Pare jo vull ser...

L’altre dia l’Omalaled ens parlava del cas de Sir William Henry Bragg i del seu fill. Moltes vegades els pares volen o si més no els agradada que els seus fills segueixin els seus passos o que els succeeixin a les empreses que els ha costat anys tirar endavant. En certes ocasions els fills fan una altra cosa o s’interessen per altres coses, un fet perfectament comprensible. Altres vegades els fills segueixen el camí començat pels pares.

Aquesta idea que avui publico em va passar pel cap a finals de maig. Era final de curs i havia de fer una exposició sobre els processos químics i físics que intervenen a la sinapsi quan llegint un llibre em trobo un escrit signat per un tal Heisenberg. D’entrada em va sobtar molt, sortosament al costat hi havia un requadre en què deia que era fill del famós físic alemany. Segons deia quan havia comunicat al seu pare que volia fer biologia, en Werner s’havia enfadat i li havia dit que la veritable ciència era la física.*

A partir d’aquí vaig començar a pensar i preguntar-me què se n’havia fet dels fills dels grans científics que era capaç de recordar.

Max Planck va tenir més d’un fill, el més gran Karl, va morir a la Primera Guerra Mundial, les bessones van morir poc després i el quart, Erwin, va morir executat per règim nazi... El senyor Planck, però va tenir un altre fill amb la segona dona, Herrmann del qual no he trobat res.
Properament continuaré amb la descendència de John Von Neumann, Neils Bohr, els Curie, J.J. Thompson i Feynman.

* No he trobat cap lloc on es digui i he trobat que un fill seú és o va ser físic...