Entrevista a Jorge Wagensberg

Tal i com haureu pogut constatar, aquests últims dies he deixat de banda el bloc. Curiosament em sol passar quan tinc la impressió de poder-me-hi dedicar. Sempre que ha passat ja estat quan més temps tenia. És estrany. Ara ja tinc el Batxillerat (que ha anat prou bé) i diria que ja va essent hora de deixar de ser pre pre.

Com que vaig curt d'imaginació i no sé què escriure he aprofitat un escrit que tenia de fa temps, de quan vaig entrevistar el professor Wagensberg pel Treball de Recerca ja fa més de mig any, com passen els mesos...


Quina és la formació més indicada per afrontar l’estudi i/o investigació de la Teoria del caos?
El caos en principi és una teoria de la física.
És una teoria que estudia aquells fenòmens que són molt sensibles a les seves condicions inicials.
Curiosament, el caos, és determinista. És determinista perquè hi ha unes equacions diferencials, de manera que si poses el numero de debò no té res de caòtic perquè dóna sempre la mateixa cosa. De caòtic en el sentit comú de la paraula. El que passa és que en molts aspectes és una disciplina molt interdisciplinària encara que sigui una teoria de la física.
Els exemples, gairebé tots els importants, són de la biologia encara que els fonamentals són de la física. I després es necessita una bona formació matemàtica perquè l’estructura són equacions diferencials. Però són unes equacions diferencials que en general no tenen solució algebraica, es a dir, que si saps informàtica i tens mètodes de càlcul com el mètode de Runge-Kutta o un d’aquests que per diferències finites et permet buscar solucions. És a dir que la resposta és que encara que sigui una teoria de la física, és important per la matemàtica en quant a eines i és important per a la biologia en quant a resultats.


Quin és camp en el qual s’esperen resultats més prometedors com a fruit de les investigacions actuals sobre la Teoria del Caos?
En l’economia també, encara que jo he treballat molt en aquet tema, sóc una mica escèptic perquè he vist que es pot treballar molt a l’inrevés. Es a dir, tu dóna’m un comportament caòtic i et desfaig les coses i busco quina és l’equació que et dona aquella particular complexitat.
I per mi, després de més 30 anys de fer ciència, la bona ciència no és aquesta, la bona ciència, és aquella que et permet buscar què hi ha de comú entre coses diferents. No buscar una descripció ad hoc per a cada cosa i encara que la Teoria del caos és interessant com una visió fonamental de la natura, potser no ho és tant perquè es bastant fàcil trobar models ad hoc per a cada cas.
D’aquí en surt quin és el millor criteri per saber si un model caòtic té sentit científic o no i és el número de casos que pot explicar.


La geometria Euclidiana és un model matemàtic, no correspon exactament al món físic o al món de les nostres percepcions. La Teoria del caos reflecteix com es fa visible als fractals característiques que s’acosten sorprenentment bé a aspectes de la realitat que no contemplen els models clàssics. Què hi ha darrere de tot això?
Bé jo vaig publicar un teorema que justament responia aquesta pregunta. Per què hi ha tants fractals, sobretot a la natura, i per què hi ha tant caos? Bé, la resposta a per què hi ha tant caos és perquè la fenomenologia no és lineal en general i si no és lineal vol dir que hi ha termes de segon grau i normalment una bona teoria té les variables i les seves derivades, perquè les derivades són els canvies d’aquestes variables. I això ja et dona l’estructura que té una equació típica del caos.
En els fractals és diferent, també hi ha caos fractal però. Un fractal és una família de corbes que tenen la característica de l’autosimilitud i és una manera fàcil de fer complexitat. Resulta que els arbres són tots fractals perquè l’angle que fa una branca n amb l’n-1 és sempre el mateix perquè es una ordre genètica i si tu vas fent branques a partir d’un tronc, et surt un fractal.
La funció quina és? Doncs intimar amb la natura, ocupar l’espai de la millor manera possible. Per què? Doncs per intercanviar matèria, energia, informació etc. Però és que no només ho són els arbres respecte les branques sinó també ho són respecte les arrels. I també ho són totes les plantes. La pregunta que et pots fer és:
Perquè les plantes són fractals i els animals no? Perquè si jo fos fractal, de cada dit em sortiria una maneta amb cinc ditets i etcètera. Tindria una gran sensibilitat. Però la pregunta està mal feta perquè les plantes són fractals per fora i nosaltres som fractals per dintre. I per la mateixa raó. El sistema circulatori el sistema nerviós...




Hi ha equips de recerca, revistes, congressos...?
Hi ha molts grups dintre dels matemàtics dels físics i dels informàtics que fan la Teoria del Caos. Hi ha moltes coses que s’estan estudiant a partir de la Teoria del Caos. Fins i tot economia, les fluctuacions de la borsa. En Mandelbrot mateix ha publicat un llibre sobre això. Sempre que veus un estil és gairebé una estètica. Això és un símptoma que hi ha una estructura fractal i sempre que hi ha un tipus de pattern d’inestabilitats i de corbes d’estabilitat entorn de certes singularitat és que hi ha caos. La natura és fonamentalment caòtica i fractal però repeteixo el que he dit abans. Des d’un punt de vista descriptiu no sé si tan fonamentalment.


Llegint alguns dels seus escrits i entrevistes m’he trobat que la seva vessant com a escriptor/pensador, predomina sobre la d’investigador. Com es considera vostè mateix?
Divulgació és el que fa Punset o els altres. Tots els llibres que jo he escrit no dic que estigui malament. Fer divulgació és molt important. I jo mateix faig divulgació amb el museu, aquí si que fem divulgació. Però els assajos que he escrit són de pensament, en realitat hi ha idees originals. No són idees de la recerca científica que jo transmeti als altres, són llibres de pensament. De fet, la col·lecció metatemas no és una col·lecció de divulgació científica. És una col·lecció de pensament. La frase que defineix la col·lecció és: llibros para pensar la ciencia.
Jo faig ciència de 3 maneres diferents. Una és la universitat, on faig docència. Amb els escrits, on faig pensament i amb el museu, on faig divulgació. La veritat és que no ho distingeixo massa. Quan jo faig recerca científica, surten coses per pensar, metatemas, surten coses per explicar, universitat, i surten coses per divulgar, museu. Aquesta és la veritat del que faig.




Quan i per què es va decidir a estudiar la carrera de física?
Jo he dit alguna vegada que a mi m’agradaven molt les matemàtiques però les matemàtiques no són una ciència, no són una ciència perquè no tenen perquè fer concisions de la realitat, poden ser una construcció mental. Ni els matemàtics mateixos saben quina és la realitat, què és que jugaria el paper de la realitat en les matemàtiques. I vaig fer física perquè la física d’alguna manera és com veure en colors, perquè té a veure amb la realitat.
Però em va agradar la física quan la vaig començar a fer, és a dir, després de la carrera o al final de la carrera quan es comença fer recerca és quan realment t’agrada, quan es fa una aportació.
Com a formació és molt bona, és una formació molt elàstica. La física és una manera molt interessant d’acostar-se a la realitat.




Després de la profitosa entrevista em va dedicar el seu últim llibre El Gozo intelectual on fa reflexions sobre ciència i a més a més parla de la bellesa i la intel·ligibilitat de la ciència.