dilluns, 22 de febrer del 2010

A Salvador Espriu

Avui fa 25 anys que ens va deixar un del grans de les lletres catalanes. Salvador Espriu.

Comentaria la seva obra però no en sé prou i de ben segur que hi haurà qui ho farà millor durant el dia d'avui (a les 6 de la tarda fan un programa especial deidicat a l'Espriu al canal 33). De manera que deixaré algunes de les coses coses que va esciure. La meva intenció és que se segueixi recordant al pare de Sinera, val la pena.

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal llicço
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàrem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Cementiri de Sinera
II

Quina petita pàtria
encercla el cemetiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

XXIX

Pas de l'amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil,
per aturar-te?

Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
Tan sols un home.

XXX

Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somiant els mars en calma,
la claror de Sinera.

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Hi ha hagut moltes coincidències en la tria de versos d'Espriu. Suposo que és inevitable que alguns frapin més que d'altres.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

Alasanid ha dit...

Va ser una cosa força ràpida tot i que és normal que vagin sortint les parts més conegudes de la seva obra...

Gràcies per afegir-me a la llista!