diumenge, 18 de gener de 2009

El primer circulo

El primer circulo és una de les obres que va escriure el Premi Nobel de Literatura Aleksandr Solzhenitsyn mort l'estiu passat. Amb les seves novel·les Solzhenitsyn va criticar durament la URSS fins al punt de ser desterrat. Tot i això, Solzhenitsyn sempre va criticar el món occidental i un cop recuperada la ciutadania russa amb la caiguda de la URSS va tornar al seu país d'origen on va ser rebut com un heroi. Altra vegada, Solzhenitsyn no va escatimar les crítiques envers el seu nou país.

El títol fa referència al primer cercle de la Divina Comèdia de Dante. És el que Dante reserva al antics sabis: com a cristià els condemnava, però els donava un tractament preferent com a renaixentista. El centre de l'acció narrativa se situa a una sharashka, una presó especial en què s'hi trobaben presos científics i enginyers detinguts per actes contrarevolucionaris. Com diu un personatge a l'inici de la novel·la: 

- [...] On he anat a parar!? Demà no em faran marxar damunt l'aigua gelada! Quaranta grams de mantega! Pa negre a les taules! Els llibres no estan prohibits! Puc afeitar-me jo mateix! Els escarcellers no peguen als presos! Quin gran dia és aquest? Quin cim lluminós és aquest? M'hauré mort? Ho estaré somiant? Tinc la impressió de ser al paraís!

- No, respectable amic, continua estant a l'infern, però ha ascendit al seu millor i més alt cercle, al primer cercle. Em preguntava què era una sharasha? La sharashka, si ho vol vostè, la va inventar Dante. Es trencava la closca pensant on col·locar els antics sabis. Com a cristià havia de llençar aquells pagans a l'infern. Però la seva consciència de renaixentista no podia acceptar que una gent tan il·lustre es barregés amb els altres pecadors i fossin sotmesos a càstigs corporals. I Dante ideà per ells un lloc especial a l'infern.
  
El nucli argumental es genera a partir de la intercepció d'una trucada telefònica en que un funcionari soviètic alerta a l'embaixada dels Estats Units de l'arribada d'un soviètic a Nova York amb les peces necessàries per montar una bomba atòmica.

Un cop tallada la trucada els serveis secrets soviètics es fiquen en marxa faciliten la gravació al laboratori d'acústica de la sharashka de Marfino per tal que s'identifiqui el traïdor.

Des de l'inici (la conversa) fins a l'empresonament del possible culpable passen 4 o 5 dies en els quals la novel·la se centra en la història de les vides de diferents presoners, sotmesos tots, a unes condicions aberrants tot i que com es veu encara podrien ser pitjors. 

També hi ha un fragment que compta amb la presència de l'Amo dels Pobles, de Stalin. I de la por que li tenien els seus propis ministres que si no satisfeien les peticions del líder eren substituïts sense miraments.

A les sharaskes el que fan els presoners és treballar en projectes secrets d'alta tecnologia. Als laboratoris però, no només hi ha presos sinó que també hi ha personal extern també científics i enginyers que hi treballa i "controla" ja que enganyar a un guàrdia sense formació és extremadament fàcil. Tot i això, la majoria dels presoners va al seu ritme i per fer esquemes que necessiten tan sols una hora de feina els fan passar per la feina d'una jornada completa (de 12 a 14 hores). A Marfino, per exemple, els grans projectes consisteixen en les transmissions. Un d'ells fer amb el llenguatge humà una cosa similar a desfer un edifici en petits cubs, ficar-los en milers de milions de caixes de llumins, desordenar-les, transportar-les en avió a qualsevol altre lloc i un cop allí ordenar-les i tornar a ajuntar els cubets de manera que torni a quedar el mateix edifici que al començament.

Aquesta novel·la va ser començada el 1955 i la seva primera redacció (96 capítols) es va acabar el 1957. La segona i tercera el 1958 (es van haver de destruir més endavant per motius de la clandestinitat). El 1962 es va acabar la quarta redacció, que l'autor considerava definitiva. El 1964 va ser publicada una cinquena edició retallada, edulcorada i amb un canvi en la línia argumental (87 capítols), la qual no va tenir massa èxit. El 1965 el KGB va segrestar els exemplars d'aquesta edició de manera que va ser impossible publicar-la a la URSS. Se'n va fer una sisena edició i finalment es va fer completament, la setena redacció i definitiva.

PS: Normalment els llibres hi ha una dedicatòria, en aquest cas com no podia ser d'una altra manera està dedicat a tots els companys de la sharaska en què va ser tancat l'autor.