És negre el negre?

Sovint les coses no són el que sembla. Són moltes les vegades que pensem que una cosa és d'una manera perquè sempre l'hem vist igual fins que un dia ens ho mirem diferent, des d'un altre punt de vista i quedem desconcertats.

Hi ha situacions, que només et deixen dues opcions o blanc o negre. No existeixen matisos. No hi ha grisos foscos ni grisos més clarets ni coses per l'estil.

I com sempre acabem buscant les tres potes al gat. El negre que ens deixen triar és només el negre o és alguna altra cosa?

La veritat és que el que sé no és exactament això però hi té una gran relació. Parlo de la tinta negra: aparentment sembla negra però en el fons no ho és.

La demostració és un procediment senzill i enginyós alhora. És un experiment que es realitza amb certa freqüència a la secundària ja que no necessita grans muntatges ni un material massa específic. Es tracta de la cromatografia.

La cromatografia és una tècnica de separació que s'ha anat desenvolupant al llarg del segle XX. En la cromatografia hi intervenen sempre 3 actors: una mostra, una fase mòbil que és un fluid (capaç de dissoldre la mostra) que arrossega els diferents components de la mostra a través del que és el tercer element principal: la fase estacionària que no és res més que el suport en què quedarà impresa la cromatografia.

Una de les cromatografies més senzilles de fer és la que es fa sobre paper. Com el seu nom indica la fase estacionària és el paper, normalment paper de filtre (molt corrent als laboratoris de química). La mostra es diposita en un extrem de la tira de paper unes gotes de la mostra que s'ha d'analitzar. Quan es fica en contacte el costat de la tira propera a la mostra amb el medi mòbil, dissolvent ascendirà pel paper per capil•laritat (en parlaré d’aquí poc) i sobrepassarà la mostra, com que actua com a dissolvent arrossegarà les diferents partícules que componen la mostra i segons el seu pes seran arrossegades més o menys lluny.

D'aquesta manera s'aconsegueix separar sense massa precisió les partícules que formen el compost depenent del seu pes. Com és d'esperar les que són més lleugeres seran les que arribaran més lluny en canvi les que pesin més tindran un abast més modest.

Fer-ho en vertical no és obligatori, també es pot fer en horitzontal situant la mostra en una posició centrada i deixant-hi caure les gotes del dissolvent al damunt. D'aquesta manera s'aconsegueixen uns resultats menys precisos però molt més clars del que passa. L'únic amb el que hem d'anar amb compte és en l'elecció dels dissolvents que s’han de fer servir ja que no tots tenen la mateixa eficiència sobre cada mostra.

Doncs bé, si una cosa la tinc és que a vegades llenço el que no he de llençar, guardo el que no serveix per massa cosa i altres vegades simplement perdo les coses. De totes maneres he pogut recuperar una cromatografia de les que vam fer al seu dia a l’institut.


Així doncs el proper cop que vagi a comprar un bolígraf negre el més adequat potser seria demanar un boli blau, marró, lila, blau...