De teves a meves

Fa molt de temps que havia sentit a parlar d'en Pere Calders. Un dels grans dels contes en la nostra llengua. Però mai n'havia llegit cap a part dels que a vegades hi pogués haver en un llibre de text de l'escola.

Remenant per casa vaig trobar que n'hi havia un: De teves a meves 32 contes que acaben més o menys bé.

Pel títol ja es podia intuir que els contes no serien d'aquells que finalitzen amb un ...i van ser feliços i van menjar anissos.

Abans de començar cada conte n'he llegit el títol i he intentat endevinar alguna cosa del conte, però se m'ha fet impossible. Són contes atípics i imprevisibles, alguns no diuen massa cosa i d'altres són surrealistes o irònics. Hi ha de tot (fins i tot un on un personatge fa servir el mateix cognom que jo, cosa que no havia vist mai).

I ara us deixo amb una trentadosena part dels contes (que consti que és menys d'una trentadosena part del llibre!):

La tiradora de cartes (i també especialista en vola de cristall, segons els anuncis) va dir al client que treuria premi a la rifa.

Després de la fallada, el client va reclamar iradament perquè no havia tret.

―Quin número teníeu? ―va preguntar-li la fetillera.

―Cap!―I doncs? Com volíeu treure?

―Vos em vau dir que tindria sort, i si la sort posa condicions, plego! A base de comprar números pot treure qualsevol!

Tenia raó, era indiscutible, i la dama endevinadora va tornar-li els diners de la consulta. La qual cosa, si es considerava bé, ja era una confirmació dels seus auguris.