dijous, 25 de setembre de 2008

El resultat de les Açores

En l’any del seu centenari l’Oficina Federal d’Investigació, l’FBI, encara ens segueix sorprenent. No parlo de la investigació que està duent a terme sobre un possible frau per part de magnats de la banca. Parlo d’un pamflet, un tríptic, que han tret. El tema és el que més preocupa als mal anomenats nord-americans (és que ja no es té en compte el Canadà??): les armes de destrucció massiva.

Com sempre resulta curiós que el país més i millor armat del món es preocupi del que ells tenen i no deixen tenir als altres.

En aquest trosset de paper, la cèlebre organització ens diu tot el que hem de saber, si no volíem saber gaires coses sobre les armes de destrucció massiva (ADM o WMD).
L’opuscle és un gran exemple d’organització i apurament del paper: consta de 6 seccions, una per cada tercera part del paper i costat.
La primera secció és la que serveix de portada, amb el seu títol amb un fons amb els colors negres, vermell i blanc i el logo i el nom del Departament que indiquen qui l’emet.

La segona secció és la més important. Dóna la informació bàsica del que és una WMD. Una explicació que no deixa possibles ambigüitats:

- Qualsevol explosiu o dispositiu incendiari (bomba, míssil...) amb una càrrega de més de 113 grams.

- Qualsevol arma dissenyada per causar o danys mitjançant l’alliberament, disseminació o impacte de productes tòxics o metzinosos.

- Qualsevol arma que impliqui disfuncions en organismes.

- Qualsevol arma dissenyada per emetre un nivell de radiacions perjudicials per l’ésser humà.

Aquesta pàgina la tanquen amb 3 pictogrames. El de radiació, el de perill biològic i un de polivalent sobre inflamabilitat tot això acompanyat de la corresponent frase en negreta que demana que es reconeguin els símbols i que no s’esperi de trobar-los en una WMD.

Llavors hi ha dos terços més amb un escrit de l’FBI que informa del que fan i de l’obligació dels ciutadans pel que fa a col•laboració. I que si es té cap dubte que no es dubti en trucar a la divisió de l’FBI més propera. I tot condimentat amb uns logos i distintius de l’FBI.

El següent terç, el 5è, és una llista de les oficines i els seus telèfons tret del del quarter general a Washington. L’últim fa referències a temes legals poc llegibles.

De totes maneres és un senyor pamflet que és el millor que ha fet mai l’FBI sobre aquest tema (segurament perquè és el primer).

Des de fa uns anys cada cop que n’hem sentit a parlar d’aquestes armes la imatge que en tenim és l’inici de la Guerra d’Iraq en què els americans acompanyats d’algunes tropes internacionals van anar a pacificar i salvar el món occidental del perill que suposava un govern dictatorial que suposadament estava en possessió d’aquests artilugis. Després de nombroses investigacions fetes per l’ONU no van quedar-ne prou satisfets i hi havia dubtes que en aquell moment van haver de solucionar per la via més efectiva.

Després d’haver llegit això qualsevol pot creure que realment havien encertat el Trio de les Açores (era un quartet). Segons la definició de l’agència federal americana un explosiu de poc més de 100 grams ja és una arma de destrucció massiva!! Una definició que sens dubte és una mica justeta.

Veient les definicions que dóna aprofitant la imprecisió de la quarta (si donés números concrets...) i pensant que no deixarà cap organisme que pugui patir una bomba d’antimatèria no és de destrucció massiva si no hi ha més de 56.5 g de reactiu.
Així doncs com que segur que van trobar algun coet de més de la massa estipulada sí que hi havia armes de destrucció massiva. El senyor Aznar es va tornar equivocar, aquest cop quan rectificava jaja.



L'article al The Guardian.

1 comentari:

omalaled ha dit...

"Tothom pensava que hi havia armes de destrucció massiva" ... Em sembla que els que ho pensaven eren ell i els seus.

El que sorprèn es que hi ha gent que hi aplaudeix.

Salut