Fa uns mesos es va anunciar que Stephen W. Hawking deixaria la famosa Càtedra Lucasiana de la Universitat de Cambridge. I aquesta setmana s'ha anunciat el seu successor.
Curiosament tot i ser una de les notícies de gran transcendència d'aquesta setmana els mitjans de comunicació catalans no ho han ni esmentat com a mínim als seus webs (ni el Periodico, ni la Vanguardia, ni TV3...). Per altra banda sí que ho han comentat diaris com el Mundo.
I qui és el successor? Doncs es tracta del físic teòric anglès Michael Green. Green és un dels pares de la Teoria de les Supercordes que els últims anys ha dut la física en un món completament diferent al que ens tenia acostumats, a una manera de fer física totalment diferent i que de moment queda lluny de qualsevol experiment.
Aquest últim factor, el fet de no haver fet comparacions experimentals, fa que molts físics (entre ells Sheldon Lee Glashow (de qui parlaré aviat)) no la considerin una bona via per assolir l'objectiu final de la física, fer un model precís, acurat i real de l'Univers.
Controvèrisa a part la Càtedra Lucasiana és una entitat amb un historial increïble que amb els anys ha anat passant de matemàtics a físics. Entre els Lucasians destaquen personatges de la talla de Newton, Babbage, Stokes, Dirac i Hawking.
Per acabar només voldria dir un parell de coses. La primera és que la cerimònia se celebrarà el dia 1 de novembre. I la segona que Carl Sagan va parlar una vegada de l'entrada de Hawking a la Royal Society.
A la primavera de 1974, un parell d'anys abans que la sonda Viking aterrés a Mart, jo estava en una conferència a Anglaterra organitzada per la Royal Society de Londres per devatre la qüestió de com buscar vida extraterrestre. Durant la pausa em van informar que hi havia una trobada més gran a la sala del costat, a la que vaig entrar encuriosit. Ràpidament vaig adonar-me que estava essent testimoni d'un ritual arcaic, la investidura de nous membres de la Royal Society, una de les organitzacions acadèmiques més antigues del planeta. A la primera fila un home en una cadira de rodes estava signant, ben a poc a poc, el seu nom en un llibre que conté a les primeres pàgines la signatura de Isaac Newton. Quan finalment va acabar, hi va haver una gran ovació. Stephen Hawking seria una llegenda a partir d'aquell moment.
6 comentaris:
Hahaha, Sheldon vs Sheldon! Vull dir que Sheldon Lee Glasgow refusa la teoria de cordes, i Sheldon Cooper n'és un ferm defensor i hi treballa, no?
Si he ficat la pota ho sento... :-P
Sí, sí!! Just a la fusta.
Quan en Lee Glashow va venir a Barcelona el juny passat vam estar a punt de preguntar-li si coneixia la sèrie... Però no vam atrevir-nos... I la veritat és que podria haver estat bé.
Gràcies per explicar-nos la notícia. Molt interessant.
Segurament ja l'hauràs llegit, però fa poc vaig llegir una interessant entrevista a Roger Penrose.
Esperaré amb interés el teu post sobre Sheldon Lee Glashow.
Salutacions des del Sud de l'Índia!
Benvingut al bloc Edu.
Moltes gràcies per l'entrevista tot i que ja l'havia llegit la major part de les vegades se m'escapen aquestes coses.
És molt interessant l'entrevista i sobretot la relació geomètrica que tenia amb el seu pare... I la veritat és que també es força crític amb les fronteres de la física.
Jo també espero aquest nou post. Pel que fa a la difusió de la notícia... bé què hi farem? El mundo, mira, cal reconèixer que té una digna secció de ciència. Ja vas mirar a Público?
M'ha fet gràcia llegir sobre Hawking perquè fa molt poc un conegut em va explicar com un amic del seu germà va estar apunt d'atropellar Hawking amb una bici, a Cambridge. Quan va ser conscient del que hauria pogut passar ... bé, t'ho pots imaginar. :-)
No hi he trobat res a Público
Em sembla que no ho hauria d'haver dit això d'en Glashow... Bé, com a mínim ho estic preparant.
el germà d'un amic d'un conegut... Uff.. si mai ho explico jo ja serà mig acudit.
Una bona història aquesta, estar a punt d'atropellar a en Hawking jajaja (segur que a la cadira hi té algun propulsor (1:08) que a última hora hagués sorprès a tothom).
Publica un comentari a l'entrada