Odisea

Després d'anar uns dies a Madrid em veig mig obligat a fer algun comentari sobre la sortida.

Com no podia ser d'altra manera hi va haver algun petit incident. El primer va tenir lloc a terres catalanes o més ben dit a l'aeroport del Prat.

El problema va arribar a l'agafar el DNI en el moment d'embarcar. Va ser estrany però he de dir que el paperet plastificat havia marxat i m'havia deixat sol. Les primeres reaccions van ser les normals per una situació com aquella: tornar a buscar, inentar inútilment no desesperar-me, la gent pujant a l'avió...

El pànic s'estava apoderant de mi i un dels professors responsables ja es plantejava deixar-me a casa. Per sort hi havia dos professors i el segon em va acompanyar a buscar-lo corrent el risc de perdre l'avió. Després d'uns segons de correr per l'aeroport vam arribar on hi ha els detectors de metalls allà la Guàrdia Civil encara hi té alguna cosa a dir i per sort guardaven el DNI. Pensant-ho després vaig trobar que tenia una gran lògica que fos allí, és on el cervell deixa de funcionar-me correctament.

Per sort vam poder entrar els últims a l'avió i minuts després tancaven.

Un cop a la capital estatal van passar diverses coses algunes de gran estupidesa (certa persona del social havia adquirit una botzina de les dels camps de futbol que feia sonar durant la nit, se n'hi van requisar un parell) i d'altres de més curioses (intent de contactar físicament amb una persona coneguda feia poc que també estava de viatge a Madrid).

De fotografies no en vaig fer massa però n'hi va haver un parell que em vaig veure forçat a fer: la primera al km 0 i la segona a uns coloms que estaven numerats.

Del que vam fer destaca una visita a un museu que de moment espero no tornar-hi si més no de forma voluntària [ens l'havien venut com un bon museu de la ciència (això passa per deixar organitzar el viatge a algú de lletres)] i també destaca la gran impuntualitat dels companys del social.

A la tornada, com no podia ser d'altra manera, també hi va haver incidents. Vam arribar massa d'hora a l'aeroport i l'avió va sortir amb retard. Des que vam deixar la ciutat fins que vaig arribar a casa van passar 9 hores.

Aquest ha estat un resum força condensat del que vam fer i vaig veure però també vaig veure per primera vegada com es trencava un vidre d'un tren de rodalies mentre estava en marxa i amb mi a dins, el mateix tren que vam agafar per equivocació i ens va dur a fer la volta per fora de la ciutat, també em va sorprendre la gran necessitat de llençar aigua de la T4 (els bàters són automàtics!)

Segurament em quedaré amb unes frases d'un dels professors acompanyants.

- Els que feu geografia, escolteu. Com veieu l'aeroport de Barajas, a diferència del de Barcelona, es pot ampliar per tots costats.

- Sí, clar. I encara més quan s'amplia amb diners que no són seus.

Trampes òptiques

Si es fa una mirada ràpida al títol el primer que ve al cap són aquelles imatges que amaguen persones, animals i es riuen del nostre sentit de la vista i cervell.

Del que m'agradaria parlar és d'una tècnica que fa cosa de 20 anys que es va descobrir.

Les trampes òptiques poden manipular partícules dielèctriques de l'ordre del nanòmetre fins al micròmetre gràcies a forces molt dèbils fetes a mitjançant un raig làser. Aquest raig s'enfoca i es cotrola, normalment, amb un microscopi.

Les partícules en qüestió es desplacen fins al punt en que el camp elèctric és més potent, al centre del raig làser. Un cop al centre i si el camp elèctric és prou fort, la partícula queda atrapada i movent el làser la partícular es desplaça sense protestar massa. Hem fet unes pinces làser capaces de manipular sense el sentit clàssic de la subjecció.

I la pregunta que sol fer la gent: "I això per què serveix?" és una pregunta sobre la que se'n podrien escriure moltíssimes ratlles. Avui no ho faré però tot i això no em puc estar de dir una frase coneguda per tots La paciència és la mare de la ciència.

Responent a la pregunta anterior una de les respostes ens la pot donar la biofísica que és una de les moltes matèries interdisciplinàries de recent aparició en què coincideixen dues grans ciències.
Aquestes noves tecnologies serveixen per mesurar les forces d'unió entre les diferents molècules que constitueixen l'ADN, manipular sense destrossar moltes cèl·lules i de la mateixa manera mantenir-les immòbils per a una millor observació. D'altra banda, s'ha vist que les cèl·lules neuronals són sensibles a aquests contactes i que redirigeixen les dendrites cal al feix de llum. D'aquesta manera és podrien obtenir uns creixements determinats per aquestes cèl·lules.

