dijous, 1 de maig de 2008

Tractatus logico-philosophicus

Aquesta tarda he acabat amb el segon dels tres llibres que tenia començats. Es tracta del Tractatus de Wittgenstein.

Aquest llibre me'l va recomanar el professor de filosofia fa mesos i finalment vaig decidir començar-lo.

El llibre comença amb una introducció de Bertrand Russell, segueix amb un breu pròleg de l'autor i continua amb el Tractatus en sí.

A la introducció l'autor ressalta que aqueta obra no pretén ser un manual i que són simplement els seus pensaments (en el moment d'escriure l'obra ja que anys més tard la criticaria). Se centra en la relació entre el món i el notre llenguatge i la relació del llenguatge amb la lògica.

El llibre són poc més de 80 pàgines i a simple vista pot semblar que és un moment però a mesura que es va penetrant en l'obra es comença a endevinar una gran complexitat.

El llibre consta d'una sèrie d'aforismes ordenats per l'autor seguint una pauta ordenada. Es a dir, hi ha aforismes que pretenen aclarir-ne d'altres.

El llibre es desenvolupa en 7 proposicions principals.

Wittgenstein desenvolupa el món dels fets, els fets, la relació amb la ment i el llenguatge i la lògica.

Ludwig critica obertament a la forma de fer filosofia:

4.003: La major part de les proposicions i qüestions filosòfiques que s'han escrit sobre matèries filosòfiques no són falses, sinó insensates. D'aquí que no puguem constatar preguntes d'aquesta naturalesa, sinó només constatar la seva insensatesa. La major part de qüestions i proposicions dels filòsofs depenen del fet que nosaltres no entenem la nostra lògica del llenguatge.

I no és sorprenent que els problemes més profunds no siguin pròpiament cap mena de problemes.

Dóna una visió del món diferent d'altres filòsofs que s'acostumen a estudiar durant l'etapa d'ensenyament (Plató, Aristòtil...).

És un llibre que d'aquí a uns anys segurament tornaré a llegir perquè encara sóc massa jove i a més a més utilitza un llenguatge lògic heretat de B. Russell el qual no coneixia i m'ha creat algun problema.


1.1 El món és la totalitat dels fets, no de les coses.

6.5 Si una resposta no es pot expressar, la pregunta que li correspon tampoc es pot expressar.

L'enigma no existeix.

Si una pregunta es pot arribar a formular, també pot ser contestada.

7 D'allò de què no es pot parlar, val més guardar-ne silenci.

Si algú s'anima a llegir-lo o bé ja se l'ha llegit, li estaré agraït si en dóna l'opinió que li ha generat el Tractatus.

5 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Hola Joan.
La veritat és que sembla aquest llibre com si fos una espècie d'endivinança. Segons exposes diu a un fragment del llibre que "L'enigma no existeix", però en camvi el llibre en sí sembla un enigma, amb coses per desxifrar xDD.
Segons la meva primera impressió tracta de fer pensar i arribar a les nostres pròpies conclusions sobre els coses que planteja.
Més a fons, em fa l'efecte que tractarà d'explicar una cosa esencial... Les coses de les quals ens desenvolupem, els diferents esdeveniments que tenen lloc i en definitiva, tractar d'analitzar "el per què de les coses" i no quedar-nos nomès amb una senzilla idea abstracta d'allò sense haver-la raonat primer.
Nomès amb el que has exposat a mi és la impressió que m'ha fet. I a mès a mès ja vaig encarregar-lo a la mula, i ohh que ràpid!!!, ja m'ha arribat!!!. El començaré a llegir i després et comentaré la meva opinió i les meves conclusions. Efectivament sembla complicat però també curt (el pdf posa 103 pgs). A veure si ja l'he acavat en 3-4 dies i et comento.
Un salut

Robert

Alasanid ha dit...

Veig que l'he comentat força bé. El que buscava Wittgenstein era que quan comencessis a llegir-te'l ja t'haguessis preocupat una mica de pensar en el que escriu i l'únic que havia de fer el lector és comparar i acabar d'aprofundir en alguns casos.

omalaled ha dit...

Prenc nota. No et prometo quan, però el llegiré.

Salut!

Dan ha dit...

Deu del cel! T'has llegit el tractatus? Jo no vaig poder passar de la tercera pàgina. Ets un monstre!"!!

Alasanid ha dit...

omalaled: no et preocupis, tens molt de temps encara. Clar que amb la de llibres que llegeixes...

Dan: que consti que hi va haver una part que em va costar força d'entrar-hi i el començament també em va sobtar, no havia llegit mai cap llibre d'aquests.