Trampes òptiques

Si es fa una mirada ràpida al títol el primer que ve al cap són aquelles imatges que amaguen persones, animals i es riuen del nostre sentit de la vista i cervell.

Del que m'agradaria parlar és d'una tècnica que fa cosa de 20 anys que es va descobrir.

Les trampes òptiques poden manipular partícules dielèctriques de l'ordre del nanòmetre fins al micròmetre gràcies a forces molt dèbils fetes a mitjançant un raig làser. Aquest raig s'enfoca i es cotrola, normalment, amb un microscopi.

Les partícules en qüestió es desplacen fins al punt en que el camp elèctric és més potent, al centre del raig làser. Un cop al centre i si el camp elèctric és prou fort, la partícula queda atrapada i movent el làser la partícular es desplaça sense protestar massa. Hem fet unes pinces làser capaces de manipular sense el sentit clàssic de la subjecció.

I la pregunta que sol fer la gent: "I això per què serveix?" és una pregunta sobre la que se'n podrien escriure moltíssimes ratlles. Avui no ho faré però tot i això no em puc estar de dir una frase coneguda per tots La paciència és la mare de la ciència.

Responent a la pregunta anterior una de les respostes ens la pot donar la biofísica que és una de les moltes matèries interdisciplinàries de recent aparició en què coincideixen dues grans ciències.
Aquestes noves tecnologies serveixen per mesurar les forces d'unió entre les diferents molècules que constitueixen l'ADN, manipular sense destrossar moltes cèl·lules i de la mateixa manera mantenir-les immòbils per a una millor observació. D'altra banda, s'ha vist que les cèl·lules neuronals són sensibles a aquests contactes i que redirigeixen les dendrites cal al feix de llum. D'aquesta manera és podrien obtenir uns creixements determinats per aquestes cèl·lules.

Però quan es treballa amb cèl·lules vives sorgeig un petit problema. Les has de mantenir vives. Moltes de les cèl·lules amb què convé treballar són molt exigents i requereixen unes condicions de temperatura i humitat determinades i si no es satisfan aquests requisits els dóna per morir-se. Per a solucionar aquestes foteses el més pràctic és construir uns petits recipients que permetin aillar la mostra del "fred" extern i amb una atmosfera "pròpia".

Però clar, sempre hi ha qui va fins més lluny i com a científic troba usos més raonables a aquestes grans i prometedores noves tecnologies. Us deixo aquí amb una desmostració d'habilitat amb el làser. Per controlar el làser s'utilitza un ordinador (treu part del mèrit)



Com és de suposar les peces no són cèl·lules, per fer-ho van buscar uns substituts. Ah, penseu que a cada peça hi ha un làser.

Clar que també es pot veure què passa amb una cèl·lula de debò.




PS: Ara estaré uns dies fora, a Madrid concretament, si sabeu algun bon bar per passar-hi un ratet no dubteu en recomanar-me'l... Fins una altra.