Premis Ig Nobel de Biologia (1991 - 2000)

1991: A Robert Klark Graham, sel·lector de llavors i profeta de la propagació, pel desenvolupament del Repository for Germinal Choice, un banc d'esperma que només acceptava donacions de guanyadors del Premi Nobel i Olimpíades.

1992: Al doctor Cecil Jacobson, implacable i generós donador d'esperma, i patriarca prolífic dels bancs d'esperma, per disenyar un simple mètode de control de qualitat d'una sola mà.

1993: A Paul Williams Jr. i Kenneth W. Newel de l'Oregon State Health Division i del Liverpool School of Tropical Medicine, pel seu estudi pioner Salmonella Excretion in Joy-Riding Pigs.

1994: A W. Brian Sweeney, Brian Krafte-Jacobs, Jeffrey W. Britton i Wayne Hansen pel seu brillant estudi The Constipated Serviceman: Prevalence Among Deployed US Troops i especialment per l'anàlisi numèrica de la freqüència dels moviments intestinals.

1996: A Anders Barheim i Hogne Sandvik de la Universitat de Bergen (Noruega) pel seu informe Efecte de la cervesa, l'all i la salsa amarga en l'apetit de les sangoneres.

1997: A T. Yagyu i els seus col·legues de l'Hospital Universitari de Zurich (Suïssa), la Universitat Mèdica Kansai d'Osaka (Japó) i el Neuroscience Technology Research de Praga (República Txeca), per mesurar els patrons d'ones cerebrals de persones mentre mastegaven xiclets de diferents sabors.

1998: A Peter Fong del Gettysburg College (Estats Units) per contribuir en la felicitat de les cloïsses donant-los Prozac.

1999: Al doctor Paul Bosland director del The Chili Pepper Institute (Estats Units) per cultivar bítxos de Jalapeño que no piquen.

2000: A Richard Wassersug de la Universitat de Dalhousie per l'informe La comparativa de palabilitat d'alguns capgrossos durant l'estació seca de Costa Rica.

Els nous Ig Nobel

Fa cosa d'una setmana vaig anunciar la cerimònia que ha tingut lloc aquesta nit al Sanders Theater. Com no podia ser d'altra manera aquest matí m'he llevat d'hora per repassar els guanyadors i són els següents:

MEDICINA VETERINÀRIA: A Catherine Douglas i Peter Rowlinson— de la Universitat de Newcastle (UK)— per demostrar que les vaques que tenen nom dónen més llet que les que no.

REF.:"Exploring Stock Managers' Perceptions of the Human-Animal Relationship on Dairy Farms and an Association with Milk Production,"

A la cerimònia: Peter Rowlinson. La Catherine no va poder-hi assistir perquè fa poc que ha tingut una filla. Va enviar una foto d'ella, la filla disfressada de vaca i una vaca.

PAU: A Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl —de la Universitat de Berna (Suïssa) — per determinar, experimentalment, si és millor colpejar el cap amb una ampolla plena de cervesa o amb una de buida.

REF.: "Are Full or Empty Beer Bottles Sturdier and Does Their Fracture-Threshold Suffice to Break the Human Skull?"

A la cerimònia: Stephan Bolliger.

ECONOMIA: Als directors, executius i auditors de quatre bancs islandesos — Kaupthing Bank, Landsbanki, Glitnir Bank, i el Banc Central d'Islàndia — per demostrar que els bancs petits poden convertir-se ràpidament en bancs enormes i viceversa — i per demostrar que es poden fer coses similars amb l'economia d'un país.

QUÍMICA: Javier Morales, Miguel Apátiga i Victor M. Castaño — de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic — per crear diamants a partir de líquid — més concretament de Tequila.

REF.: "Growth of Diamond Films from Tequila"

A la cerimònia: Javier Morales i Miguel Apátiga.

MEDICINA: Donald L. Unger — de Thousand Oaks (USA) — per investigar una possible causa d'artritis als dits fent-se petar els dits de la mà esquerra, mai de la dreta, cada dia durant més de seixanta anys.

