dilluns, 24 de setembre de 2007

El gen… despistat?


Avui canviaré de tema i us parlaré d’una petita part del meu genoma.

Aquesta és una de les preguntes que em faig amb més freqüència i és si sóc víctima de ser l’hereu del gen despistat. En aquest planeta abunden les persones que el tenen.
Tot i que aviat farà 17 anys que visc al mateix poble encara aquesta tarda he patit un parell d’errors en la situació espacial de dues ferreteries. El problema principal ha estat que enlloc d’anar cap al mar he anat cap a la muntanya fins que m’he adonat que no anava pel “bon” camí.
He fet la volta i Riera avall (pels més grans: abans cada cop que plovia força sortien imatges de cotxes nedant cap al mar a l’espai del Temps). Entro a la ferreteria i com m’acostuma a passar no tenien la bombeta que necessitava (tampoc és la primera vegada que em passa). He canviat el rumb i un altre cop cap amunt fins que he hagut de recular 15 metres perquè havia passat de llarg la segona parada.
Tampoc en tenien. Au més amunt!
A la tercera parada sí que n’hi havia tot i que no era del tot com l’original.
Conclusió: si mai t’equivoques, no canviïs el rumb, canvia la destinació.
Pregunta: He llegit que una de les principals causes de ser una mica despistat és l’abstracció, és veritat?
Pregunta: He llegit que una de les principals causes de ser una mica despistat és l’abstracció, és veritat?
Consell: Si voleu saber anècdotes sobre despistats i no sabeu on trobar-les busqueu entre els matemàtics i els físics.
PS: La bombeta en qüestió era per la lupa binocular que m’està ajudant amb el treball de recerca.
PPS: També us passen coses així?
PPPS: Laia això dels post scriptum és una de les meves manies.

2 comentaris:

omalaled ha dit...

No he llegit aquest llibre, però el tinc a casa :-)

Salut!

Alasanid ha dit...

Has de tenir molts llibres o si més no n'han d'haver passat molts per les teves mans...