dilluns, 18 de maig de 2009

El CERN, Gibebra


Fa uns dies vaig anunciar que aniria al CERN, el laboratori europeu de física de partícules.

La veritat és que aquest escrit va amb una mica de retard però pretén ser un breu resum de l'experiència en terres Suïsses.

Vam marxar el dijous 7 des del Prat cap a les 9:15 (sí, em vaig haver de llevar d'hora). Sortosament estàvem tots a la mateixa zona de l'avió i com no podia ser d'altra manera alguns vam engrescar-nos en qüestions físiques senzilles.

La primera més que qüestió era una comprovació experimental, quant temps durava cada fase perceptible de l'enlairament? (els resultats van ser els pronosticats).

En la segona havia de caure en un moment o altre, a quina distància es troba l'horitzó des del nostre punt de vista? Per sort per nosaltres l'alçada de l'aparell apareixia en unes pantalles i l'altra dada important (el radi de la Terra) ja era coneguda.

El resultat, després de fer unes simplificacions era d'uns 340 km. El millor d'això és la discussió posterior. Els resultats, com passa moltes vegades, eliminaven l'aire però en el món real aquesta capa heterogènia refracta la llum que ens arriba del Sol (també es pot traduir matemàticament).

Un cop a Ginebra va sorgir una nova qüestió: quines són les característiques principals del Jet D'Eau? Aquesta ja era més complicada i enlloc de fer ús de la trigonometria vam fer només especulacions.

Passat el dijous havent fet un breu recorregut per la ciutat va arribar, com no podia ser d'altra manera el divendres. El divendres era el dia que teníem per fer la visita al CERN.

Arribats al CERN va arribar una notícia no massa bona, l'ascensor que baixava al detector al que havíem de visitar (LHCb) estava essent reparat i no sabien quan havien de tenir-lo enllestit. Com teníem previst vam anar a veure una exposició que tenen acompanyats per un investigador del CERN de la UB que ens va fer unes pinzellades del que és el món subatòmic.

Després d'això ens van portar al menjador del CERN (passant per on es va inventar el WWW). El menjador era, en part, com me l'imaginava: amb gent amunt i avall quasi caòticament omplint la safata i sense grans col·lisions. Havent dinat vam sortir a fora, ens havíem d'esperar. Després de fer alguna foto va començar a caure alguna gota. Au, cap a dins i a seguir amb les explicacions, en aquesta ocasió a càrrec d'un professor de la UB que col·labora a l'LHC i en aquest bloc.

Després d'anar a la sala de conferències (on es reuniran els físics i mitjans si es troba alguna cosa destacada) vam seguir al peu d'unes escales. I de cop el veiem passar... Era Álvaro de Rújula, cap de la divisió teòrica del CERN. Quan va tornar ens va dedicar uns minuts i va ajudar a explicar un concepte que no havia quedat massa clar: la supersimetria. El temps que ens quedava se'ns va passar ràpid, l'autocar ens esperava. La pluja i el retard havien valgut la pena.

Per arribar a l'LHCb vam haver d'entrar a França. Ja a la part superior de l'LHCb ens van comunicar que l'ascensor encara no estava a punt amb la qual cosa van seguir les explicacions, per sort la física de partícules és un món immens i no s'acabaven els temes i si calia es recorria a temes mítics com podien ser la relativitat o la quàntica.

Finalment l'ascensor estava a punt però només disposàvem de 20 minuts, l'autocar ens esperava a una hora determinada. Vam haver de dividir el grup en dos per baixar, en teoria en grups d'un màxim de 12-13 persones, el senyal d'excés de càrrega de l'aparell va fer que al final fóssim uns quants menys en baixar.

Un cop a baix vam veure primer el detector DELPHI que el tenen exposat en una caverna al costat de la que està en ús. Després del DELPHI ja vam arribar al que anàvem a veure, la veritat és que no es veia massa cosa. Com era d'esperar els detectors que el composen estaven col·locats i es podien veure com una sèrie de làmines i entre alguna d'elles es veia l'accelerador.

Pel que van dir fa unes 3 setmanes ja hi van recol·locar l'últim dels imans.

El dissabte vam tornar a voltar per Ginebra i a la tarda vam tornar cap a Barcelona.

En resum, van ser 3 dies fantàstics per uns quants motius. Els més destacats són: la visita al CERN i l'LHCb i la bona harmonia amb el grup de companys, res comparable amb les sortides fetes amb l'institut (gràcies a Déu jaja).

L'únic problema és que vaig passar força calor, el proper cop portaré roba més curta...

Dimecres penjaré alguna de les fotos que es van fer.

4 comentaris:

Maiol Sanaüja ha dit...

Com pots dir que vas passar força calor si sempre fas més curt que jo? jajaja :P

Esperarem a dimecres per veure les fotografies, doncs! ;)

Alasanid ha dit...

El problema era precisament aquest, no portava prou roba curta XD

matgala ha dit...

Ostres! Ja t'ho vaig dir, quina enveja!

Ah! I m'encanten els jocs de l'avió!!! Jaja! Genials!

Alasanid ha dit...

:)

Ja em diràs si no què s'hi pot fer en un avió jajaja.