REF.: "Does Knuckle Cracking Lead to Arthritis of the Fingers?"

A la cerimònia: Donald Unger.

FÍSICA: A Katherine K. Whitcom, Daniel E. Lieberman i Liza J. Shapiro— Universitat de Cincinnati (USA), Harvard i Texas respectivament — per determinar analíticament per què les dones embarassades no cauen de cara.

REF.: "Fetal Load and the Evolution of Lumbar Lordosis in Bipedal Hominins"

A la cerimònia: Katherine Whitcome i Daniel Lieberman

LITERATURA: Al servei de policia irlandès (An Garda Siochana), per escriure i presentar més de cinquanta multes de trànsit al conductor més multat del país — Prawo Jazdy — que en polonès vol dir permís de conduir.

A la cerimònia: Karolina Lewestam, ciutadana polonesa que té permís de conduir, parlant en nom de tots els conductors polonesos, i expressant els millors desitjos pels policies irlandesos.

SALUT PÚBLICA: Elena N. Bodnar, Raphael C. Lee i and Sandra Marijan — de Chicago (USA) — per inventar uns sostenidors que en cas d'emergència poden ser ràpidament convertits en un parell de màscares de gas, una per la portadora i l'altra per algú proper a ella.

REF.: “Garment Device Convertible to One or More Facemasks” U.S. patent # 7255627

A la cerimònia: Elena Bodnar.

MATEMÀTIQUES: A Gideon Gono — governador del Banc de la Reserva de Zimbabwe — per donar a la gent un mètode quotidià per batallar amb un gran rang de nombres — dels més petits als més grans — a l'emetre bitllets que van des d'un cèntim fins a cent bilions (100,000,000,000,000).

REF.: Zimbabwe's Casino Economy — Extraordinary Measures for Extraordinary Challenges, Gideon Gono, ZPH Publishers, Harare, 2008, ISBN 978-079-743-679-4.

BIOLOGIA: A Fumiaki Taguchi, Song Guofu i Zhang Guanglei — Universitat de Kitasato (Japó) — per demostrar que les deixalles de la cuina poden ser reduïts, en massa, més d'un 90% fent ús de bacteris extrets de cares de pandes gegants.

REF.: "Microbial Treatment of Kitchen Refuse With Enzyme-Producing Thermophilic Bacteria From Giant Panda Feces" i "Microbial Treatment of Food-Production Waste with Thermopile Enzyme-Producing Bacterial Flora from a Giant Panda"

A la cerimònia: Fumiaki Taguchi.

Aquí podreu trobar el resum que en vaig fer l'any passat.

Al final hi havia d'assistir el d'XKCD però per problemes mèdics no va ser possible...

19ena Cerimònia dels Premis Ig Nobel

Ja ens acostem a l'octubre i amb ell vénen uns dels premis més especials. L'1 d'octubre s'entreguen, al Teatre Sanders de la Universitat de Harvard els Premis Ig Nobel.

L'any passat ja vaig repassar els guanyadors. I aquest any intentaré fer el mateix.

Si hi voleu anar potser encara sou a temps de comprar entrades que valen entre $ 31 i $ 39. A més a més, en cas de ser més de 6 persones t'ofereixen la possibilitat de ser declarats Delegació Oficial i seran presentats en la presentació dels premis i per acabar-ho d'arrodonir, la Delegació que vesteixi els colors més vius desfilarà ostentosament pel teatre.

El tema d'aquest any serà: RISK. Això vol dir que alguns dels actes que es duran a terme durant l'entrega giraran entorn d'aquest concepte.

I la Cerimònia com anirà? Doncs, la veritat és que sempre es reserven alguna sorpresa aquella gent però en general serà:

Keynote Address (presentació de 60 segons): A càrrec de Benoît Mandelbrot, sobre el tema RISK.

The Big Bank Opera (L'Òpera del Gran Banc): Estrena mundial d'aquesta miniòpera de 4 actes protagonitzada per Maria Ferrante i Ben Sears i el pianista Branden Grimmett dirigida per David Stockton. Uns banquers elegants en un bar pijo de Wall Street expliquen la pujada i baixada explosiva de la banca i els grans banquers.

