dijous, 27 de març de 2008

Una nova esperança

Ja fa dies que toco un matexi tema i ja va essent hora que canviï una mica.

Avui aixecaré la vista cap amunt i escriuré sobre el que ens queda fora de la Terra.

El passat 26 de març la Societat Max Planck anunciaven que investigadors del Max Planck Institute for Radio Astronomy de Bonn havien detectat en una nebulosa propera al centre de la Galàxia, per primera vegada, una molècula estretament relacionada amb els aminoàcids.

Aquesta nebulosa també allotja la major part de les molècules que fins ara s'han pogut veure per l'espai interestelar.

La major part d'aquestes molècules són compostos basats en el carboni. Però sempre es vol anar una mica més lluny i des de fa uns anys ja s'estan buscant aminoàcids. Aquestes molècules, els aminoàcids, són els maons amb què fem les proteïnes i la seva presència a l'espai seria un altre senyal de la possible presència de vida fora d'aquest planeta.

Fins ara només s'han pogut trobar en meteorits que han caigut al planeta i per tant trobar-ne a fora seria una bona notícia.

Tanmateix, encara no hi ha hagut sort i no s'ha pogut trobar ni la glicina, un dels aminoàcids més simples. La bona notícia ha estat la descoberta d'amino acetonitrile (NH2CH2CN) molt possiblement un precursor de la glicina. És interessant veure que conté el ió cianur.

Com ja vaig escriure fa dies els àtoms emeten llum a unes determinades freqüències i per tant cada molècula té unes freqüències d'emissió determinades. El que es fa a la terra es mitjançant espectòmetres determinar quines molècules han emès quina llum. A més a més es compta amb grans radiotelescòpis. Però com sempre una tasca d'aquestes no pot ser senzilla i els investigadors es trobaven amb boscos de línies espectrals de diferents molècules, més de 3.700 !!.

Finalment un cop detectades les molècules en qüestió altres radiotelescopis van verificar l'existència del possible precursor de la glicina.



No és aquesta però ves a saber si no són cosines les dues molècules.

Aquí hi ha el comunicat de la Societat Max Planck.

4 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Vaja home, jo que m'imaginava trobar un blog polñitic i em trobo amb un blog de física i química xDD. La veritat és que sempre em va agradar i traia bones notes, excel.lents en el cas de física. Ara ja no m'enrecordaré de pràcticament res despres dels anys. Bé, el cert és que l'univers és molt complex i nomès ens podem basar en teories i observacions molt detallades dels cosos cel.lests. Cada dia es van descobrint noves coses i més sorprenents. Com es va formar reialment l'univers? Es una pregunta que reialment molts ens hem fet alguna vegada i nomès traiem conclusions desprès d'analitzar les teories que envolten aquesta hipòtesis. Per què els planetes es troben alineats de la forma actual? I per què les antigues civilitzacions ja associaven els noms dels seus deus a uns planetes que no podien imaginar-se ni que existien?. Son questions molt diverses i dificil de respondre. Per intentar respondre a allò per això està la ciència, tan i tan necesària com també misteriosa...

robsup2007 ha dit...

Me'n aniré passant pel teu blog

Alasanid ha dit...

Benvingut a Un bloc.

Ja sol passar això que res és el que sembla. Sempre és bo saber que a algú que no s'hi ha dedicat li hagués agradat la física i la química, vol dir que no són tan dolentes com es diu.

Una de les gràcies de la ciència és que no està tota feta i això implica que la gent no perdi la il·lusió.

Per la pregunta a l'alineació dels planetes hi ha resposta però pel que fa als planetes tots els que van anomenar els coneixien. El que ha passat és que segles després s'ha seguit la tradició amb Urà, Neptú i Plutó que ara és considerat un planeta nan.

Res més, encantat que hagis passat per aquí.

robsup2007 ha dit...

De res :). I si, així és.