Aquest és el segon (aquí podeu veure el primer) article que dedico (de moment) als Premis Ig Nobel de la Pau, en aquest cas de 2001 a 2009. Tot i que el de 2009 encara no s'ha atorgat, estaria bé que busquéssim nosaltres algun candidat.
Començo doncs.
2001: A Viliumas Malinauskus de Grutas, Lituània, per crear un parc d'atraccions anomenat "El Món de Stalin".
2002: A Keita Sato, President de Takara Co., a la Dra. Matsumi Suzuki, Presidenta del Laboratori Acústic del Japó, i el Dr. Norio Kogure, Director executiu de l'Hospital Veterinari de Kogure, a tots ells per la promocionar la pau i l'armonia entre espècies inventant el Bow-Lingual, un dispositiu computacional que tradueix automàticament els lladrucs d'un gos al llenguatge humà.
Aquest agost surt una nova millora de l'aparell que serà capaç d'identificar 6 estats emocionals diferents.
2003: A Lal Bihari, de Uttar Pradesh, Índia, per tres raons. Primer, per mantenir una vida intensa tot i haver estat declarat legalment mort. Segon, per la seva activa campanya pòstuma en contra la burocràcia i parents cobdiciosos. Tercer, per crear Mritak Sangh, l'Associació de la Gent Morta.
Lal Bihari no va poder assistir a la cerimònia per problemes burocràtics amb el seu passaport, però un amic, Madhu Kapoor, ho va fer per ell i li va entregar el premi en una cerimònia a l'Índia.
2004: A Daisuke Inoue de Hyogo, Japó, per inventar el karaoke, de manera que va dotar a la gent una nova eina per aprendre a tolerar-se l'un a l'altre.
2005: A Claire Rind i Peter Simmons de la Newcastle University, del Regne Unit, per monitoritzar l'activitat d'una cèl·lula cerebral d'una llagosta mentre la llagosta mirava fragments de la pel·lícula Star Wars.
2006: A Howard Stapleton de Merthyr Tydfil, Gales, per inventar un repel·lent electromagnètic d'adolescents; un dispositiu que fa un soroll dissenyat per ser audible pels adolescents però no pels adults, i per posteriorment utilitzar la mateixa tecnologia per fer un to pels telèfons que és audible pels adolescents però probablement no pels seus professors.
Si sou alumnes segur que alguna vegada l'heu sentit a classe, jo de moment encara el sento o si més no això pensava l'última vegada que el vaig sentir.
2007: Al Laboratori Wright de les Forces Aèries dels Estats Units, Dayton (EEUU), per la investigació i desenvolupament d'una arma química, anomenada Bomba Gay, que faria que els soldats enemics es trobessin sexualment irresistibles entre ells.
2008: Al Comitè Federal Suís d'Ètica sobre Biotecnologia no Humana i als ciutadans suïssos, per aprovar el principi legal que les plantes tenen dignitat.
2009: A Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl —de la Universitat de Berna (Suïssa) — per determinar, experimentalment, si és millor colpejar el cap amb una ampolla plena de cervesa o amb una de buida.
De totes maneres els dos que em confonen una mica són els de 2005 i 2006, encara no entenc què van fer per la pau del planeta
6 comentaris:
Sí, és una mica desconcertant que a la llagosta només li deixessin mirar fragments de la peli, enlloc de passar-li sencera. ;-)
A mi m'agradaria saber què va experimentar.
Suposo que haurien col·lapsat la llagosta.
Jaja. El del 2006 no sé si va portar pau al planeta, però sí que va portar pau a les aules d'arreu del món! Imagina: no més professors cridant per haver sentit sonar un mòbil!!! :-P
Tens tota la raó, però la veritat és que a vegades són ben pesats.
Aprofiten que el professor no els sent per deixar el pito de forma continua per emprenyar als qui el senten...
El del 2007 és impressionant: "Fes l'amor i no la guerra". Ara els exèrcits hauran de fer alguna cosa per contrarestar la bomba gay... la bomba machote?. Osti quines invencions.
Recordo que quan vaig entrar a l'intitut hi havia una enganxina en una porta d'una classe amb la mateixa frase i una caricatura de l'Aznar i un colom de la pau fent les dues coses alhora. (feia referència a l'Afganistan).
Suposo que hauran de bombardejar amb testosterona jaja
Publica un comentari a l'entrada