Pel que fa a crisis mediàtiques ara tot just estem a l'econòmica. Quan se'n deixi de parlar, la seguirà la crisi energètica si no passa primer l'alimentària. D'aquesta segona no se'n parla tot i que és d'aquestes tres la que es va predir primer. Va ser l'economista anglès Thomas Malthus, fa 200 anys, qui va anunciar que la població creixia més ràpid del que ho feien els recursos alimentàris. Segons va anunciar, la població creixia de forma geomètrica mentre que els recursos ho feien de forma aritmètica. No sabem com acabarà tot i que el més normal és que ens porti a una competència digna de la selecció natural i de l'equació logística.
Després d'aquesta predicció matussera passo al tema que m'ha dut aquí, l'energia.
Ara es parla de petroli, carbó i totes les fonts energètiques relacionades amb la producció d'electricitat. El que es debat no és què ha de passar amb les infraestructures existents ja saturades sinó de quines són més o menys "netes". I per netes hom ja no sap què pensar, si és el que generen o el que han consumit per fer-ne els aparell o si són més rendibles o menys, segurament és una combinació de totes. Hi ha qui diu que les nuclears de fisió són la solució, d'altres, més moderats, que són només una solució temporal que ja vénen les de fusió tot i que encara els queda un llarg camí.
Tots aquells qui hem jugat a jocs en què l'energia és imprescindible per tirar endavant sabem d'altres solucions. La solar. Ara bé, recollida per sobre d'uns quants quilòmetres d'atmosfera.
Si hi hauran jugat o no és un altre tema però els japonesos ja hi van al darrere. Ara mateix treballen en el maquinari per realitzar generadors d'energia solar orbitals amb la intensió de completar un prototip d'aquí a 20 anys.
Aquesta proposta no és nova, ja que durant anys s'ha proposat i desestimat successivament argumentant que era molt cara i impràctica. Amb la crisi energètica que s'augura els japonesos han repescat aquestes idees i han començat a treballar-hi. L'any passat investigadors d'Osaka ja van desenvolupar un làser de 180 watts que funcionava amb la llum del Sol. Al febrer un altre equip, a Hokkaido, ja va començar amb proves per transmetre energia cap a la Terra per microones.
Aquests dos projectes formen part del SSPS de l'agència espacial japonesa (a JAXA). L'objectiu de la JAXA és posar una planta solar en òrbita geoestacionària el 2030 que transmeti una potència d'un gigawatt, l'equivalent de la potència de sortida de les centrals nuclears com les d'Ascó. Aquesta energia seria enviada en forma de microones o feixos làser a la superfície on seria convertida en electricitat per les xarxes elèctriques o emmagatzemada en forma d'hidrogen.
El perquè de les granges solars espacials és simple: les radiacions són 10 vegades més potents i no es veuen afectades per la nit ni per la climatologia adversa.
Ara bé, l'arribada d'energia a la Terra per part de les granges seria considerable, per aquest motiu les zones d'arribada estarien acordonades i situades al mar.
Altres equips estan provant de disparar làsers a receptors a 500 metres, miralls que reflecteixen només una freqüència de la llum determinada (la que penetra amb més eficiència l'atmosfera (no perd més del 10%)). La clau serà trobar el mateiral per convertir la llum solar en llum làser amb eficiència.
Aquesta recerca fonamental només és una part d'aquest progecte. Possar a prova tant els sistemes de microones com els làsers requerirà estructures titàniques a l'espai: miralls condensadors, panells solars, transmillors de microones, fileres de làsers que podrien arribar als 10 kilòmetres i l'antena terrestre que tampoc es quedarà curta.
El cost del projecte? Enorme. Desenes de milers de milions d'euros, però els representants del projecte afirmen que no consideren la qüestió del preu. Afirmen que no poden dir si es viable o no sense tenir primer la tecnologia. Intenten trobar una manera estable i econòmica per produir energia i hidrogen.
Segur que aquest projecte té els seus detractors però el que és segur és que el culminin o no faran abançar la tecnologia fins a un nou límit que a la llarga els permetrà a ells o a algú altre fer progressos i disposar d'aparells que ens facin l'existència més confortable.