Però quan es treballa amb cèl·lules vives sorgeig un petit problema. Les has de mantenir vives. Moltes de les cèl·lules amb què convé treballar són molt exigents i requereixen unes condicions de temperatura i humitat determinades i si no es satisfan aquests requisits els dóna per morir-se. Per a solucionar aquestes foteses el més pràctic és construir uns petits recipients que permetin aillar la mostra del "fred" extern i amb una atmosfera "pròpia".

Però clar, sempre hi ha qui va fins més lluny i com a científic troba usos més raonables a aquestes grans i prometedores noves tecnologies. Us deixo aquí amb una desmostració d'habilitat amb el làser. Per controlar el làser s'utilitza un ordinador (treu part del mèrit)



Com és de suposar les peces no són cèl·lules, per fer-ho van buscar uns substituts. Ah, penseu que a cada peça hi ha un làser.

Clar que també es pot veure què passa amb una cèl·lula de debò.




PS: Ara estaré uns dies fora, a Madrid concretament, si sabeu algun bon bar per passar-hi un ratet no dubteu en recomanar-me'l... Fins una altra.

LASER

Quan sentim la paraula làser pensem inevitablement en les grans batalles que transcorrien a una galàxia molt i molt llunyana o en alguna de les aventures d’en James Bond.

Després d’uns moment de recordar ens adonem que una vegada o altra hem tingut un làser a les mans.

Però d’on ve la paraula làser? És d'origen llatí? No ho sembla pas. Aquesta paraula és un acrònim de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation és a dir Amplificació de Llum per Emissió Estimulada de Radiacions en català seria ALEER (suposo que els qui sabem castellà ho relacionem amb una cosa completament diferent)

Aquests noms donen la informació molt condensada però com funcionen els làsers?

Hi ha làsers de més d’un tipus però intentaré explicar-ne un de concret. Els làsers He-Ne.

Els fonaments del funcionament dels làsers rauen a la mecànica quàntica, més concretament en la relació entre la matèria i l’energia.


El procediment per fer un feix làser és relativament simple.

El primer que s'ha de fer és excitar els àtoms de gas continguts en un recipient; en aquest cas heli i neó.

Quan un àtom està excitat hi ha dos processos pels quals els electrons passen a estats de menor energia. El primer és per emissió espontània la qual es produeix quan l'electró, en un moment donat, canvia de nivell i emet un fotó amb energia igual a la que ha perdut. L'altre mètode és el d'emissió estimulada que es produeix quan l'electró és pertorvat per un fotó; l'electró canvia de nivell i emet un altre fotó idèntic a l'incident. Un fotó en fase, mateixa freqüencia i direcció. Cal recordar que l'electró es pot comportar com una ona i també com una partícula.

El que es tracta en els làsers és que hi hagi més àtoms excitats que en estat fonamental (s'aconsegueix mitjançant una font d'alimentació, el que s'anomena bombeig). Amb el bombejat s'aconsegueix que hi hagi emisions espontànies contínuament. Com que els fotons són alliberats en totes direccions, mitjançant uns miralls, s'ajusta a seva direcció per tal de fer-los passar a través del gas com es mostra a la imatge anterior. Aquests fotons provoquen emissions estimulades en la mateixa direcció i per tant, molts més fotons en fase, direcció i amb la mateixa longitud d'ona.

Per aquest procés la quantitat de fotons augmenta i s'equilibra a mesura que s'escapen els fotons per un dels miralls que els reflecteix parcialment.

El feix de llum que en resulta té unes característiques que el fan especial.

Una de les més importants és la coherència de les ones electromagnètiques emeses; es a dir les ones estan en fase. Una altra característica destacable és que la llum està molt concentrada i que divergeix molt poc. No es possible aconseguir una divergència nul·la a causa de la difracció que es produeix a la sortida.

La majoria de làsers són monocromàtics però se n'ha arribat a fer que emeten radiacions a diferents longituds d'ona.

Com que hi ha molts salts d'energia possibles els que es busquen són precisament aquells que la radiació sigui visible.

Espero que hagi quedat prou comprensible, de moment encara porto la L en aquest gran món.

Sementals

Si et dediquessis al món dels braus i se't jubila un gran semental què faries?

