dilluns, 7 de setembre de 2009

El Mont Taranaki i el Conjunt de Mandelbrot

Una de les caracterísitiques de la geometria fractal és que aconseguiex explicar molt millor les formes del món en què vivim. Com ja va dir Mandelbrot: Ni les muntanyes són cons ni els núvols esferes.

El fet que en la natura predominin les estructures fractals (o quasi per limitacions físiques) és per intimar al màxim amb l'entorn i alhora optimitzant al màxim l'enrgia i els recursos.

Fa uns dies vaig parlar del Conjunt de Mandelbrot com un des objectes fractals més fascinants. La pregunta que a un se li pot acudir és a la natura es pot trobar alguna cosa que se li assembli??

Doncs si es busca una mica s'arriba a la conclusió que sí, que hi ha una cosa que se li assembla i és ni més ni menys que un volcà. El volcà en qüestió es troba al sud-oest de l'illa nord de Nova Zelanda.

Es diu Mont Taranaki i és famós per la seva semblança amb el Mont Fuji japonès i per haver fet de doble del Fuji a la pel·lícula The Last Samurai (el último samurai).

Aquí en teniu una mostra, no són clavats però té el seu mèrit

Estic segur que en el camp de la biologia ja hauran trobat alguna cosa, algun dibuix o coloració que s'assembli més a alguna de les seves parts, però aquí ja no hi arribo, si sabeu d'alguna cosa estaré molt content de conèixer-ho també.

6 comentaris:

Dan ha dit...

La imatge es espectacular i dsi que recirda moltíssim al conjunt den Mandelbrot.
però totalment nattural no es. La circumferència amb el canvi de color és degut als límits del parc nacional, on no s'hi pot conrear. Però això és irrellevant.

Asimetrich ha dit...

Sí que s'hi assembla sí jejeje. De fet tinc entès que en el món dels efectes especials es fa servir el tema dels fractals per generar paisatges per ordinador. Tu has sentit alguna cosa d'això?

Alasanid ha dit...

Dan. Veus, això no ho sabia. Doncs si és una frontera posada per l'home ja s'hi podrien haver fixat una mica més i fer que s'hi assemblés més :D

Asimetrich. Sí, n'he sentit a parlar, i ja escriuré alguna cosa. La veritat és que els són molt útils per fer paisatges i altres coses que ja faré sortir.

Laia ha dit...

Ufff doncs a mi no se m'acut res! pensant en biologia el primer que se m'ha acudit mirant la rodona més gran (la petita de la dreta em sobra ^^) és la típica imatge d'un òvul vist per mircroscopi, quan n'extreuen el nucli per fer clonacions (quan introdueixen la micropipeta l'enfonsen una mica, com aquesta invaginació que fa pel cantó dret). I l'òvul està envoltat per la zona pelúcida, més irregular, una gran massa de polisacàrids...

uau, quina paranoia en realitat no s'asembla en res però m'ha vingut al cap!

Laia ha dit...

perdó... volia dir "la petita de l'esquerra"... dislèxia temporal ;-)

Alasanid ha dit...

Carai... I si la de l'esquerra representé un exèrcit d'espermatozous?? Potser són molts, no? jajajaja

I ja es tracta d'això, de trobar coses, encara que no s'hi assemblin gaire.

PS: ara que hi penso alguns núvols poden assemblar-se a certes regions.