "Possible Dolor Experimentat Durant l'Execució per Diferents Mètodes".

1998: Als Sri Atal Bihari Vajapayee i Nawaz Sarif, Primers Ministres de l'Índia i Pakistan respectivament, per les seves agresivament pacíficadores explosions de bombes atòmiques.

1999: A Charl Fourie i Michelle Wong, de Johannesburg (Sudàfrica), per inventar el Blaster, un llançaflames que el conductor d'un cotxe pot activar amb el peu per utilitzar-lo contra els assaltadors de cotxes.

2000: A la British Royal Navy, per ordenar als seus mariners que deixessin d'útilitzar foc real, i enlloc seu simplement cridessin "Bang!!"

2 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Desconeixia que hi hagués una categoria per la pau, però al igual que la resta estan molt ben pensats. Són un bon element de denúncia, una inciativa molt original i que val la pena. Merci per la informació.

Alasanid ha dit...

Sí, hi ha categories que cada any tenen premi, com la de la pau i d'altres que de tant en tant en donen algun.