Com ja sabeu, hi ha països que tenen una cultura taurina molt arrelada i que necessiten una bona producció d'aquests animals. De ramaders n'hi ha uns quants i una paraula important en aquest sectors és ganadería. Hi ha ganaderies que amb el temps s'han fet un bon nom i gràcies, en part, a grans sementals.

El problema arriba quan el gran mascle es retira després d'una llarga vida de donar material genètic. Per sort per ell, molts dels seus fills els maten i no els haurà de passar una pensió. Tot i això, la seva vida no és fàcil.

Els ganaderos, és a dir, els propietaris de les ganaderies tenen un petit problema quan aquest moment arriba. La solució més normal i que fa mols anys que es fa servir és canviar de semental. Es a dir, en compren un de nou (com si fos un cotxe).

A vegades hi ha animals que han engendrat grans braus i que és una llàstima que s'hagin de retirar. Això és el que li ha passat a Victoriano del Rio. Alcalde, el seu semental, ha engendrat dos magnífics exemplars i és una llàstima que s'hagi de retirar. El que pretén fer el senyor Victoriano és ni més ni menys que clonar el brau.

La clonació li costarà de 30 a 35 mil euros i a més a més amb garantia. Només em vull imaginar que l'ha de tornar, seria una situació còmica. Clar que del Rio és d'aquelles persones que de ciència hi entén

"No hi ha garanties, ja que és la primera vegada que es fa. Quan es vol avançar en ciència, s'ha d'apostar"

Sí, això és el que ha dit el senyor Victoriano.

Per a la clonació les cèl·lules mare s'extrauran del lòbul auricular d'Alcalde i seran enviades a uns laboratòris de Texas per fer l'embrió.

Una gran feinada per provar de mantenir un mascle tot i la seva més que possible mort. Tanmateix, el senyor Victoriano haria de recordar que no tot el material genètic el passa el mascle tot i que amb el que ha fet s'assegura un mascle molt semblant al que tenia i descarta la possibilitat de trobar-ne un de millo.

És una gran llàstima a dia d'avui no s'hagin adonat de l'atrocitat que representa jugar amb els bous de la manera que ho fan. Però mentre les majories segueixin donant-hi suport, els qui hi estem en contra no podem fer altra cosa que mostrar-nos-hi en contra.

Extret d'aquí.

In memoriam

Avui és 15 de febrer. És un d'aquells dies que es fa necessari fer una mirada enrere i veure què va passar.

El 15 de febrer és dia amb moltes efemèrides destacades i que es mereixen un escrit individual.

Suposo que tots els qui heu estudiat la història espanyola, en algun moment o altre haureu sentit a parlar de la Guerra contra Estats Units.

Els Estats Units frisaven per entrar en guerra amb Espanya que en aquells moments batallava per mantenir Cuba. Va ser el 15 de febrer de 1898 quan va explotar l'USS Maine.

El 15 de febrer va veure néixer a Galileo Galilei.

Però per altra banda també ha vist morir, entre moltes altres persones, a Richard Feynman.

És un d'aquells personatges que no necessita presentació, no perquè no fes res de bo, sinó perquè tota presentació queda curta.

D'ell se'n saben i se'n recorden moltíssimes anècdotes, moltes de les quals sós extraordinàries. Algunes d'elles estan recollides als llibres on es parla d'ell.

D'entre totes n'hi ha unes quantes que m'agraden especialment i aquesta és una d'elles:

Després de l'incident amb la filosofia, Feynman va provar la biologia decidit a fer totes les matèries tot i ser ja professor de física de renom. Les classes a les que assistia eren per alumnes que ja estaven llicenciats. Els companys de classe solien riure's dels seus errors en les arees més bàsiques de la biologia. Els estudiants es van fer un bon fart de riure quan en una presentació va anomenat blastosferes als blastòmers o altres coses per l'estil.

La presentació següent feia referència als impulsos nerviosos dels gats. Els articles que llegien feien referències constants a determinats músculs i nervis dels gats, però en Feynman no sabia on era cada cosa ni les seves posicions relatives. Per tal de solventar el problema va anar a la biblioteca de biologia i va demanar un mapa d'un gat. Horroritzada, la bibliotecària va respondre: "Un mapa d'un gat? Voldrà dir una carta zoològica!"

Cal dir, però, que Richard Feynman va arribar a dalt de tot de la biologia d'aquells moments. Va arribar fins a James Watson.

Durant mesos, la història va córrer per la Universitat, un llicenciat en biologia havia demanat un mapa dels gats!!

Avui és un bon dia per saber qui era i rememorar-lo, avui ja fa 20 anys que va morir.

