dimecres, 29 de juliol del 2009

Premis Ig Nobel de la Pau (1991 - 2000)

Algunes vedades he parlat dels premis Ig Nobel i en algun cas n'he escrit alguna cosa d'algun en concret. Ara el que vull fer és centrar-me en les diferents categories i anunciar tots els que s'han concedit fins al moment i si en surt algun d'interessant li dedicaré un article.

Per començar he triat els Premis Ig Nobel de la Pau que segons el meu parè són els més càustics de tots. Si més no és l'últim que voldria guanyar jo i si no ja veureu com acostumen a ser.

En aquest primer article repasso els premis des de 1991 fins a l'any 2000.

1991: A Edward Teller, pare de la Bomba d'Hidrogen, pels seus grans esforços per canviar el significat de la Pau tal i com el coneixem.

1992: A Daryl Gates, ex-cap de la Policia de Los Angeles, pels seus mètodes persuasius únics per fer que la gent es reuneixi.

Gates era cap de la policia de Los Angeles el 1992, quan es van produir Els Disturbis de Los Angeles de 1992. Els Disturbis van començar el 29 d'abril de 1992 després que un jurat declarés innocents quatre agents de policia acusats d'haver apallissat un motorista negre un any abans, l'acte havia estat enregistrat per George Holliday. Després de la sentència i durant 6 dies hi va haver una autèntica batalla campal que va acabar amb entre 50 i 60 morts, uns 2.000 ferits, més de 3.000 incendis que van destrossar més de 1.000 edificis, uns 10.000 arrestos i uns 1.000 milions de dòlars en danys. Gates va ser rellevat abans d'acabar l'any.

1993: A la Pepsi-Cola Company de Filipines, per organitzar un concurs amb premis milionaris i anunciar un número de guanyadors equivocat. Aquest fet va incitar la revolucuó de 800.000 "guanyadors", i van unir-se d'aquesta manera en una sola causa les múltiples faccions enfrontades, per primera vegada en la història del país.

L'ordinador de la companyia havia sofert un error durant una promoció el 1993 que va fer que enlloc de 18 taps guanyadors se n'imprimissin i distribuissin 800.000. La resposta per part dels guanyadors va ser òbvia. La companyia fou objecte de més de 5.000 querelles i una condemna per negligència labora i públicitat enganyosa que li costaren unes despeses de més de 10 milions de dòlars ja que els 18 premis pensats inicialment ascendien a un total de 720.000 dòlars.

1994: A John Hagelin, de la Maharishi University i l'Institute of Science, Technology and Public Policy, promulgador de pensaments pacifistes, per la seva conclusió experimental que la meditació transcendental simultània de 4.000 meditadors entrenats provocà una disminució del 18% en la incidència de crims violents a Washington D.C.

1995: Al Parlament Nacional de Taiwan, per demostrar que es guanya més clavant-se cops de punys i patades que no pas declarant la guerra en contra d'altres nacions.


12 anys després segueixen igual...

1996: A Jacques Chirac, President de la República Francesa, per commemorar el 50è aniversari de d'Hiroshima realitzant proves atòmiques al Pacífic.

1997: A Harold Hillman de la University of Surrey, Anglaterra, pel seu informe "Possible Dolor Experimentat Durant l'Execució per Diferents Mètodes".

1998: Als Sri Atal Bihari Vajapayee i Nawaz Sarif, Primers Ministres de l'Índia i Pakistan respectivament, per les seves agresivament pacíficadores explosions de bombes atòmiques.

1999: A Charl Fourie i Michelle Wong, de Johannesburg (Sudàfrica), per inventar el Blaster, un llançaflames que el conductor d'un cotxe pot activar amb el peu per utilitzar-lo contra els assaltadors de cotxes.

2000: A la British Royal Navy, per ordenar als seus mariners que deixessin d'útilitzar foc real, i enlloc seu simplement cridessin "Bang!!"

diumenge, 26 de juliol del 2009

El professor penjant

El setembre passat vaig penjar un article dedicat a una història relacionada amb la pituïtària i uns mesos després un altre dedicat a evasions extretes del llibre Eurekas y Euforias de Walter Gratzer. L'article d'avui és una adaptació d'una de les moltes històries que conté, aquesta vegada dedicada a la geologia (ciència minoritària en el llibre).

En l'expedició d'Ernest Shacketon a l'Antàrtida de 1908 hi van participar dos intrèpids geòlegs que es proposaven determinar la posició del pol sud magnètic. Eren Edgeworth David, professor de la Universitat de Sidney, i Douglas Mawson, posteriorment catedràtic de geologia a Adelaida. Per assolir el seu objectiu travessaren glacials i feren observacions de les formacions locals.

Un dia havent plantat la tenda va tenir lloc una anècdota que mostra la mentalitat d'aquest parell de científics.

David havia agafat el quadern de dibuix per representar la vista del perfil de les muntanyes mentre en Mawson era a la tenda canviant les plaques fotogràfiques del carregador de la càmera. Canviar les plaques s'havia de ficar a dins del sac de dormir.

De sobte Mawson va sentir una veu exterior:

- Mawson, Mawson
- Què hi ha?
- Oh, ets al sac canviant les plaques, no?
- Sí, professor.

