dimecres, 21 de novembre del 2007

Punt d'inflexió

No hi ha paraula que pugui definir millor el dia d'avui.



No sé el perquè però avui ha estat un dia diferent pel que fa als meus pensaments. Els temes de lletres han tingut una gran presència.



El primer ha estat un provervi xinès que més o anava així... (per tant serà una adaptació d'un seguit d'adaptacions).



Un home de ciutat van anar una vegada al cap, finalment van arribar a una casa en què només hi havia una dona.



-- Perdoni, on és el seu marit?-- preguntarà l'home.



-- El va matar el tigre.



-- I els fills?



-- També els va matar el tigre.



-- I llavors per què no va a la ciutat?



-- Perquè allí hi ha el dictador.



Com em passa sempre només recordo l'esència de les coses. Sóc incapaç de fer una memorització completa.



És una petita història que dóna foça material per refleccionar.



Aquesta tarda, per casualitat he anat a parar a una poesia que no sé què en penseu però ben recitada i amb moviment darrere quedava molt bé.



En su grave rincón, los jugadores
rigen las lentas piezas. El tablero
los demora hasta el alba en su severo
ámbito en que se odian dos colores.

Adentro irradian mágicos rigores
las formas: torre homérica, ligero
caballo, armada reina, rey postrero,
oblicuo alfil y peones agresores.


Cuando los jugadores se hayan ido,
cuando el tiempo los haya consumido,
ciertamente no habrá cesado el rito.

En el Oriente se encendió esta guerra
cuyo anfiteatro es hoy toda la tierra.
Como el otro, este juego es infinito.





Finalment conclou amb



Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama
empieza de polvo y tiempo y sueño y agonías?



És de Jorge Luis Borges.



No vull acabar sense una última frase que ara no recordo per tant us deixo amb el pla B.



"Perdoneu-me que us hagi escrit una carta tan llarga, no he tingut el temps suficient per fer-la més curta"



Ve a ser la traducció d'una frase que diria que va escriure Newton al seu temps (corregiu-me si m'equivoco).

3 comentaris:

Bernat Bombí ha dit...

també m'ha quedat gravada al cap la frase del dictador...

Anònim ha dit...

Jo també em quedo amb la del dictador ...

Salut!

Alasanid ha dit...

És una petita historieta que clava un cop força dur contra els tirans