Risk Cabaret Pre-Concert: Un concert de pre-cerimònia especial a càrrec de The Penny-Wise Guys (Nick Carstoiu, Michael Ricca, Neara Russell, i una petita orquestra) que interpretaran cançons de cabaret sobre: risc, beneficis i Bernie Madoff.

Pre--pre-show: Concert de la Boston Squeezebox Ensemble.

Sembla que seran especialment càustics amb els banquers.

A més a més, comptaran amb la presència d'una sèrie de Premis Nobel que seran els qui entregaran l'Ig Nobel:

Rich Roberts (Medicina, 1993)

Sheldon Glashow (Física, 1979)

Wolfgang Ketterle (Física, 2001)

Dudley Herschbach (Química, 1986)

Roy Glauber (Física, 2005)

Frank Wilczek (Física, 2004)

Martin Chalfie (Química, 2008)

William Lipscomb (Química, 1976)

Les lectures 24/7: un parell de lectures per cada conferenciant. En la primera disposa de 24 segons per fer una descripció tècnica completa del tema. I la segona un resum de 7 paraules que el pugui entendre tothom.

Aquest any tindran l'honor de fer-les:

Wade Adams: director de l'Institut Richard E. Smalley (Nanoscale Science & Technology) de la Universitat de Rice. Tema: Nanotecnologia.

Stephen Wolfram: creador de Wolfram Alpha i Mathematica, i autor del llibre A New Kind of Science. Tema: Genialitat.

Deborah J. Anderson: Professora de ginecologia i microbiologia de l'Escola Universitària de Medicina de Boston i guanyadora de l'Ig Nobel de Medicina el 2008. Tema: Anticoncepció.

Concurs per guanyar una cita amb un Premi Nobel: L'any passat va ser amb William Lipscomb, a veure a qui li toca aquest any. En Glashow??

Com sol passar en aquests actes hi ha discursos que es fan pesats i llargíssims, per sort els organitzadors disposen d'un potent mecanisme per evitar que s'arribi a aquests límits. Es tracta d'un àrbitre que cronometra els discursos i Miss Sweetie Poo una encantadora nena de 7 o 8 anys que va cap al conferenciant dient-li, sense parar, que s'avorreix.

També es comptarà amb la presència de guanyadors d'anys anteriors:

Don Featherstone (creador dels flamencs roses de plàstic)

Deborah Anderson (efectivitat de la Coca-Cola com a espermicida)

Francis Fesmire (massatge rectal digital per tractar el singlot incurable)

Rebecca Waber (les medicines falses cares són més efectives que les falses barates)

L. Mahadevan (com s'arruguen els llensols)

Dan Meyer (empassar espases i els seus efectes)

I amb tanta gent no podia faltar la traducció simultània a diferents llengües que serà com el seu nom indica simultània i per tant costarà molt d'entendre alguna cosa.

El discurs "Welcome, Welcome" el discurs "Goodbye, Goodbye".

Com es pot veure serà un vespre entretingut i és un d'aquells actes que si mai tinc la sort de poder assistir-hi no ho dubtaré.

Premis Ig Nobel de la Pau (2001 - 2009)

Aquest és el segon (aquí podeu veure el primer) article que dedico (de moment) als Premis Ig Nobel de la Pau, en aquest cas de 2001 a 2009. Tot i que el de 2009 encara no s'ha atorgat, estaria bé que busquéssim nosaltres algun candidat.

Començo doncs.

2001: A Viliumas Malinauskus de Grutas, Lituània, per crear un parc d'atraccions anomenat "El Món de Stalin".

2002: A Keita Sato, President de Takara Co., a la Dra. Matsumi Suzuki, Presidenta del Laboratori Acústic del Japó, i el Dr. Norio Kogure, Director executiu de l'Hospital Veterinari de Kogure, a tots ells per la promocionar la pau i l'armonia entre espècies inventant el Bow-Lingual, un dispositiu computacional que tradueix automàticament els lladrucs d'un gos al llenguatge humà.

