dilluns, 23 de juny de 2008

Un món sense fi

Un altre llibre que cau de la llista de novel·les pendents.

En aquesta ocasió ha estat Un món sense fi de Ken Follett.

Un món sense fi segueix l'estil dels Pilars de la Terra. Es a dir és una novel·la extensa, amb múltiples personatges i les seves aventures i desvantures personals, la novel·la comprèn un llarg període de temps (34 anys), segueix el creixement d'uns personatges principals, se situa al priorat de Kingsbridge i segueix amb atenció una gran obra arquitectònica.

Tot i que aquesta obra sigui una seqüela dels Pilars de la Terra es pot seguir perfectament sense haver llegit el primer llibre ja que l'acció passa 200 anys després i com a molt alguns dels protagonistes fa referències puntuals a personatges anteriors i fins i tot alguns d'ells en són descendents.

Com he dit abans és un llibre que presenta moltes similituds amb l'anterior tot i que enceta temes nous. Entre els personatges hi ha els que són relativament bons, algun amor impossible, escenes que reflecteixen amb gran el moment històric en què se situa (Anglaterra al segle XIV). Es fa referència a fets històrics de gran transcendència (la Guerra dels Cent Anys, la Pesta Negra).

Una vegada més reflecteix el domini de l'Església catòlica sobre la poblció, la visió del món clarament manipulada pel clergat, les ambicions de poder i les pugnes internes del priorat per tal d'aconseguir ascensos en la jerarquia eclesiàstica.

En definitiva, és un llibre altament recomanable per a tots aquells que van gaudir amb els Pilars de la Terra i per a tots aquells que no ho se l'haguessin llegit.

És un llibre apte per a ser llegit durant les vacances d'estiu en què no es corre massa perill a part de cremades de sol si et quedes absorvit per la lectura.

PS: He llegit per la xarxa que un dels principals problemes per a la seva lectura és el seu pes. Per part meva no va suposar gaires dificultats tot i que sempre causa comentaris si hi ha algú pul·lulant a prop.