1994: A W. Brian Sweeney, Brian Krafte-Jacobs, Jeffrey W. Britton i Wayne Hansen pel seu brillant estudi The Constipated Serviceman: Prevalence Among Deployed US Troops i especialment per l'anàlisi numèrica de la freqüència dels moviments intestinals.
1996: A Anders Barheim i Hogne Sandvik de la Universitat de Bergen (Noruega) pel seu informe Efecte de la cervesa, l'all i la salsa amarga en l'apetit de les sangoneres.
1997: A T. Yagyu i els seus col·legues de l'Hospital Universitari de Zurich (Suïssa), la Universitat Mèdica Kansai d'Osaka (Japó) i el Neuroscience Technology Research de Praga (República Txeca), per mesurar els patrons d'ones cerebrals de persones mentre mastegaven xiclets de diferents sabors.
1998: A Peter Fong del Gettysburg College (Estats Units) per contribuir en la felicitat de les cloïsses donant-los Prozac.
1999: Al doctor Paul Bosland director del The Chili Pepper Institute (Estats Units) per cultivar bítxos de Jalapeño que no piquen.
2000: A Richard Wassersug de la Universitat de Dalhousie per l'informe La comparativa de palabilitat d'alguns capgrossos durant l'estació seca de Costa Rica.
2 comentaris:
hahaha déu n'hi do!!! m'ha sobtat molt el de les cloïsses i el Prozac: com es mesura el grau de felicitat de les cloïsses??
Sí, són molt originals jajaja
Bé, els van donar fent un símil dels efectes del Prozac sobre humans però Fong estidiava els seus efectes en la reproducció de bivalves. Els resultats són interessants.
Publica un comentari a l'entrada