Aquest agost surt una nova millora de l'aparell que serà capaç d'identificar 6 estats emocionals diferents.

2003: A Lal Bihari, de Uttar Pradesh, Índia, per tres raons. Primer, per mantenir una vida intensa tot i haver estat declarat legalment mort. Segon, per la seva activa campanya pòstuma en contra la burocràcia i parents cobdiciosos. Tercer, per crear Mritak Sangh, l'Associació de la Gent Morta.

Lal Bihari no va poder assistir a la cerimònia per problemes burocràtics amb el seu passaport, però un amic, Madhu Kapoor, ho va fer per ell i li va entregar el premi en una cerimònia a l'Índia.

2004: A Daisuke Inoue de Hyogo, Japó, per inventar el karaoke, de manera que va dotar a la gent una nova eina per aprendre a tolerar-se l'un a l'altre.

2005: A Claire Rind i Peter Simmons de la Newcastle University, del Regne Unit, per monitoritzar l'activitat d'una cèl·lula cerebral d'una llagosta mentre la llagosta mirava fragments de la pel·lícula Star Wars.

2006: A Howard Stapleton de Merthyr Tydfil, Gales, per inventar un repel·lent electromagnètic d'adolescents; un dispositiu que fa un soroll dissenyat per ser audible pels adolescents però no pels adults, i per posteriorment utilitzar la mateixa tecnologia per fer un to pels telèfons que és audible pels adolescents però probablement no pels seus professors.

Si sou alumnes segur que alguna vegada l'heu sentit a classe, jo de moment encara el sento o si més no això pensava l'última vegada que el vaig sentir.

2007: Al Laboratori Wright de les Forces Aèries dels Estats Units, Dayton (EEUU), per la investigació i desenvolupament d'una arma química, anomenada Bomba Gay, que faria que els soldats enemics es trobessin sexualment irresistibles entre ells.

2008: Al Comitè Federal Suís d'Ètica sobre Biotecnologia no Humana i als ciutadans suïssos, per aprovar el principi legal que les plantes tenen dignitat.

2009: A Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl —de la Universitat de Berna (Suïssa) — per determinar, experimentalment, si és millor colpejar el cap amb una ampolla plena de cervesa o amb una de buida.

De totes maneres els dos que em confonen una mica són els de 2005 i 2006, encara no entenc què van fer per la pau del planeta

Premis Ig Nobel de la Pau (1991 - 2000)

Algunes vedades he parlat dels premis Ig Nobel i en algun cas n'he escrit alguna cosa d'algun en concret. Ara el que vull fer és centrar-me en les diferents categories i anunciar tots els que s'han concedit fins al moment i si en surt algun d'interessant li dedicaré un article.

Per començar he triat els Premis Ig Nobel de la Pau que segons el meu parè són els més càustics de tots. Si més no és l'últim que voldria guanyar jo i si no ja veureu com acostumen a ser.

En aquest primer article repasso els premis des de 1991 fins a l'any 2000.

1991: A Edward Teller, pare de la Bomba d'Hidrogen, pels seus grans esforços per canviar el significat de la Pau tal i com el coneixem.

1992: A Daryl Gates, ex-cap de la Policia de Los Angeles, pels seus mètodes persuasius únics per fer que la gent es reuneixi.

Gates era cap de la policia de Los Angeles el 1992, quan es van produir Els Disturbis de Los Angeles de 1992. Els Disturbis van començar el 29 d'abril de 1992 després que un jurat declarés innocents quatre agents de policia acusats d'haver apallissat un motorista negre un any abans, l'acte havia estat enregistrat per George Holliday. Després de la sentència i durant 6 dies hi va haver una autèntica batalla campal que va acabar amb entre 50 i 60 morts, uns 2.000 ferits, més de 3.000 incendis que van destrossar més de 1.000 edificis, uns 10.000 arrestos i uns 1.000 milions de dòlars en danys. Gates va ser rellevat abans d'acabar l'any.