Odiaria haver de morir dues vedades. És molt avorrit!!

L'agent de trànsit

Hem començat un nou mes i comencem a mirar enrere, ja n'ha passat un? Però si no fa tant de Cap d'Any!

Quan mirem enrere acostumem a pensar en els qui ja no hi són. Aquest mes mirant els aniversaris he vist que l'1 feia anys de la mort de W. Heisenberg, ahir de Bertand Russell i avui del naixement de Gaston Julia. Entre d'altres clar.

Bé, aquesta gent ens ha deixat una gran quantitat de coses. El senyor Heisenberg maiteix ens ha deixat amb el Principi d'Incertesa una gran excusa per a certs problemes amb la llei. Per veure'n un exemple hi ha mots casos en què es pot aplicar però aquest és el que m'agrada més de tots:

Aquesta no es pot utilitzar si es va una mica begut perquè es possible que hi hagi una disminució del coneixement d'on és un mateix.

Parlant d'excuses ara mateix me'n ve una altra al cap que tot i no ser tan bona també pot salvar-nos d'algun compromís amb la llei. Es tracta de l'Efecte Doppler.

Es ideal per quan hom es salta un semàfor en vermell.

- Escolti sap que acaba de saltar-se un semàfor en vermell?

- No, no era vermell, era verd. Vostè coneix l'Efecte Doppler?

...5 minuts d'explicació...

- Bé doncs li hauré de retirar la multa per saltar-se el semàfor, disculpi. Esperi, no marxi encara. He estat fent números i hi ha una cosa... Em temo molt que li hauré de ficar una multa per excés de velocitat...

Després de fer quatre càlculs es va veure que la velocitat del cotxe era força temerària i que era més que probable que qualsevol dels rècords anteriors de velocitat quedessin superats de llarg.

Premis

Fa dies que no plou gaire i potser el clima m'ha encomanat la sequera i el més de gener ha estat el pitjor de tots des de setembre. Esperem que canvïi aviat en el dos sentits.

Normalment quan parlem de premis ens vénen al cap els Òscars (o els Razzies si els coneixeu), o els Darwin (que n'he de parlar sens falta), els Nobel i els no menys admirats IgNobel.

Avui però parlaré d'un altre premi que he descobert aquesta tarda navegant sense rumbe per Internet just després de deixar-me portar per una curiosa curiositat curiosa.

El passat 24 de gener l'Institut Americà de Física va anunciar els guanyadors del premi Dannie Heineman Prizes for Astrophysics and for Mathematical Physics.

Aquest premi es concedeix des de 1959 principalment a investigacions en física matemàtica i astrofísica i entre els guanyadors més destacats hi ha el primer: Murray Gell-Mann, Aage Bohr fill de Niels Bohr i Stephen Hawking.

El premi d'aquest any, el de 2008, ha anat a parar a Mitchell Feigenbaum i Andrew C. Fabian.

El primer dels dos l'ha rebut pels seus treballs en el Caos i el segon en els Rajos X. Ha estat el fet de veure la paraula caos que m'he encuriosit per la notícia fins al punt de llegir qui havia guanyat el premi.

No ha estat una sorpresa veure que el galardonat era Mitchell Feigenbaum. Possiblement no us sonarà massa, a mi tampoc em sonava fa 4 mesos.

Feigenbaum ha rebut el premi Per desenvolupar la teoria determinística del Caos, més concretament la universalitat de la duplicació del període, i per la gran incisió d'aquests descobriments per a la comprenció dels fenòmens físics no lineals.

Durant aquesta setmana miraré de parlar del la dupliciació del període.

Mitchell Feigenbaum va néixer el 1944 a Filadèlfia. Va estudiar al MIT i després va anar voltant per Virgínia, Cornell, Los Alamos...

Una de les figures més conegudes seves és el diagrama de Feigenbaum que representa l'evolució de la funció logística a mesura que es va variant el paràmetre r en el cas de la Wikipèdia.

El seu inesperat descobriment en la teoria escalar dels primers passos cap al Caos s'han estès en moltes direccions dins del món de les matemàtiques hi han situat els sistemes dinàmics en el camp de la física. Els seus treballs més recents són sobre fluids i diferents estudis sobre la visió. A la dècada dels 90 va treballar en cartografia i va ser el primer d'implementar les projeccions de Chebychev.

Ente els premis que ha rebut destaquen el Premi Lawrence un premi de la Fundació MacArthur i el Premi Wolf de Física.