dimarts, 20 de novembre de 2007

I aquest fa 20

Avui és 20 de novembre, per a molts el dia que el seu cabdill els va deixar. No és això el que més m’importa en aquests moments. Avui fa anys el matemàtic Benoît Mandelbrot. Pot ser que us soni a alguns de vosaltres. És estrany que parli d’algun matemàtic que encara és viu però aquesta és una excepció.

Mandelbrot va néixer a Varsòvia el 1924 (és a dir 83 anys). I als 11 va marxar a estudiar a París.

Més que per la seva infància, és potser més conegut per haver-se trobat amb l’entitat més complexa que ha intentat investigat mai la humanitat. No és l’estructura de l’ADN ni el per què dels partits nefastos del Barça lluny del Camp Nou. NO! És el conjunt de Mandelbrot, és que pel que sembla tenen poca imaginació a l’hora de posar nom als monstres. Per construir aquest monstre no cal demanar-lo per fascicles a cap quiosc, resultaria molt llarg d’esperar.

Per poder entrar en detalls s’ha de tenir una petita cosa clara. Els números complexos, sí aquells que donaven solució a arrels d’índex parell els radicants de les quals eren negatius. Ja se sap que en certes ocasions quan una cosa no existeix l’has de crear. Per ser més precisos un número complex (com molt bé indica el seu nom) està format per un número real (dels de tota la vida incloent-hi els irracionals) i un altre de real també que multiplica l’arrel quadrada de -1.

Un cop hem repescat el concepte de número complex...

Ja hi ha hagut temps suficient. Si apliquem la fórmula Z^2+C on Z és un número complex i C n’és un altre que es manté constant , el resultat serà un altre número, complex també, aquest el tornem a passar per la fórmula en el lloc de Z i com ja hem dit abans C es manté constant. A mesura que anem generant valors i valors Z diferents se’ns acut veure com estan distribuïts pel pla dels números complexos, recordeu una vegada més que són números bidimensionals i que ja tenim la parella de valors que necessitem per localitzar un punt en un pla.


















Si ens mirem el que surt el primer que ens passa pel cap és un psé... I per això tanta cosa????

Només vull dir-vos que amaga coses realment sorprenents i com la cèl·lula necessita que es vagi ampliant i tintant una mica per poder apreciar part de la seva bellesa.

PS: Perdoneu una altra vegada aquest abandonament del bloc...

4 comentaris:

omalaled ha dit...

Les fractals són un terreny que no ho semblava però que avui dia tenen un munt d'aplicacions.

Encara que em vas passar aquella pàgina, alucino còm estàs al tant dels aniversaris d'aquesta gent.

Salut!

P.D. No em vaig poder quedar a fer una cervesa, però si hi ha una altra vegada sí la faré.

Alasanid ha dit...

Ja ho vaig dir una vegada. Moltes vegades em sorpren algun nom i d'altres, com ja et vaig dir les tinc per aproximació.

PS: Confio en la teva post data.

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Crònica des d'El Caire, Egipte! Passa't pel bloc. Una abraçada catalana

Alasanid ha dit...

Ais Maiol... Per tu el que és desert, estelades i fotos són termes indestriables, no?