1993: A la Pepsi-Cola Company de Filipines, per organitzar un concurs amb premis milionaris i anunciar un número de guanyadors equivocat. Aquest fet va incitar la revolucuó de 800.000 "guanyadors", i van unir-se d'aquesta manera en una sola causa les múltiples faccions enfrontades, per primera vegada en la història del país.

L'ordinador de la companyia havia sofert un error durant una promoció el 1993 que va fer que enlloc de 18 taps guanyadors se n'imprimissin i distribuissin 800.000. La resposta per part dels guanyadors va ser òbvia. La companyia fou objecte de més de 5.000 querelles i una condemna per negligència labora i públicitat enganyosa que li costaren unes despeses de més de 10 milions de dòlars ja que els 18 premis pensats inicialment ascendien a un total de 720.000 dòlars.

1994: A John Hagelin, de la Maharishi University i l'Institute of Science, Technology and Public Policy, promulgador de pensaments pacifistes, per la seva conclusió experimental que la meditació transcendental simultània de 4.000 meditadors entrenats provocà una disminució del 18% en la incidència de crims violents a Washington D.C.

1995: Al Parlament Nacional de Taiwan, per demostrar que es guanya més clavant-se cops de punys i patades que no pas declarant la guerra en contra d'altres nacions.

12 anys després segueixen igual...

1996: A Jacques Chirac, President de la República Francesa, per commemorar el 50è aniversari de d'Hiroshima realitzant proves atòmiques al Pacífic.

1997: A Harold Hillman de la University of Surrey, Anglaterra, pel seu informe "Possible Dolor Experimentat Durant l'Execució per Diferents Mètodes".

1998: Als Sri Atal Bihari Vajapayee i Nawaz Sarif, Primers Ministres de l'Índia i Pakistan respectivament, per les seves agresivament pacíficadores explosions de bombes atòmiques.

1999: A Charl Fourie i Michelle Wong, de Johannesburg (Sudàfrica), per inventar el Blaster, un llançaflames que el conductor d'un cotxe pot activar amb el peu per utilitzar-lo contra els assaltadors de cotxes.

2000: A la British Royal Navy, per ordenar als seus mariners que deixessin d'útilitzar foc real, i enlloc seu simplement cridessin "Bang!!"

Preparat pel segon

Corregiu-me si m'equivoco però fins ara només una persona ha estat capaç de guanyar dos Premis Ig Nobel; es tracta de Jacques Benveniste.

Benveniste va guanyar el primer l'any 1991 per la seva creença que l'aigua, H2O, és un líquid intel·ligent i que a més a més té memòria.

El segon el va guanyar el 1998 per un fenomen encara més curiós: l'aigua no només té memòria, si no que aquesta informació pot ser transmesa per línies de telèfon i Internet.

Aquests treballs sens dubte van sacsejar la comunitat científica i va ser una arma més per la pseudocientífica.

Però bé, tinc el pressentiment que aquest immunòleg francès aviat deixarà d'ostentar aquest privilegi.

El mateix any en què Jacques va treure el segon premi, Troy Hurtubise, un inventor canadenc va guanyar l'Ig Nobel d'enginyeria de la seguretat per desenvolupar i testar una armadura que protegeix dels temuts óssos grizzly. Els últims models són els Ursus Mark VI i Ursus Mark VII.

Hurtubise no ha deixat el camp de la seguretat i ha seguit innovant i ara diu que ja té l'armadura que salvarà moltes de les vides dels soldats canadencs destinats a l'Afganistan i els d'EEUU destinats a l'Iraq, es tracta de l'armadura Trojan.

He estat buscant i no he trobat vídeos en què es demostri l'efectivitat de les armadures contra enemics reals, de totes maneres aquí hi ha un parell d'assajos.

Amb això va guanyar el primer

Podrà amb aquesta altra armadura guanyar el segon??

Des d'aquí desitjo tota la sort del món a aquest inventor infatigable i que els seus invents siguin reconeguts pels d'Improbable Research. Troy Hurtubise ànims, el segon no és tan lluny.

