dilluns, 26 de novembre de 2007

Detector de metalls

Hi ha pors que són constants i opresores. D'altres que apareixen un dia i no se'n van. Però n'hi ha unes que van i vénen.

Un exemple clar és el detector de metalls de certs edificis. Quan els veig m'agafa una cosa en la profunditat de les meves vísceres.

No en tinc cap mal record és simplement la por a que passi alguna cosa. L'última vegada va ser fa 4 anys a un aeroport quan un membre d'un cos de seguretat (ara no recordo quin, potser nacional) em va dir:

-- Deja todos los metales, cadenas y cosas de estas...

I jo que no hi vaig poder deixar res, em vaig sentir malament però alhora satisfet en veure que havia fallat.

Després d'això com a molt havia passat per segurates del Camp Nou que acostumen a no ficar-me les grapes a sobre (no poden dir el mateix alguns dels meus acompanyants). Però per segurata em quedo amb el que em va dir la frase més intel·ligent que et pot dir un membre del seu col·lectiu.

-- Són las leyes de la física amigo...

Intentava quedar bé després de dir que no es podien portar ampolles de plastic tapades i que amb el tap i aigua arribaven més lluny i podien fer mal.

La part dolenta és que després de la gran explicació li va passar per alt una llauna de les de 33 cl. No es poden fer dues coses alhora...

Uixxx que me'n vaig.

El que us deia, avui he anat a la biblioteca i des de fa poc en tenen un. Ens hem mirat i al passar jo ell ha protestat pipipipipipii...

El cinturó, les claus, qualsevol dels no-metalls que duem en contra del nostre desig (però sense desgrat) dins del nostre organisme?

Me'l miro estranyat... Res, mort un altre cop. La de la biblioteca em diu que passi. Espero, està fent un carnet.

Finalment quan m'ha tocat he allargat la data límit del llibre i em diu. Aquest llibre és d'una altra biblioteca i potser porta la banda magnètica activada. L'ha desactivada i me he marxat sense que protestés.

Era de l'últim objecte del qui sospitava, un llibre, suposadament de paper (si fossin llenties encara que diuen que porten ferro, la sang les guanya). Aquet fet em recorda aquest altre. No deixa de ser curiós que es prenguin certes mesures per algunes coses i que per d'altres...

Bé avui volia explicar com funcionen els detectors de metalls però se m'ha fet una mica tard (tampoc tant) i ho deixo aquí.


PS: Volia dir alguna cosa més però ara no la recordo...

4 comentaris:

omalaled ha dit...

A la meva dona li va passar al aeroport, a Escòcia. La van magrejar bé per registrar-la. Això sí, era una altra dona ...

Salut!

Alasanid ha dit...

Omalaled: Per sort no m'ha passat mai, encara, a mi però crec que qui em registraria seria un home.

Avui volia escriure sobre la trobada amb en Wagensberg però em sembla que ja és massa tard, deixe'm-ho per demà.

Bernat Bombí ha dit...

Interessant post... després dius que no escrius bé puta.

Enfí. Sí, el segurata aquell del DKV molt interessant amb las "leyes de la fisica, neng" xD

i lo dels 33cl no ho recordo pero t crec.

what more?

"Era de l'últim objecte del qui sospitava, un llibre, suposadament de paper (si fossin llenties encara que diuen que porten ferro, la sang les guanya)." vaia puta paranoia xD

enconclusió,

a mos vore

Alasanid ha dit...

Realment no escric massa bé...

Lo dels 33 cl era la veguda que vam entrar juntament amb els entrepans per sopar durant el partit del DKV. Vull dir que el segurata estava massa ocupant parlant de física i li va passar per alt comprovar el contingut de la meva bossa.