Odisea

Després d'anar uns dies a Madrid em veig mig obligat a fer algun comentari sobre la sortida.

Com no podia ser d'altra manera hi va haver algun petit incident. El primer va tenir lloc a terres catalanes o més ben dit a l'aeroport del Prat.

El problema va arribar a l'agafar el DNI en el moment d'embarcar. Va ser estrany però he de dir que el paperet plastificat havia marxat i m'havia deixat sol. Les primeres reaccions van ser les normals per una situació com aquella: tornar a buscar, inentar inútilment no desesperar-me, la gent pujant a l'avió...

El pànic s'estava apoderant de mi i un dels professors responsables ja es plantejava deixar-me a casa. Per sort hi havia dos professors i el segon em va acompanyar a buscar-lo corrent el risc de perdre l'avió. Després d'uns segons de correr per l'aeroport vam arribar on hi ha els detectors de metalls allà la Guàrdia Civil encara hi té alguna cosa a dir i per sort guardaven el DNI. Pensant-ho després vaig trobar que tenia una gran lògica que fos allí, és on el cervell deixa de funcionar-me correctament.

Per sort vam poder entrar els últims a l'avió i minuts després tancaven.

Un cop a la capital estatal van passar diverses coses algunes de gran estupidesa (certa persona del social havia adquirit una botzina de les dels camps de futbol que feia sonar durant la nit, se n'hi van requisar un parell) i d'altres de més curioses (intent de contactar físicament amb una persona coneguda feia poc que també estava de viatge a Madrid).

De fotografies no en vaig fer massa però n'hi va haver un parell que em vaig veure forçat a fer: la primera al km 0 i la segona a uns coloms que estaven numerats.

Del que vam fer destaca una visita a un museu que de moment espero no tornar-hi si més no de forma voluntària [ens l'havien venut com un bon museu de la ciència (això passa per deixar organitzar el viatge a algú de lletres)] i també destaca la gran impuntualitat dels companys del social.

A la tornada, com no podia ser d'altra manera, també hi va haver incidents. Vam arribar massa d'hora a l'aeroport i l'avió va sortir amb retard. Des que vam deixar la ciutat fins que vaig arribar a casa van passar 9 hores.

Aquest ha estat un resum força condensat del que vam fer i vaig veure però també vaig veure per primera vegada com es trencava un vidre d'un tren de rodalies mentre estava en marxa i amb mi a dins, el mateix tren que vam agafar per equivocació i ens va dur a fer la volta per fora de la ciutat, també em va sorprendre la gran necessitat de llençar aigua de la T4 (els bàters són automàtics!)

Segurament em quedaré amb unes frases d'un dels professors acompanyants.

- Els que feu geografia, escolteu. Com veieu l'aeroport de Barajas, a diferència del de Barcelona, es pot ampliar per tots costats.

- Sí, clar. I encara més quan s'amplia amb diners que no són seus.