Els guanyadors

Ja sé que vaig una mica tard ja que els guanyadors es van conèixer divendres passat. La veritat és que he estat uns dies fora i avui escric el que volia escriure divendres.

Aquest any ha hagut 10 treballs premiats (realment 11) i aquests han estat en diferents àmbits:

Nutrició. A Massimiliano Zampini (Universitat de Trento) i Charles Spence (Oxford), per modificar electrònicament el so de les patates fregides al ser mastegades per fer creure al consumidor que són més cruixents i fresques del que realment són.
Ref. : "The Role of Auditory Cues in Modulating the Perceived Crispness and Staleness of Potato Chips," Massimiliano Zampini and Charles Spence, Journal of Sensory Studies, vol. 19, October 2004, pp. 347-63.

Pau. Al Comitè Federal Suís de Ètnica sobre Biotecnologia No Humana i als ciutadans de Suïssa per adoptar que les plantes tenen dignitat.
Ref. "The Dignity of Living Beings With Regard to Plants. Moral Consideration of Plants for Their Own Sake"
A la cerimònia hi va anar... Urs Thurnherr, membre del comitè.

Arqueologia. A Astolfo G. Mello Araujo i José Carlos Marcelino (Universitat de Sao Paulo) per mesurar com el curs de la història, o com a mínim els continguts de la seva excavació arqueològica, poden ser remoguts per les accions d’un armadillo viu.
Ref. "The Role of Armadillos in the Movement of Archaeological Materials: An Experimental Approach," Astolfo G. Mello Araujo and José Carlos Marcelino, Geoarchaeology, vol. 18, no. 4, April 2003, pp. 433-60.

Biologia. Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert i Michel Franc de l’Escola Nacional de Veterinària de Toulouse per descobrir que les puces que viuen en un gos poden saltar més alt que les que viuen en un gat.
Ref. : "A Comparison of Jump Performances of the Dog Flea, Ctenocephalides canis (Curtis, 1826) and the Cat Flea, Ctenocephalides felis felis (Bouche, 1835)," M.C. Cadiergues, C. Joubert, and M. Franc, Veterinary Parasitology, vol. 92, no. 3, October 1, 2000, pp. 239-41.

Medicina. Dan Ariely de la Universitat de Duke, EUA per demostrat que les medicines falses més cares són més efectives que les falses més barates.
Ref. "Commercial Features of Placebo and Therapeutic Efficacy," Rebecca L. Waber; Baba Shiv; Ziv Carmon; Dan Ariely, Journal of the American Medical Association, March 5, 2008; 299: 1016-1017.
A la cerimònia hi va anar... Dan Ariely.

Ciències cognitives. Toshiyuki Nakagaki de la Universitat de Hokkaido, Japó, Hiroyasu Yamada de Nagoya, Japó, Ryo Kobayashi de la Universitat d’Hiroshima, Japó, Atsushi Tero de Presto JST, Akio Ishiguro de la Universitat de Tohoku i Ágotá Tóth de la Universitat de Szeged, Hungria, per descobrir que els mixomicets poden fer puzles.
Ref. "Intelligence: Maze-Solving by an Amoeboid Organism," Toshiyuki Nakagaki, Hiroyasu Yamada, and Ágota Tóth, Nature, vol. 407, September 2000, p. 470.
A la cerimònia hi van anar... Toshiyuki Nakagaki, Ryo Kobayashi i Atsushi Tero.

Economia. Geoffrey Miller, Joshua Tybur i Brent Jordan de la Universitat de Nou Mèxic, EUA, per descobrir que el cicle ovulatori d’una ballarina eròtica afecta als seus guanys en forma de propines.
Ref. "Ovulatory Cycle Effects on Tip Earnings by Lap Dancers: Economic Evidence for Human Estrus?" Geoffrey Miller, Joshua M. Tybur, Brent D. Jordan, Evolution and Human Behavior, vol. 28, 2007, pp. 375-81.
A la cerimònia hi van anar... Geoffrey Miller i Brent Jordan

Físca. Dorian Raymer de la Iniciativa d’Observatoris Oceànics de la Institució Scipps d’Oceanografia , EUA, i Douglas Smith de la Universitat de California, San Diego, EUA, per demostrar matemàticament que les cordes amuntegades o els cabells o pràcticament qualsevol cosa, acaba inevitablement embolicant-se i formant nusos.
Ref. "Spontaneous Knotting of an Agitated String," Dorian M. Raymer and Douglas E. Smith, Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 104, no. 42, October 16, 2007, pp. 16432-7.
A la cerimònia hi va anar... Dorian Raymer.

