diumenge, 11 de gener del 2009

La gran ona de Kanagawa, relats conjunts

Fractal paraula que prové del llatí fractus que vol dir trencat o fracturat.

Diem que un objecte té estructura fractal si satisfà les següents condicions: U, és massa irregular per ser descrit mitjançant la geometria clàssica. Dos, Posseeix detall a qualsevol escala d'observació. Tres, és autosimilar. Quatre, la seva dimenció de Hausdorff-Besicovitch és major que la seva dimensió topològica. I cinc, es pot definir amb un algorisme recursiu simple.

Com he dit fa vint-i-cinc minuts...

- Hokusai, desperti!
- ...
- Hokusai, sap perfectament què s'hi ve a fer en aquesta classe. Veniu aquí per aprendre i poder ser algú d'aquí a uns anys.
- I Nakajima...? Ell té de tot: pot pintar, pot menjar, i les concubines...
- Nens, us he dit centenars de vegades que no heu d'anar amb aquesta gent, sobretot tu Hokusai. Diuen que saps pintar, però no és així! Et volen arrossegar a una professió que no dóna per viure, tot i que diguis que s'ho passen la mar de bé. Ser dibuixant no és un bon futur i encara menys per cap de vosaltres que podríeu arribar a ser mestres, com jo.
- Digui el que vulgui mestre! Jo vull ser dibuixant! Vull ser gravador, i ho seré!!
- Hokusai aquesta tarda no sortirà d'aquí fins que no m'hagi copiat la lliço d'avui 64 vegades i a veure si se te'n queda alguna cosa gravada.


- I aquest va ser l'últim dia de classe, des de llavors m'he dedicat amb totes les meves forces a l'ukiyo-e. Ara si em permets tinc una cosa per tu.
- Moltes gràcies, mestre.
- Aquesta és una de les 64 còpies que vaig fer de l'última lliçó, ara vull que tu també la copiïs 64 vegades.
- Amb tots els meus respectes... No veig què en puc extreure de... Geometria Fractal... què coi és això, de què em pot servir, jo vull ser tallador com vos, mestre. Vull pintar la natura amb tota la seva esplendor.
- Anem a la platja i veuràs el que vull dir. La mare naturalesa és capriciosa, no va fer que les muntanyes fossin cons ni que els arbres fossin simples cilindres i les crestes de les braves ones no són ni llises ni amb lleugeres corbes. Va anar més enllà per expressar la naturalesa no n'hi ha prou amb les formes que van descriure els nostres abantpassats, fa falta una eina nova, i sens dubte els fractals encaixen de meravella en aquesta tasca, en l'aproximació del que la natura en realitat és.
- Encara no ho acabo de veure... Mestre.
- Ara ets jove però ja veuràs com d'aquí a uns anys faràs el mateix que jo. I ara cap a mar que avui la mar es deixarà pintar.

Com que fa uns mesos vaig comentar alguna cosa de l'Ukiyo-e en veure aquesta proposta em va passar pel cap provar-ho i la veritat és que deixar anar la imaginació no està malement i fer petits canvis històrics també té el seu què sobretot si es donen nous coneixements uns segles abans no està malament del tot.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Una bona manera de portar la teoria a la pràctica.
I estic d'acord amb tu que fer volar l'imaginació i permetre's alguna llicència històrica ho fa més interessant, en el mateix sentit m'ha recordat un dels contes de Luis Racionero del llibre "Els àngels quàntics" on aquests ensenyen a Leonardo DaVinci la televisió...
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)

J ha dit...

No tenia clar el concepte de fractal, m'ha anat bé la teva explicació inicial.

Alasanid ha dit...

McAbeu amb el nom el llibre ja avisa. Segur que Da Vinci la gaudiria de valent clar que amb la programació d'ara ja que dubto que hi hagués gaires emissions fa 500 anys o li van portar un vídeo o DVD també?

Joan, com passa moltes vegades aquesta és la definició segons una persona tot i que molt acceptada suposo que no deu ser l'única i les altres no deuen anar gaire lluny. Encantat que no hagi entretingut només.

Anònim ha dit...

He rellegit el conte que et comentava ("Miralls semiòtics" dins de "Els àngels quàntics" Lluís Racionero - 1986) per contestar-te amb propietat i el que passa en el conte és que l'àngel Llucifer, portador de la llum, s'apareix a Leonardo i converteix un mirall del seu gabinet en un TV que connecta amb el futur sintonitzant un debat de La Clave (TVE-2) on es discuteix de Semiòtica (significat versus significant), no cal dir que el pobre Leonardo no entén gaire cosa.
Una vegada rellegit el conte veig que no té gaire a veure amb el teu, a vegades la memòria falla, però ja que vaig fer saltar la llebre és de justícia que jo mateix la torni a posar al cau.
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)

Laia ha dit...

Carai, t'ha quedat un relat ben maco!!! Amb això dels fractals jo crec que he vist imatges i dibuixos impressionants, unes formes força psicodèliques!

Alasanid ha dit...

McAbeu. La veritat és que és totalment diferent al que m'havia imaginat, pobre Leonardo. De totes maneres gràcies per haver tornat la llebre al cau, potser m'hagués endut una desil·lusió en obrir el llibre.

Laia. És com tot, hi ha imatges i imatges.