I silenci. Llavors en Mawson va tornar a sentir el seu antic professor cridant-lo en un to més alt.

- Mawson!

En Mawson va respondre altra vegada i pel seu to de veu el professor va entendre que encara era a dins del sac.

- Oh, encara estàs canviant les plaques?
- Sí.

I altra vegada silenci. Al cap d'un minut, amb un to encara més alt i ansiós:

- Mawson!!

En Mawson saben que passava alguna cosa però sense saber què volia el professor va respondre:

- Eh! Què passa? Què puc fer?
- Bé, Mawson, estic en una posició més aviat perillosa. En realitat estic penjant dels dits al límit d'una esquerda i no crec que pugui aguantar massa temps més. Hauré de molestar-te perquè surtis i m'ajudis.

I en Mawson va sortir tan ràpid com va poder i es va trobar amb el professor traient el cap i penjant de l'esquerda.

Un cop aixecat el professor l'expedició va seguir el dia següent escalant encara dos glacials més i fent 15 quilòmetres diaris arrossegant els trineus seguint la direcció que els marcava la brúixola.

Finalment van arribar al pol sud magnètic (72º 25' Sud, 155º 16' Est), van plantar-hi la Union Jack, van conquerir el lloc en nom de l'Imperi Britànic i s'hi van fer una fotografia fent servir una corda per disparar la càmera a distància.

En la fotografia s'hi poden veure d'esquerra a dreta: el doctor Mackay (botànic i tercer membre de l'expedició), el professor David i en Mawson.

dilluns, 20 de juliol del 2009

The Eagle has landed

Avui per celebrar el 40è aniversari de l'arribada d'un ésser humà a la Lluna penjo aquest escrit extret de Gamàtica extraterrèstre.

A les 15:17 (hora a Houston) del 20 de juliol de 1969, el modul lunar Eagle es posa damunt de la superfície de la lluna.

Després de quatre dies de viatge i completada la tretzena orbita lunar, el LM amb Armstrong i Aldrin s'havia separat del CM i havia començat la maniobra de descens. Funcionant el LM amb el programa 64 de pilotatge, des de Houston l'Oficial de Guia comunica al Director de Vol que van massa ràpids i per tant passen de llarg el lloc previst d'aterratge, a més, els astronautes se n'adonen de que l'ordinador els porta directes cap a un gran crater d'on no n'hagessen sortit mai. Armstrong canvia al programa 66, semiautomàtic que li permet el control del moviment de translació lateral del LM. Aldrin va llegint i informant de la situació i reserva de combustible, mentre el LM perd altura i el comandant cerca un lloc segur per posar la nau...






Podeu veure al youtube el vídeo del moment. Tot i que jo prefereixo la recreació feta per a la mini-serie de tv "From the Eart to the Moon", d'on he tret la idea per tractar aquest tema.

La comunicació amb el Centre de Control de Missió situat al Centre Espacial de Houston es feia de manera procedimentada, tal com havia demostrat la experiència en anteriors missions. Cadascun del oficials de vol del centre reportaven al Director de Vol FLIGHT, mai parlaven directament amb els astronautes, de fet ni tan sols ho feia el director doncs aquest paper estava reservat pel Capsule Comunicater CAPCOM. Aquests eren companys astronautes, normalment la tripulació de reserva, ja que la NASA creia que un altre astronauta podria entendre i interpretar millor les situacions, doncs recordem que era de vital importància una bona entesa en moments de molta tensió i amb gran quantitat de dades a comunicar.

Ja des d'un bon principi la NASA va adonar-se'n que era impossible pilotar aquestes naus sense l'ajuda d'ordinadors amb programes informàtics que controlessin les infinites variables que comporta el pilotatge a l'espai. Això avui pot semblar fàcil de entendre, però penseu que el vostre telefon mòbil té una capacitat de calcul superior a l'ordinador del LM que va anar a la lluna. Això sí, aquells no varen fallar mai.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Honor i glòria a Sant Zenon

Aquests últims dies he tingut problemes amb l'ordinador i he estat força absent. I suposo que havent començat ja el juliol la meva activitat també es reduirà ben bé fins a finals d'agost.

De totes maneres demà és Sant Zenon i per tant és festa (a Arenys, car). Per tant, jo també hi ficaré el meu gra de sorra per tal de fer una millor festa:

Himne a Sant Zenon

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon (Arenys de Munt)
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

En l'alba sangonent del cristianisme,
els senyalats amb l'aigua del Baptisme
d'esclaus rebien el vil tractament.
Convertits que vau ésser a la llei nova
Vós i els vostres companys de dura prova
vau suportar sense defalliment.

Cantem….

La fe dels cristians us sostenia
i amb més força afirmàveu cada dia
que només de Jesús éreu soldat.
Ben aviat la paga us era dada
que a la mateixa vall verda i gemada
i com Sant Pau fóreu decapitat

Cantem…

Quan Arenys caminava amb passa incerta
confiant que estaríeu sempre alerta,
us escollí per guia i per Patró.
Ha conservat fidel vostre guiatge
i d'un pom de verol us fa homenatge
un cop cada any i us porta en processó.

Cantem…

Com cada any aquest serà el dia en què el rector se sentirà realitzat, ja que deu ser dels pocs dies que omple la paradeta.