Química. Sharee A. Umpierre de la Universitat de Puerto Rico, Joseph A. Hill dels Centres de Fertilitat de New England, EUA, Deborah J. Anderson de l’Escola Universitària de Medicina de Boston i de l’Escola Universitària de Medicina de Harvard, per descobrir que la Coca Cola és un espermicida eficient i a Chuang-Ye Hong de la Universitat Mèdica de Taipei, C.C. Shieh, P. Wu, i B.N. Chiang, tots de Taiwan, per descobrir que realment no ho és.
Ref. "Effect of 'Coke' on Sperm Motility," Sharee A. Umpierre, Joseph A. Hill, and Deborah J. Anderson, New England Journal of Medicine, 1985, vol. 313, no. 21, p. 1351.
Ref. "The Spermicidal Potency of Coca-Cola and Pepsi-Cola," C.Y. Hong, C.C. Shieh, P. Wu, and B.N. Chiang, Human Toxicology, vol. 6, no. 5, September 1987, pp. 395-6. [NOTE: THE JOURNAL LATER CHANGED ITS NAME. NOW CALLED "Human & experimental toxicology"]
A la cerimònia hi van anar... Deborah Anderson i la filla de C.Y. Hong: Wan Hong.

Benoît Mandelbrot i el Premi Nobel William Lipscomb, volien comprovar quin dels dos treballs tenien raó?

Literatura. David Sims, de la Escola de Casos de Negocis, Londres, Reino Unido, pel seu afectuosament escrit estudi: “Tu, bastard: Una exploració narrativa sobre l’Experiència de la Indignació dins de las Organitzacions”.
Ref. "You Bastard: A Narrative Exploration of the Experience of Indignation within Organizations," David Sims, Organization Studies, vol. 26, no. 11, 2005, pp. 1625-40.
A la cerimònia hi va anar... David Sims.

Aquí teniu el webcast dels premis d'aquest any i també el vídeo de l’any passat.

Els Premis d'aquest any a la pàgina oficial amb enllaços als treballs.

Els Premis Ig Nobel

Hi ha premis que són més coneguts que d'altres i n'hi ha que per ells mateixos ja et donen prestigi.

Tothom coneix els Oscar, els Nobel, els Pulitzer... i una llarga llista que en conté d'altres més o menys prestigiosos.
Llavors també hi ha un altre tipus de premi: els satírics i/o irònics: els Darwin i Ig Nobel cada cop més famosos i d'altres com els Stella i els Pigasus que encara no s'han popularitzat prou.

En els que em voldria centrar avui és en els Ig Nobel que es repartiran el dia 2 d'octubre. Com alguns de vosaltres ja sabreu s'han fet molt populars aquests últims anys gràcies a Internet.

Aquest és el divuitè any que es concediran i se'n repartiran un total de deu a persones les proeses o investigacions de les quals "no es poden o no s'han de reproduir". Fan honor a persones que han fet ximpleries sorprenents, unes admirables i altres, potser, tot el contrari. O bé provoquen riallades o bé la incredulitat.

Aparentment són una xorrada però cada any els arriben milers de nominacions: milers de casos que han de classificar en dignes o no del premi. Un procés de selecció que ha de deixar només 10 treballs que seran mereixedors de l'Ig Nobel.

