Un altre llibre

¿Qué te importa lo que digan los demás?

Abans d’ahir vaig parlar d’un llibre que havia llegit feia molt temps. Vaig considerar que era el millor que podia fer abans de parlar-vos de l’últim que vaig llegir, malauradament també era en castellà com ja va essent freqüent en el camp de la ciència. El llibre era una espècie de segona part del que vaig comentar. En aquest es centren més en la seva cara més humana i les seves experiències amb la Comissió Robers. Pels qui no la conegueu va ser una comissió presidencial dels Estats Units constituïda després de l’accident del transbordador espacial Callenger. Després de mesos de voltar amunt i avall, i anar aprenent un fotimer de coses sobre el transbordador va acabar presentant un apèndix que van adjuntar a l’informe final, no sense haver tingut algun problema amb els membres més buròcrates de la comissió.

Pel que fa a la seva part més humana ens parla molt més de la seva primera dona,Arlene, qui va morir d’una tuberculosi que havia passat sense detectar durant molt de temps per la majoria dels metges que l’havien visitat. També narra el seu viatge èpic de Los Alamos a l’hospital on era la seva dona en què si no ho recordo malament punxen 4 vegades la roda.

Tanmateix també ens mostra algunes de les seves aventures arreu del món i la seva poca mania a l’hora de triar un hotel. Tot un Premi Nobel, sens dubte.

Un fet sorprenent és que va ser titllat de “cerdo machista” per un col·lectiu de dones. Es sorprenent el sistema que utilitza per desfer-se’n: “Parlem ara de l’estructura del protó...” si no ho recordo malament.

PS: Va ser titllat de masclista per haver utilitzat una famosa anècdota d’un altre dels grans físics del seu temps, Hans Bethe.

PPS: L’anècdota és l’arxiconeguda per molts que fa referència al per què brillen les estrelles.