Dies abans de la celebració del Nadal de finals de la dècada dels 70 arriba un missatge a la Casa Blanca. El missatge és ben clar.
Un grup de terroristes ha aconseguit amagar una bomba atòmica a la ciutat de Nova York, el Govern d'Estats Units té un marge de 36 hores per fer que Israel abandoni el territori ocupat a Palestina i una altra condició, si es veu el menor indici d'evacuació la bomba esclatarà. El signant de l'amenaça és el líder de Líbia Moammar Gaddafi que acompanya el missatge amb plànols del dispositiu i pàgines de càlculs i números incomprensibles.
El material referent al dispositiu és enviat amb urgència a Los Alamos per comprovar la identitat de la bomba; no és una bomba atòmica convencional sinó una bomba H.
Els terroristes en territori americà són els 3 germans Dahaji: Whalid (físic nuclear), Kamal (terrorista palestí) i Laila (s'encarrega d'entregar els missatges).
En qüestió d'unes hores comença a organitzar-se una gran operació secreta per tal de localitzar el dispositiu. Es mobilitza a la policia local, l'FBI i les brigades NEST.
Gaddafi es converteix pels americans en el 5è genet de l'apocalipsi, no en tenien prou amb els 4 que s'havien nomenat segles abans.
El President dels EE.UU. envia missatges als principals líders mundials i especialment als francesos, israelians i soviètics.
En les hores anteriors a la fi de l'ultimàtum l'agent de policia d'ascendència italiana Angelo Rocchia i el federal Mike Rand comencen una sèrie de descobertes als molls que els van apropant lentament a els sospitosos palestins.
El final de la novel·la és trepidant i mostra accions desesperades de diferents protagonistes i culmina amb un final prou inesperat del que no us en diré res més.
El quinto jinete és una novel·la de Dominique Lapierre i Larry Collins en que presenten el segrest més gran de la història, els hostatges són aproximadament 10 milions de persones.
En aquesta obra hi ha constants canvis de personatges ja que va des del punt de vista de Jimmy Carter passant per agents de policia, agents del NEST, cada un dels terroristes, el general que comanda els serveis secrets francesos, el president israelià, colons jueus, Gaddafi, periodistes...
Això sí, de moment no tenen pensat passar la novel·la al cinema per una simple raó, podria donar males intencions als terroristes.
Per l'estil de narració dels esdeveniments i l'estil general s'assembla molt a les novel·les que ha escrit posteriorment Dan Brown.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Joan.
En veritat te pinta d'èsser una interesant història. No obstant, no em deixa de resultar xocant que qualsevol líder o persona que sigui contrari als interessos seus sigui un terrorista per ells. Potser s'ha de fer memoria de determinades accions portades a cap a les d'ecades dels anys 60, 70 i fins i tot 80, recolzant dictadures militars, mandant matar en secret a determinades persones, amb envenenaments, etc, anar pel mon assesinant a diestro i siniestro, violant dones, robant, etc.
Abans de qualificar als altres hauríen de mirar a casa seva, que avui en día ja té una imatge creada dels eeuu com a un país ple de terroristes d'estat i un exèrcit d'assesins i violadors!! (i després parlàven dels rusos a Berlín al 45).
Un salut
Robert
Publica un comentari a l'entrada