La cerimònia és rocambolesca. Aquest any, com cada any, s'obrirà amb una tema musical que cada any és diferent i seguirà amb les conferències 24/7 per part de diferents entesos en algun tema en concret (un dels quals és Benoît Mandelbrot). El 24/7 fa referència a un parell de conferències que faran. La primera consistirà en explicar detalladament la seva àrea de recerca amb detalls en 24 segons i la segona en definir-la en set paraules i que tothom ho pugui entendre (amb un controlador de temps i tot). Pels qui heu fet algun estudi o treball especialitzat entendreu la magnitud del problema si es vol fer adequadament.

Després tornaran a passar la música que han triat aquest any i hi tornaran una altra vegada amb la col·laboració de Premis Nobel i altres personalitats.

Després una sèrie de temes que acabaran amb la participació de Premis Ig Nobel anteriors (el dels ànecs necrofílics homosexuals, el dels problemes mèdics d'empassar-se sabres...).

També hi haurà l'entrega dels premis i acabaran, com en tota festa, amb un "discurs" de clausura.

Per descomptat els guardonats s'han de pagar el viatge fins a les instal·lacions de Harvard on es farà la cerimònia.

Pels qui no hem pogut aconseguir entrades sempre ens queda el webcast. Això sí, tot en horari americà.

En aquest vídeo hi ha un petit resum dels Premis.

Primer riu, després ja pensaràs

Com milions de persones David Schmidt, de Massachusetts (EUA), es dutxa cada matí. Durant uns anys mentre es dutxava hi havia una cosa que el molestava i a part el tenia intrigat: per què se li enganxaven les cortines. No es queixava del fet que se li enganxessin sinó pel fet que les cortines entraven a la dutxa, les xuclava.

És un fet que molesta a moltes persones però David Schmidt era diferent de la resta: és doctor en enginyeria industrial, tenia molt temps lliure i disposava d’ordinadors amb molta potència de càlcul.

Tot va començar quan això li va passar a casa de la seva sogra, com era d’esperar a la dutxa. Segons recorda "es van xuclar meravellosament”.

Anys enrere s’havia suggerit que aquest empipador fenomen succeïa com a conseqüència de l’aigua calenta. L’aire s’escalfava, pujava cap amunt i per reemplaçar-lo entrava aire des de l’exterior per darrere de la cortina. D’aquesta manera era xuclada cap endins. Sens dubte això hi contribueix però s’ha demostrat que amb dutxes d’aigua freda també segueix passant. La temperatura de l’aigua no és la clau.

Una altra hipòtesi tenia a veure amb el Principi de Bernoulli. Entre altres coses el que ens diu aquest principi és que si fem augmentar la velocitat d’un fluid la seva pressió disminueix. El que podia passar és que l’aigua de la dutxa transmetia moviment a l’aire i per tant una velocitat respecte l’aire de fora que estava estàtic, la pressió de dins de la dutxa era inferior i la cortina es xuclava cap endins.

Utilitzant el software de la feina Schmidt va fer un model en 3D de la banyera de la seva sogra on era sabut que es produïa l’efecte. Després de més de 1.5 trilions americans de càlculs (1.5 bilions dels nostres) el flux conjunt de les gotes d’aigua i l’aire de la dutxa en un ambient a la mateixa temperatura va revelar uns fets sorprenents. L’aire conduït per l’aigua que sortia de la dutxa formava un vòrtex amb l’eix perpendicular a la cortina (un remolí horitzontal). Com en un huracà el centre del vòrtex de la dutxa és una zona de baixa pressió. Tot i que és la combinació d’aquests tres en una dutxa d’aigua calenta, els resultats del doctor Schmidt que el vòrtex és el factor dominant el la succió de les cortines.


Vectors velocitat que mostren el moviment de l'aire dins de la banyera.

Després d’haver entès què fa que les cortines ataquin als qui es dutxen aquestes investigacions no van passar desapercebudes. Com moltes de les grans investigacions va ser reconeguda amb ni més ni menys que amb un premi. Aquest rigorós estudi va fer a David Schmidt mereixedor del Premi Ig Nobel de Física de 2001.

Ara us deixo amb una frase, la dels Premis Ig Nobel: recerca que fa riure a la gent i després pensar.

Aquí podeu trobar informació del premiat.

Un lloc interessant (El web dels Ig Nobel)